Usuari:Dani sanchez/Batalla de Blore Heath
| Guerra de les Dues Roses | |||
|---|---|---|---|
| Data | 23 September 1459 | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La Batalla de Blore Heath fou una batalla de la Guerra de les Dues Roses. Va ser lluitada el 23 de setembre de 1459, a Blore Heath, Staffordshire. Blore Heath és una àrea molt poc poblada, propera a les ciutats de Mercat Drayton i Loggerheads.
Rerefons[modifica]
Després de la Primera Batalla de St Albans el 1455, la pau regnava a Anglaterra trontollava per moments. Els intents de reconciliació entre les cases de Lancaster i York no acabaren de reeixir i pel 1459 ambdues cases començaren a reclutar cossos armats. La reina Margarida d'Anjou va continuar cercant suport pel rei Enric VI entre la noblesa, distribuint un emblema d'un cigne de plata als cavallers que adoptaven la seva causa, mentre per la seva part el Duc de York seguia trobant seguidors en abundància, malgrat el càstig per aixecar-se en armes contra el rei.[6]
Les tropes que York tenia basades al Castell de Middleham, dirigides pel Comte de Salisbury, necessitaven enllaçar amb el principal cos de l'exèrcit al Castell de Ludlow. Però mentre marxaven a través de les Midlands, la reina va ordenar Lord Audley que els interceptés.[7]
Batalla[modifica]
Lord Audley va escollir les rodalies de Blore Heath per emboscar-se.[8] En el matí del 23 de setembre del 1459, 10.000 dels seur homes van prendre una posició defensiva darrere d'una gran tanca en el sud-oest del bruc, esperant mentre Salisbury s'apropava.
Però els exploradors dels de York varen veure les banderes de Lancaster sobre la part superior de la tanca i immediatament van advertir Salisbury. Al sortir dels boscos, la força de la casa de York, amb uns 5.000 homes, es va adonar de que l'enemic l'esperava, però en comptes de retirar-se, Salisbury va arranjar les seves tropes en ordre de batalla. Per assegurar el seu flanc dret, va arranjar els carros de subministrament en una formació circular per proporcionar cobertura als seus homes. Tement una derrota absoluta, es creu que els soldats feren un petó al terra, suposant que aquell lloc seria on trobarien les seves morts.
Els dos exèrcits es trobaven separats per aproximadament 300 metres de terra estèril i un rierol.
Inicialment, ambdós dirigents van intentar establir un acord per evitar la carnisseria, però poc despréesels arquers obrien foc.sense gaire èxit, a causa de la distància entre els dos costats. també Salisbury, conscient que qualsevol atac a través del rierol seria suïcida, va intentar temptar l'enemic per atacar-lo. Va retirar alguns dels seus homes prou lluny per fer creure als de Lancaster que estava fugint i l'enemic va respondre amb una càrrega de n cavalleria. Només llavors, Salisbury va ordenar els seus homes que tornessin per atrapar els de Lancaster mentre travessaven el rierol, provocant numeroses baixes.
El de Lancaster es van retirar inicialment i llavors ho intentares per sogona vegada, possiblement per rescatar els ferits. Aquest segon atac fou més exitós i molts soldats travessaren el rierol. Seguí una lluita molt intensa en la que Lord Audley va ser mort, possiblement a mans de Sir Roger Kynaston.[9]
La mort d'Audley va significar que el comandament de les forces de Lancaster va recaure sobre Lord Dudley, qui va ordenar l'atac de 4,000 infants. Quan aquest tampoc va reeixir, uns 500 Lancastrians es va passar a l'enemic i van començar a atacar el seu propi bàndol. En aquest punt, la resistència de Lancaster es va vure col·lapsada i el de York els van esclafar.
La massacre va continuar tota la nit, amb el de York perseguint l'enemic que fugia a través del camp.
Com a mínim 2.000 Lancastrians van perdre la vida, contra 1.000 baixes en les files de York.[10]
Fets posteriors[modifica]
Salisbury pensava que l'enemic podia rebre reforços n la proximitat i era delerós de seguir cap a Ludlow. Va acampar en un turó que mes tard seria anomenat Salisbury Hill. També va emprar un frare local per disparar un canó durant tota la nit al camp de batalla per fer creure que la lluita continuava i dissuadir l'enemic d'acudir-hi
Notes[modifica]
- ↑ Anthony Goodman, The Wars of the Roses:Military Activity and English Society, 1452-97, (Routledge & Kegan Paul, 1981), 27.
- ↑ Michael Hicks, The Wars of the Roses, (Yale University Press, 2010), 143.
- ↑ Ralph A. Griffiths, The Reign of King Henry VI, (University of California Press, 1981), 820.
- ↑ A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East, Vol. II, ed. Spencer C. Tucker, (ABC-CLIO, 2010), 346.
- ↑ Trevor Royle, Lancaster Against York: The Wars of the Roses and the Foundation of Modern Britain, 161.
- ↑ Bertram Wolffe, Henry VI, (St. Edmundsbury Press, 2001), 317.
- ↑ Anthony Goodman, The Wars of the Roses: Military Activity and English Society, 1452-97, 27.
- ↑ Edward Hall. The Union of The Noble and Illustre Famelies of Lancastre & Yorke (1548; reprinted as Hall's Chronicle 1809; quoted in English Heritage Battlefield Report: Blore Heath 1459)
- ↑ Michael Hicks, The Wars of the Roses, 143.
- ↑ A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East, Vol. II, ed. Spencer C. Tucker, 346.