Usuari:Daniel Boloix/proves

Dídac Bertran Vallvé

Dídac Bertran Vallvé és un periodista nascut a Tarragona el 17 d'agost de 1950. Va cursar els estudis primaris i secundaris a la seva ciutat natal i els superiorss a València i a Madrid, on a les universitats Literària i Complutense va obtenir els títols de periodista, de tècnic superior en Radiodifusió i Televisió, de Ciències Criminològiques, de Grafopsicologia y de Selecció de Personal. També és diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid.

Vida professional

Com a radiofonista ha treballat a Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de València, Ràdio Tarragona, Ràdio Juventut de Barcelona, Ràdio 4,de Barcelona, Cadena Catalana-Tarragona, de la que va ser sotsdirector, i Onda Cero-Tarragona, de la qual esdevindria director. Cal dir que ostenta el rècord absolut de retransmissions de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant de Tarragona, abastant el període comprés entre 1973 i 2014, totalitzant 38 radiacions, havent-se'n perdut dues a causa de la pluja i altres dues per una greu malaltia.

Com a periodista ha treballat per a Diario Español de Tarragona, Crònica (Tarragona), El Alcázar (Madrid) y Diari de Tarragona, on va publicar nombrosos especials de Nadal, Setmana Santa, Sant Magí i Santa Tecla i extraordinaris de de promoció turística de la provincia de Tarragona. La sèrie La Justicia en Tarragona a través de los siglos ha estat la més llarga mai publicada a tota pàgina a la premsa tarragonina.

L'any 1994 va ser contractat per l'Arquebisbat de Tarragona per tal de fer-se càrrec de la secció de Ràdio [1]. El 1997 l'aleshores arquebisbe de Tarragona Mons. Ramon Torrella Cascante el va nomenar Delegat diocesà per als Mitjans de Comunicació, funció en la qual va ser ratificat per Mons. LLuís Martínez Sistach, successor de Mons. Torrella al capdavant de l'Arxidiòcesi tarraconense. L'any 2004 Mons. Jaume Pujol Balcells [2], succesor del Dr. Martínez Sistach a la seu de sant Fructuós, el va tornar a ratificar en el càrrec, que actualment rep la denominació de Cap del Departament diocesà per als Mitjans de Comunicació. També ha estat director del Secretariat Interdiocesà per als Mitjans de Comunicació Social de les Diòcesis amb seu a Catalunya (SIMCOS), des del 2007 al 2012 .

Publicacions

A més dels nombrosos escrits publicats per causa de la seva professió, en Didac Bertran ha publicat els següents llibres Armorial de Alcover ; Entre la Muerte y la Resurrección; La Justicia en Tarragona a través de los siglos ; Tarragona y su Fábrica de Tabacos Tabacalera, S.A., Madrid, 1982; Cinco columnas en primera; Breu història del Molnàs ;Josep Maria Tarrasa. Una vida. Memòries per llegir en veu alta ; Los regimientos de guarnición en Tarragona (1700-1931). De Felipe V a Alfonso XIII Ministerio de Defensa. Madrid, 2000; Joan Pallarès Bosch. Vint-i-dos mesos a la Casa gran ; A Dios rogando y... .

Igualment ha publicat nombrosos opuscles, dels quals només en citarem els titulats Tarragonomàstic. Els carrers de Tarragona; Josep Burdeus Seritjol vist per Josep-Pau Virgili i Sanromà Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental 'Margalló del Balcó'. Tarragona, 1997; Los santos no son unos bichos raros (amb il·lustracions de Napi) ; L'esperit del 'Rogate' Pares Rogacionistes (1a edició, Tarragona, 2001; 2a edició, Tarragona, 2004. Versió en castellà, titulada El espíritu del 'Rogate' (1a edició, Tarragona, 2001; 2a edició, Tarragona, 2004); i Vida i dites del P. Aníbal M. Di Francia .

La seva tasca com a escriptor ha tingut una vessant que l'ha dut a publicar molts articles en miscel·lànies, entre el quals cal esmentar per la seva gran extensió La vida a una petitat població durant la Guerra del Francès (1808-1813) a Recull Joaquim Avellà Vives (1901-1967) i també, per la seva importància històrica Nomenclatura de las calles de Alcover

Igualment, la seva tasca de divulgador periodístic i històric l'ha dut a dictar nombroses conferències, entre les quals cal destacar el panegíric dels tarragonins guardonats amb la Creu de Sant Jordi l'any 1990 (Mons. Josep Pont i Gol, arquebisbe emèrit de Tarragona; Mn. Pere Batlle Huguet, canonge i arqueòleg; Olga Xirinachs Díaz, poetessa; Artur Bladé Desumbila, escriptor, i Josep Maria Tarrasa Alvira, radiofonista, creador del personatge infantil 'Maginet Pelecanyes', que va pronunciar al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, escenari que va ser també de la represa de les cròniques de Sant Magí el 1991, que feia molts anys que no es realitzaven.

Cal afegir que és l'autor de la lletra de lHimne del Club Natació Tarraco, amb música del mestre Josep Maria Casanovas Marca i de lHimne a Tarragona, amb música del mestre Joan Baptista Messeguer, que va ser enregistrat en CD en el concert amb motiu del X aniversari de la fundació de la banda Unió Musical de Tarragona, celebrat el 19 d'octubre de 2003 al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Altres activitats

L'activitat polifacètica d'en Didac Bertran Vallvé l'ha dut a encapçalar diverses accions culturals, entre les qual cal esmentar la fundació el 6 de novembre de 1977 del Centre d'Estudis Alcoverencs, que encara subsisteix .

En aquest àmbit cívicocultural ha estat també membre de la Junta Provincial d'UNICEF-Tarragona, de la Junta del Casal Familiar Parroquial del Vendrell, de la Junta del Club Natació Tarraco, de la Comissió Municipal de la Cavalcada de Reis de Taragona i de la Comissió Municipal del Seguici Popular de Tarragona .

Premis i distincions

L'any 1968 va guanyar el primer premi de Poesía, amb la composició Derrota, en el Certamen Nacional organitzat pel Club de Joves de Tarragona

L'any 1977 va ser el vencedor del 'Concurso Nacional de Periodismo con motivo del Día Forestal Mundial' por un artículo publicado en Diario Español de Tarragona, titulado No corte ese árbol... Quizá lo necesite para ahorcarse.

El 1979 va guanyar el 'Certamen Nacional Periodístico de Doctrina Católica' con el artículo Sacerdocio y celibato

El 6 de novembre de 2014 li fou concedit pel programa de televisió República Checa, que emet TAC 12, y pel Sindicat de Periodistes de Catalunya el Premi Comunicació 2014 per la seva trajectòria professional.

Notes biogràfiques

Part de la seva biografia professional com a radiofonista està recollida en el llibre de Cinta S. Bellmunt, titulat Darrere el micro. 69 anys de ràdio a Tarragona . Per altra banda, el llibre En Tarso ya no suenan las campanas, d'Arturo San Agustín, recull la major part d'una fita periodística singular que va endegar Didac Bertran, consistent en portar a Turquia setze periodistes catalans per donar a conéixer les rutes de sant Pau i de santa Tecla i de promocionar el Centre Cultural 'el Seminari' de Tarragona. Un fet anecdòtic va ser que, a Ankara, al mausoleu de Mustafà Kemal Atatürk, pare de la República turca, li foren concedits honors militars a Mons. Jaume Pujol Balcells, que va ser el primer arquebisbe en rebre'ls, ja que fins aleshores només s'havien dispensat als Papes. --88.3.245.250 (discussió) 19:45, 28 des 2014 (CET)Daniel Boloix