Vés al contingut

Usuària:Edurnevaello/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Donya Amàlia (Font: Arxiu Municipal. Fons CAEHA)

Amàlia García Miralles (Donya Amàlia)[modifica]

Amàlia García Miralles (Alcoi, Alacant; 4 de gener de 1860- Alcoi, octubre de 1955), coneguda com Donya Amàlia, fou mestra i una figura rellevant per la seua tasca en diferents serveis públics a la localitat d'Alcoi, en què invertí gran part del seu temps de manera filantrópica. Una dona que va viure a finals del segle XIX i principis del XX en un context històric intens i en procés de modernització de la ciutat en què vivia.

Biografia[modifica]

Amàlia García Miralles va nàixer el 4 de gener de 1860 dins d'una familia treballadora. Fou mestra nacional i davant la manca d'escoles, impartia classes nocturnes al convent de Sant Agustí per a les treballadores. L'any 1855 es casà amb l'escultor i músic José Carbonell Vilaplana, amb qui tingué onze fills, dels quals sols van sobreviure cinc. Donya Amàlia va enviduar molt prematurament i decidí junt el capellá del Sant Sepulcre i l'arxipreste d'Alcoi fundar al 1910 al seu propi domicili la casa d'acollida d'orfes i escoleta per xiquetes i xiquets de mares treballadores. Gràcies al baró de la Uxola, Joaquim Rovira Merita, sabedor de la tasca pedagògica i assistencial de Donya Amàlia, va obtenir la casa situada al carrer Ambaixador Irles en què va instal·lar les seues classes a la planta alta i a la de baix habilità un ampli menjador on s'assistiren al voltant de dos-cents menors desprotegits.

Amb l'ajuda de Mossén Rafel de l'Ave María, va crear una Escola Normalista, coneguda com “Escola de l'Ave María” i junt José Boronat Payá va fundar el Patronat d'Obreres del Sagrat Cor de Jesús, lloc en què s'impartien classes nocturnes a dones treballadores. També va poder organitzar les primeres colònies d'estiu per escolars.

Després de la Guerra Civil, Donya Amàlia es va retirar al convent del Sant Sepulcre, on profesà de monja agustina descalça, sota el nom d'Amàlia de la Resurrecció, acompanyada de dos de les seues filles, també religioses. Allí va morir a octubre de 1955, als 96 anys.