Usuari:Dsaumellcalaf/proves

= === Ramon Foguet i Foraster, Sant Martí de Maldà, Urgell, 1725 —Tarragona, Tarragonès, 1794 === =

Nasqué el 25 de gener a Sant Martí de Maldà; el seu pare fou Josep Foguet, pagès, i la seva mare Caterina Foraster. Entrà molt aviat al Seminari de Tarragona i als 17 anys continuà els estudis a la Universitat de Cervera , en la qual es va graduar en Dret civil i canònic i es doctorà en Filosofia. Molt jove ja fou nomenat canonge del capítol de la catedral de Tarragona l'any 1746), quan encara era molt jove. L'any 1789 va obtenir la dignitat d’ardiaca de Vila-seca (llavors la segona en importància del capítol) , i que mantingué fins a la seva mort. Exercí diversos càrrecs com el d'arxiver de la catedral, de jutge sinoidal, de vicari general en diverses ocasions o el de subdelegat de la Santa Cruzada. Fou a més, diputat eclesiàstic i comissionat provincial a la cort.

L' any 1769 va formar part de la junta municipal que va encarregar-se de l'alienació dels béns dels jesuïtes expulsats (1767). Entre els anys 1759 i 1760, Foguet va emprendre amb el seu amic mallorquí Bertomeu Pou (també eclesiàstic i col·laborador de Finestres) una recopilació d'inscripcions llatines de l'antiga Tàrraco, que dissortadament no va arribar a concloure. Durant molts anys es va dedicar a fer de guia i d'informador per a diferents erudits hispànics (viatgers o corresponsals), i van ser aqeusts els que van publicar els estudis més interessats sobre les antiguitats tarragonines. D'aquesta manera fou col·laborador del Stylloge inscriptionum romanarum (1762) del pare Josep Finestres i de l'Espanya sagrada (1769) del pare Enrique Florez, amb qui col·laborà estretament, i amb qui s'escrigué entre els anys 1762 i 1768. Un altre dels autors amb qui col·laborà fou Joan F. Masdeu, qui va incloure a la seva voluminosa História crítica de España (1784-).

L'any 1790 feu testament, tot i que el va modificar quatre anys després afegint dos codícils.

Dirigí excavacions, fou un reputat col·leccionista; recollí més de quinze mil monedes i medalles, fragments de ceràmiques amb segells i grafits, diverses aniguitats i pintures (Murillo, Ribalta...) que formaren un exel·lent museu-biblioteca obert als visitants i curiosos, el primer d'aquest tipus a la ciutat de Tarragona. Aquests fons els llegà juntament amb la seva important biblioteca de 4 000 volums al convent de Sant Francesc (actualment se'n conserven una petita part a la Biblioteca Provincial de Tarragona). La major part dels objectes llegats per Foguet van desaparèixer o es varen dispersar durant el Setge de la ciutat de Tarragona, l'any 1811.

Deixà manuscrita una 'Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona' que molts arqueòlegs actuals segueixen consultat, i notes per a un diccionari d'autors catalans, trets, en llur major part, de Nicolás Antonio. Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.

Duran molts anys, la casa número 17 del Carrer Major de Tarragona era coneguda com la 'Casa del Canonge Foguet' on, encara avui, s'hi conserva un retrat a l'oli a la planta on hi residí.