Vés al contingut

Usuari:Dylanchpa/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mari Takano

Mari Takano (たかの 舞俐, Tokyo, Japó) és una compositora, pianista i professora japonesa. La seva obra i estil, amb una clara veu pròpia, han convertit  Takano en una de les compositores japoneses més reconegudes i destacades de la generació post Takemitsu.

Biografia[modifica]

Infància i joventut[modifica]

Mari Takano va néixer a Tokio el 10 de febrero de 1960. Amb tres anys començà a rebre classes de piano, de cap manera inhabitual,  de la seva mare i composa la seva primera obra amb només 5 anys.

De jove va aprendre a tocar, a part del piano, l’arpa i també va rebre formació sobre harmonia musical.

Educació[modifica]

Mari Takano va estudiar un programa de quatre anys de durada (1979 - 1983) de composició i piano a la Escola de Música Toho Gakuen, amb Mutsuo Shishido, Yoriaki Matsudaira i Jo Kondo . Després de graduarse ("Gakushi" 学士, equivalent a BA), Mari Takano va marxar a Alemania a cursar un postgrau amb Brian Ferneyhough a la Universitat Estatal de Música de Friburg fins el 1986. El mateix 1986 Takano va fer classes privades amb Morton Feldman.  Al 1989, va acabar els seus estudis a Friburg i va matricularse al Hochschule für Musik und Theater (Universitat de Música i Teatre d’Hamburg) amb Gyorgy Ligeti, on va estar fins el 1994. Degut a la influència lliberadora de Ligeti, Mari Takano va trobar ràpidament el seu propi estil.

Junt amb alguns estudiants i companys de Ligeti (Manfred Stahnke, Hans Peter Reutter, Sid Corbett y Hubertus Dreyer) va fundar un conjunt instrumental de música contemporània anomenat Ensemble Hamburg Consort (més tard Chaosma), conjunt del qual va ser compositora i també intèrpret (tant de piano com de teclat).

Carrera professional[modifica]

Mari Takano va tornar a Tokio el 1994, ciutat on porta vivint i treballant com a compositora autònoma desde llavors. Entre 1995 i 1997 va impartir classes de teoria musical, composició i percepció auditiva al Conservatori Shobi de Tokio, desde 1997 al Toho College of Music (Junior College) i desde 2004 al  Joshibi Daigaku. Takano també ha dirigit i participat en multitud de cursos als Estats Units. Al 2009 va impartir una masterclass a la New York University, convidada per la compositora i professora nordamericana Julia Wolfe. Actualment Mari Takano es conferenciant associada al toho Junior College of Music, a la Universitat de Bunkyo.

Premis i distincions[modifica]

Des dels anys 80, Mari Takano ha sigut galardonada amb nombrosos premis. Motivada per Ligeti va superar les seves influències avantguardistes i va desenvolupar el seu propi estil. L’any 2002 , la prestigiosa discogràfica BIS publicà un disc dedicat a les seves obres ("Women's Paradise", BIS 1238) que rebé aclam internacional i fou difós en radios arreu del món. El mateix any va ser becada pel ministeri japonés d’educació com a compositora convidada de la Northwestern University a Estats Units. La compositora Japonesa ha rebut nombrosos encàrrecs de diferents interprets, així com d'importants institucions arreu del món, des de la Ciutat de Hamburg fins a l'ambaixada americana. El seu segon disc d’obres originals, “LigAlien” (BIS 1453), fou publicat el 2011 i seleccionat com a un dels millors discs de l’any a la revista  musical “Fanfare”.

Obres[modifica]

Obres solistes[modifica]

1895: Liebeslieder (Love Songs), per flauta solo 12’

1990 - 1992 :1a versió l’Abandon, per guitarra i cintes pregravades 15’

2a versió per sintetitzador (SY77 O TG77) i MIDI 15’

2000: Innocent, per piano solo 12’

2005 - 2006: Jungibility, per piano solo. Encarregat per Ellen Ugelvik 10’

2009: We will meet again, per piano solo 7’

2012: Corridors of light, per flauta solo. Encarregat per Reiko Manabe (HIbari hibari-charity). 4’

2013: The Piece under the song"Ah,vous direi-je,Maman ", per piano solo. Publicitat per Shanghai Comservatorm of Music Press. 1’

2014: Broken Dream of a Giraffe, per piano solo. Encarregat per Yusuke Sato  12'

2015: One story of Ferris 145, per piano solo. Encarregat per Ferris University 3’

Obres per a duets[modifica]

1987: 1a versió  Are you going with me? per vibràfon i piano 6'

 2a versió per a 2 guitarres 6'

1988: Zauberspiegel (magic mirror), per oboe i teclat (piano, sintetitzador DX-7 II) 10’

2001: Silent Light, per mandolina i clavicèmbal. Encarregat per: Akihiro  Fukaya. 15’

2002: Two Pieces for Two Mandolins; 1.Water Dance;  2.The Crane Juggler.

