Què és la criança respectuosa i quins són els seus principis?[modifica]

La criança respectuosa té la base en la teoria de l'aferrament de John Bowlby.

La criança respectuosa es fonamenta a comprendre l'infant i les necessitats. La criança respectuosa es reuneix a empatitzar amb l'infant i donar-hi veu.De fet, “no és només una manera de cuidar i educar, sinó una manera de viure i relacionar-se amb els altres a través del respecte. Perquè si volem persones respectuoses, humils, lliures, felices i honrades, els haurem de criar en el respecte, la humilitat, la llibertat, la creativitat i un model d'honradesa que els porti a ser-ho”, afegeix el projecte CSC.

La criança respectuosa ofereix límits raonables, no punitius, regles amb sentit, viables segons l'instant maduratiu de les criatures, transmesos des d'interaccions empàtiques, democràtiques. Per a molts això sona difícil o impossible, ja que no tenim referents a les nostres infàncies, perquè vam tenir models directius, dominants, basats en l'obediència i l'ensinistrament.

Els principis de la criança respectuosa[modifica]

Amor incondicional:

L'amor incondicional és el sentiment d'estimar el nostre fill per sobre de totes les coses, estimar-ne l'essència malgrat els seus errors. Estimar-ho tal com és, sense voler canviar-ho, encara que no quadri amb les nostres expectatives.

Empatia:

L'empatia és la capacitat que tenim de connectar amb una altra persona, en aquest cas amb els nostres fills, de posar-nos al seu lloc i respondre adequadament a les necessitats. En definitiva ens ajuda a connectar en l'àmbit emocional amb ells i posar-nos a les sabates.

Igualtat:

Entendre que el nostre fill té el seu propi criteri i opinió i deixar que expressi lliurement allò que pensa i sent. No per ser petit s'ha de trepitjar les emocions i les necessitats. També ha d'aprendre a expressar allò que senten davant dels altres. La criança respectuosa, ajuda que les emocions dels nens es respectin i escoltin.

Respecte:

El respecte per les necessitats bàsiques dels nostres nadons i nens. És el valor que donem a les altres persones. Es basa en l'equilibri entre les nostres necessitats i les dels nostres fills. Són importants tant les necessitats de les mares com les dels nens.

La teoria de l'aferrament i la criança respectuosa[modifica]

Com ja ho hem dit, aquesta filosofia de criança té una teoria que la sustenta i és 'La teoria de l'Apego', del reconegut psiquiatre i psicoanalista, John Bowlby.

Bowlby explica, al seu llibre l'aferrament. Prenc 1 de la trilogia L'aferrament i la pèrdua, que la teoria de l'aferrament és un comportament innat que des de la infància el porta a l'ésser humà a voler explorar coses noves".

En altres paraules, “si en situacions de por, ansietat o estrès un nadó compta amb una figura d'aferrament capaç de donar una resposta satisfactòria, que el faci sentir segur i salvat, podrà dedicar-se a aprendre i desenvolupar-se, doncs no haurà de preocupar-se per sobreviure”, detalla el projecte CSC, a la seva pàgina web.

De fet, els metges, professionals de la salut i les famílies que practiquen la criança respectuosa apropien, al seu dia a dia i d'acord amb les seves realitats, les vuit B de la criança amb aferrament segur; un terme encunyat pel Dr.

Vuit claus a la criança respectuosa[modifica]

Birt bonding: Llaços afectius des del naixement.
Breastfeeding: Lactància materna.
Babywearing: Portar el nadó als braços.
Beding close to the baby: Collit o dormir a prop del nadó.
Belief in the language value of your baby's cry: Confiança en el valor del plor del nadó com a llenguatge.
Beware of baby trainers: Precaució amb els ensinistraments.
Balanç: Mantenir un equilibri entre l'autoritarisme i la permissivitat.
Both: Treball en equip dels pares, presència activa de tots dos.

Per què picar els nens no és un mètode de disciplina?[modifica]

Demostres que has perdut el control:

Com a adults, som els pares els que hem de tenir el control de la situació. Els pares som els pilars dels nostres fills, els seus referents. En enganxar-los, els estem demostrant que hem perdut el control i aquest referent s'esfondra, ens desfigurem com a autoritat.

És un mal camí per resoldre els conflictes:

Què els estem transmetent als nens si els donem una clatellada, una bufetada o una estirada de pèl davant d'un comportament que considerem inadequat? Que d'aquesta manera se solucionen els problemes.

Si hi ha un problema, parlem de forma civilitzada, si ha fet alguna cosa amb què no estem d'acord, els ho expliquem. Hi ha moltes opcions davant dels assots, i per descomptat, molt més educatives.

La violència crida a la violència:

Com podem dir a un nen que està malament enganxar un altre nen si nosaltres ho fem amb ells? Jo ho faig amb tu, però tu no ho has de fer amb els altres. Com?

Està demostrat que els nens exposats a la violència a casa es converteixen en nens violents. Ho veuen a casa i ho assimilen com una cosa normal.

No és un mètode educatiu:

Enganxar els fills ens deixa en evidència el poc creatiu que som com a pares. Evitarà fer-ho per no tornar a rebre un flagell, però no entendrà per què no ho ha de fer això o allò. Solament resol el problema en el moment a través de la por; així i tot, no modifica el comportament del nen.

Danya la personalitat dels nens:

El maltractament produeix canvis al cervell. Ja sé que un flagell no és el mateix que una pallissa, però ens fa perdre la línia d'una educació respectuosa (on és el límit?). La violència els fa sentir indefensos i humiliats i provoca danys a la seva autoestima. Els crits, les humiliacions, i per descomptat, enganxar-los deixa una empremta inesborrable a la personalitat dels nens.