Aquesta és una pàgina de proves de Debalflid. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Residents i visitants digitals[modifica]

Els residents digitals són les persones que viuen en la xarxa i s’hi senten tan còmodes com en les relacions presencials. Usen les xarxes socials com ara el Twitter o el Facebook per a establir relacions en les seues vides virtuals que no sols es mantenen dins de la xarxa, sinó que també es prolonguen en les seues vides reals. Usen el Blogger per a expressar les seves opinions, per a llegir les opinions de la resta de residents i per a expressar el que hi pensen. Fan videoconferències laborals amb la mateixa desimboltura i confiança amb què conversen cara a cara, parlen per telèfon o es troben en una reunió. No fan diferències entre les conversacions en línia o fora de línia perquè per a ells la xarxa forma part de la realitat i s´hi confon. Són consumidors proactius o el que s’anomena en anglès prosumers. Tenen perfils plens i actualitzats; comparteixen llistes de música preferida a Spotify; pengen fotos a Flickr, els powerpoints a Slideshare o els escrits a Shribd, piulen les seues impressions sobre un curs de formació i postegen periòdicament al bloc del centre o departament. Se solen associar a la xarxa actual i més social que ha desenvolupat eines més senzilles perquè qualsevol produïsca continguts.

En canvi, els visitants digitals són aquelles persones que es connecten de tant en tant a Internet, per revisar el correu, llegir un blog o un web, xatejar amb els coneguts, però continuen preferint la conversa cara a cara, una trucada o les reunions presencials; creuen que els amics de debò són els que es fan petons, que no es pot trobar parella a la xarxa o que la interacció en línia és sospitosa. Per a aquestes persones, Internet és una cosa afegida, virtual o diferent de la realitat. Són consumidors i s’associen el comportament que tenen correspon al dels primers anys de la xarxa, quan produir contingut requeria disposar de programes sofisticats i tenir coneixements tècnics i quan la xarxa era, sobretot, un espai d’institucions i experts que informaven els ciutadans. Els visitants són consumidors, no són membres de la Xarxa, i aporten poc de valor al fet de pertànyer-hi.