Encarregat per: Akihiro Fukaya,Hirotaka Nozaki. 10’


2007: LigAlien III, per violí i arpa 8'

2012: Shade of darkness, per flauta i saxo tenor. Encarregat per Masahito

Sugihara. 10'

2013-2014: Elegy, per 2 violins. Encarregat per Sarah Plum. 10' (revisió

2019)

Shade of darkness, per flauta i cello (revisió 2014). 10'

2014-2015: Adieu and rebirth, per vibràfon i piano. 13'

2017: Remnants of Love, per 2 guitarres. Encarregat per GT Duo Taiwa. 10’

2020: Innocent, per vibràfon i marimba (revisió 2020). 10’30’

2020 Marginal for prepared per a piano i SuperCollider. Encarregat per

Institute Monten. 9’30

Obres per a formació de cambra[modifica]

1982: Duende, per violi, flauta, clarinet, T-bells, vibràfon. Publicitat per Ongakugeijutsu, 1983. 10'

1983 - 1984: Felicitas per 15 instrumentistes. 13'

1985: Kreislauf (Cycles), per quartet de percussió 18'

1986: Octet, per 2 fls, 2 obs, 2 cls, 2 bns  8'

1987: Four Pieces for Six Players (fl (+picc, alt, bass), ob, cl (+bass cl, sop sax),trb, perc, pf) 15'

1989: Casablanca 1a versió. Casablanca, per sax (sop, alt, bar), keyboard(DX7-II), va, cb. 3'30, 2a versió Casablanca, per saxo (sop, alt, bar), 2 synths (DX7-II), va 3'30

1990-1992: L'Abandon, per 14 guitarres 1. L'Abandon 2. Norwegian Wood 3. Dance, Dance, Dance. 15’

1989: Snow shadow, The Crow and The Jelly Fish, per guitarra, hp, perc, rubab. Encarregat per: American embassy in Tokyo.12'

1993: Octet in Two Movements, per clarinet, hrn, guitarra, pf, 2 percussió, vn, cb. 10'

1998: Mugen No Tsuki, Mugen No Hoshi (Infinite Moon, Imagined Stars), per koto, 17-string koto, sho, hichiriki, vn. Encarregat per: Teiko Kikuchi. 14'

1999 String Quartet 11'

2000: Song of the Pig-Mary (Paradox Love Song), per 6 organs vocals. 15'

2000: Moon Cherry, for shakuhachi, koto, 17-string koto. 8'

2003: LigAlien I, per soprano sax, ten sax, pf. Encarregat per Masahito Sugihara. 9'

2003: LigAlien II, per hichiriki, 17-string koto, vn. Encarregat per Hitomi Nakamura 14'

2007-2008: LigALien IV, per Sop.Sax, Ten.Sax, Pf. 12'

2009-2010 LigALien X, per Shakuhachi, vn, vc, pf. 10'LigAlien II, per Ob, 17-string koto, vn (revisió 2009).14'

2018: Schneekoenigin’s Arie, per Mez,Fl,Vc. Per  l’Opera "Die Schneekoenigin" (The Snow Queen). 10’ (The Chamber ensemble version)Lletra per Mari Takano,Hubertus Dreyer

2019 Liebesblumen, per GT Quartet. Encarregat per: GT Quartet Anemone. 8’

Obres per veu i ensemble[modifica]

1988-1989: Sexality, per mez sop, va i 3 sintetitzadors. (2DX7-II, SY77). Lletra de Mari Takano  4' 30

1988-91 Women's Paradise, per f-chor, mez sop, sax (sop, alt, bar), va, 3 sintetitzadors (2DX7-II,SY77), sampler, midi(o cinta) (versió de concert) 16'

1993: Blumen Arie, per sop, va, pf, 2 sintetitzadors, percussió, guitarra. De la òpera "Die Schneekoenigin" (The Snow Queen) 7'10

Subvencionat per:Hamburger Kulturbehoerde Lyrics by Elmar Gehlen

1993: Raben-Szene(Crow scene) 1a versió (per ensemble de cambra) per sop, ten, bar, va, percussió, 3 sintetitzadors, pf. De la opera "Die Schneekoenigin" (The Snow Queen) 14'

Subvencionat per:Hamburger Kulturbehoerde

Llibret:  Elmar Gehlen

1995: Raben-Szene(Crow scene) 2a versió per sop, ten, bar, va, percussió, sax (sop, alt, bar), 2 synths, pf. De la Opera "Die Schneekoenigin" (The Snow Queen) 14'

Subvencionat per:Hamburger Kulturbehoerde

Llibret: Elmar Gehlen

1995 "Die Schneekoenigin" (The Snow Queen) versió de cambra per les escenes 1-5 del segon acte, per 2 sops, ten, bar, va, perc, sax (sop, ten), cl (bas cl), guit, 2 sintetitzadors, pf

Subvencionat per:Hamburger Kulturbehoerde

Llibret: Elmar Gehlen

2018: Schneekoenigin’s Arie, per Mez,Fl,Vc de la Opera "Die Schneekoenigin" (The Snow Queen) 10’

Lletra de Mari Takano i Hubertus Dreyer

Obres per veu[modifica]

1997: Two Chansons, per sop, pf  14'

Lletra de Mari Takano i Hubertus Dreyer

Obres per coral[modifica]

Drei Stuecke fuer Stimmen (Tres peces per veus) 1. Inori 2. Madonna 3. Song of The Pig-Mary

1986-87 1a versió per ten. solo i coral, 2 recorders, 2 percussions (tocades pels cantants ad lib.) 15'1.

