Usuari:Contraix/proves/Elektrobank
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Electrobank, acrònim de Bank für elektrische Unternehmungen, fou un banc creat el 25 de juliol de 1895 per part de l'empresa alemanya AEG juntament amb diversos socis bancaris per promoure la venda del seu equipament elèctric promovent la creació d'empreses de producció d'energia elèctrica i transport urbà que, un cop establertes, vendre-les però intentant mantenir el subministrament dels equips. La seu del banc era a Zurich, i el seu capital inicial era de 30 milions de francs suïssos. Fins a la Primera Guerra Mundial l'àmbit principal de les seves operacions fou Alemanya, Itàlia, l'estat espanyol i Rússia.[1] Un cop passada la guerra i havent deixat AEG de participar en la presa de decisions, les operacions del banc va enfocar-se a Estats Units, Turquia i altres països.
Els socis fundadors[modifica]
La seu del banc era a Suïssa aprofitant la favorable legislació mercantil suïssa. Els socis bancaris més rellevants eren els alemanys Deutsche Bank i Berliner Handels-Gesellchaft i el Crèdit Suisse. El 1895 el valor de les accions d'AEG a l'Elektrobank era només de 4,14 milions de frans suïssos. La importància que tenia l'entitat finançant la venda d'equips va fer que AEG incrementés la seva participació, intercanviant accions seves amb les de l'Elektrobak en possessió dels bancs fundadors. El 1898 tenia el 95% de la societat.[2]
Historial[modifica]
Planificació financera i fiscal[modifica]
Més enllà del finançament dels seus equips, per AEG l'existència de tenir una posició dominant a l'Elektrobank li oferia oportunitats fiscals. Si bé l'import del capital del banc estava dimensionat per consumir pocs recursos als seus accionistes, era el suficient per oferir solvència al mercat, juntament amb la identitat dels mateixos accionistes. Per poder finançar els projectes cada cop més nombrosos i d'import més elevat, el banc emetia deute a diversos països europeus - Suïssa, França, Bèlgica, el Regne Unit, Itàlia, però mai Alemanya- . Els recursos obtinguts es destinaven a comprar els valors mobiliaris de les filials que AEG havia creat - Itàlia, Espanya, Àustria-Hongria, Rússia i Llatinoamèrica -. Elektrobank rebia els ingressos financers procedents de les filials d'AEG; un cop deduïts els interessos de les obligacions d'Elektrobank, l'import resultant es distribuïa com a benefici a Suïssa.[3]
Especialment en el mercat italià AEG a vegades venia, per motius de política local, el material per sota el preu de cost. SI bé això en principi representava una pèrdua pel fabricant, els menors costos d'amortització de l'obra repercutien en majors beneficis que s'enviaven a l'Elektrobank a Suïssa. Amb aquest fons l'Elektrobank podia participar en els augments de capital d'AEG, i rebre dividends fora de l'abast de la fiscalitat alemanya.
Evolució[modifica]
Elektrobank es va expandir ràpidament durant els seus primers anys de funcionament, finançant projectes amb equips d'AEG com la central hidroelèctrica de Rheinfelden, a la frontera suïssa-alemanya, finalitzada el 1898, i que va ser pionera en el camp de la hidroelectricitat.
L'esclat de la Primera Guerra Mundial aturà la fabricació d'equips i bloquejà tots els projectes. Finalitzada la guerra, AEG va retirar-se, però Crèdit Suís va augmentar la seva participació. L'empresa va continuar participant en el finançament de projectes elèctrics, adquirint una presència notable en el mercat nord-americà.
El 1946 la companyia passà a denominar-se Elektro-Watt Elektro und Industrielle Unternehmungen AG. La companyia va planificar i finançar nombrosos projectes de centrals elèctriques (especialment hidroelèctriques) a Suïssa, Europa i arreu del món. Elektro-Watt va participar en la construcció a Turquia de la presa Ataturk i de central hidroelèctrica de Karakaya, i a Suïssa en la construcció de la central nuclear de Leibstadt.[4]
Tancament[modifica]
A mitjans dels anys 90 del segle XX, el principal propietari Credit Suisse va decidir reorientar-se i sortir del negoci energètic. Per tant, Elektrobank (aleshores ja Elektrowatt) es va dividir en unitats de negoci que van ser venudes successivament, desapareixent del tot l'any 2008.
Referències[modifica]
- ↑ Cassis, Youssef. Capitals of Capital: The Rise and Fall of International Financial Centres, 1780-2009 (HTML) (en anglès). Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0521845359 [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Hertner, Peter. «Corporate Governance and Multinational Enterprise in Historical Perspective». A: Comparative Corporate Governance: The State of the Art and Emerging Research (HTML) (en anglès). Clarendon Press, 1998, pàgina 57. ISBN 978-0198268888 [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Cameron, Rondo. «International Banking and Multinational Enterprise». A: International Banking, 1870-1914 (HTML) (en anglès). Oxford University Press, 1991, pàgina 479. ISBN 978-0195062717 [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Elektrowatt AG Company History» (HTML) (en anglès). International Directory of Company Histories, 1992. [Consulta: 29 maig 2020].