Usuari:Contraix/proves/Estany de Baix de Baciver
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
L'estany de Baix de Baciver és un estany situat al massís de Beret, concretament a la part baixa del Circ de Baciver. Si bé l'estany geogràficament forma part de la Vall d'Aran, administrativament forma part del municipi d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà. L'estany està inclòs en el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
La superfície de l'estany és de 5,5 hectàrees i està situat a una altitud de 2.125 metres.
L'any 1991 es va construir la presa de l’estany de Baix de Baciver per regular el subministrament d'aigua per fer neu artificial per a l'estació de Baqueira Beret. La seva construcció va implicar un augment del nivell d'aigua de l'estany de 3,5 metres, afectant de forma notable les plantes que viuen submergides en l’aigua de l'estany. La recuperació ha estat molt lenta i parcial. [1] S’ha estimat que en el període de 20 anys després de la construcció de la presa la comunitat dominada per l’espargani de muntanya i acompanyada per petits isòets, ha ocupat tot l’espai potencial. De forma diferent, l’espècie perenne Isoetes lacustris va molt més lenta en la ocupació i s’estima que trigarà uns 60 anys més a ocupar tot el seu nínxol potencial. [2]
Referències[modifica]
- ↑ Gacia, Esperança; Pulido, Cristina; Chappuis, Eglantine; Riera, Joan; Balesteros, Enric «Del desastre ecològic a l’experiment natural: resiliència i recuperació parcial de la vegetació aquàtica de l’estany Baciver, Val d’Aran» (pdf). L'Atzavara, número 25, 2015 [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Ventura, Marc «Editorial» (pdf). Butlletí LIFE LIMNOPIRINEUS, Número 5, Juny 2017, pàg. Pàgina 1 [Consulta: 18 març 2020].
Bibliografia[modifica]
- «Estany de Baix de Baciver» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].