1986-87 2a versió per  ten. solo i coral 15'

Revisió de 2009 per coral 10'

Obres per orquestra[modifica]

1984: Kokai, per orquestra i piano solo 3(I=picc).3.3.3-4.3.3.1-perc(4)-harp-strings. 14'

2004-2006: Flute concerto, per flauta i orquestra de cordes (1.Chicago 2.The only flower in the world 3. Walking). Encarregat per Robert von Bahr,Sharon Bezaly. 30'

Doppelconcerto, per 2 violins i orquestra. (1 Fl(doblant Piccolo),1 Ob,1 Cl en B♭(doblant Bas.Cl),1 Bn,1 Hrn in F,1 Trp in C,1 Trb, 1 Bas Tub, Perc.(1 music), 1 Hp, 1 Vn(amb skordatur),Vn I, Vn II, 1 Va(amb skordatur),Va. Vc,Cb). Encarregat per Sarah Plum

Obres per opera[modifica]

1988-91: Women's Paradise, per f-choir, mez sop, sax (sop, alt, bar), va, 3 synth(2DX7-II,SY77), sampler, midi(o pre-recorded tape)(Abstract Opera)

1. Das unendliche Geschwaetz 2. Sexality 3. Casablanca 4. L'abandon. 16'

Gerda (The Snow Queen), Opera(1992-1995,2011-2020) 150’

Ves a la pagina "Snow Queen"  per mes detalls.

Obres per Teatre Musical[modifica]

Theater Music Beautiful Mythology of Japan, for vn and pf (2007)

CD-OP0852A(2008). 20'

Obres electròniques

2008-2009: Full Moon, per vn i electrònica 12'

2012: Dream Chat, per electrònica 8'

2012: Dream chat, per Koto de 17 i 20 cordes i electrònica  9'

2020: Marginal per piano preparat i SuperCollider 9’30

Obres amb instruments tradicionals japonesos

1998: Mugen No Tsuki, Mugen No Hoshi(Infinite Moon, Imagined Stars), per koto, koto de 17 cordes, sho, hichiriki, vn 14'

2000: Moon Cherry per  Shakuhachi, koto, koto de 17 cordes 8'

2003: LigAlien II, per hichiriki,  koto de 17 cordes, vn 14'

2009: LigAlien II (Revisió) per Ob, koto de 17 cordes, vn 14'

2012: Dream chat, per koto de 17 cordes, koto de 20 cordes i electrònica 9'

Arranjaments[modifica]

2015: Children’s Songs at Wartime, per F-chor ,Pf 17’

Discografia[modifica]

Discografia a títol personal[modifica]

[CD] Mari Takano: Woman’s Paradise BIS - CD - 1238 (2002)

Contingut:

Das unendliche Geschwätz

Sexuality

Casablanca

L'abandon

The End of the Affair

Vacation No Pal

Mugen No Tsuki

Mugen No Hoshi

Blumen-Arie


[CD] Mari Takano: Lig Allen BIS - CD - 1453 (2011)

Contingut:

Lig Alien I

Jungibility

Lig Alien II

Lig Alien II

Full Moon

Lig Alien IV

Concerto for flute and String Orchestra

Discografia en la que apareix[modifica]

[CD] Sharon Bezaly: Spellbound BIS-1649 CD

Concerto For Flute And String Orchestra (In Memoriam György Ligeti) de Mari Takano

[CD] Kokoo: Super-Nova Seven Seas ‎– KICP 716

Purple Haze amb arranjament de – Mari Takano

[CD] Michael Kieran Harvey :70 More Variations On Twinkle Twinkle Little Star Move Records (2) ‎– MD 3405

Telonius Monk de Mari Takano

Bibliografia i Referències[modifica]

Maritakano.com. 2020. Mari Takano Homepage. [online] Available at: <http://www.maritakano.com/>

Dreyer, H., 2020. Mari Takano - MUGI. [online] Web.archive.org. Available at: <https://web.archive.org/web/20131217232204/http://mugi.hfmt-hamburg.de/A_lexartikel/lexartikel.php?id=taka1960>

Bis.se. 2020. BIS Records - Ligalien - Music By Mari Takano. [online] Available at: <https://bis.se/composer/takano-mari/ligalien-music-by-mari-takano>

Stephen Long. “Japanese Composers of the Post-Takemitsu Generation.” Tempo, vol. 58, no. 228, 2004, pp. 14–22. JSTOR, www.jstor.org/stable/3878917.

Newmusica.com. 2020. [online] Available at: <https://www.newmusicusa./profile/mari-takano/>

American Composers Forum. 2020. Mari Takano – American Composers Forum. [online] Available at: <https://composersforum.org/members/maritakano/>

Discogs. 2020. Mari Takano. [online] Available at: <https://www.discogs.com/artist/5175301-Mari-Takano?type=Credits&filter_anv=0>