Convent de Sant Agustí d'Alcoi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Agustí
Sant Agustí 1909.jpg
modifica
Dades
TipusConvent modifica
Característiques
Estil arquitectònicgòtic valencià modifica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
Comarcal'Alcoià
MunicipiAlcoi modifica
 38° 41′ 52″ N, 0° 28′ 26″ O / 38.697914°N,0.473772°O / 38.697914; -0.473772
Activitat
DiòcesiArquebisbat de València modifica

Sant Agustí va ser un convent de l'orde de Sant Agustí que estava ubicat a la localitat d'Alcoi, al País Valencià. Es va fundar al segle XIV i es va desocupar al XIX. Actualment destruït, s'alçava "extramurs, en l'illa compresa entre la plaça d'Espanya, edifici de l'Ajuntament, Institut Nacional de Previsió, Caixa d'Estalvis Provincial, Sant Llorenç, Valls i Escola."[1] El conjunt comptava amb una església i un convent, rodejats d'un fossat, i amb una porta cadascun, amb la qual cosa hi tenia components de fortalesa.[2] Hi havia, a més, un claustre, el qual ocupava part de l'actual Plaça de Dins.

Història[modifica]

El primer document on s'esmenta el convent agustinià és el 29 de desembre de 1340, en el testament de Margarida de Llúria i Entença, qui afirma ser-ne la fundadora. La data de la fundació seria el 26 de juliol de 1338, seguint l'opinió del pare Picher al segle XVIII. Na Margarida, dona del comte de Terranova, era filla de l'almirall Roger de Llúria i de Saurina d'Entença. Algunes fonts, com Madoz, apuntaven a aquesta darrera com la fundadora del convent el 1290.[3] Amb la seua fundació, el convent va rebre diverses propietats: l'Oliver, l'Olm, la Lloba, el Botjar i la senda de les Ombries. El seu primer prior va ser en Guillem Desprats. L'1 de novembre de 1382, va rebre l'autorització per a rebre les rendes d'una capellania fundada pel comte de Terranova, un fet que estava prohibit expressament als Furs.

Per a la construcció del convent, l'arquitecte Berenguer Jofre va aprofitar les restes d'un castell alçat per a les guerres de Múrcia el 1265. Hi van treballar picapedrers vinguts de València, Montesa, Xàtiva i Múrcia, i a les despeses van contribuir les comunitats islàmiques de Seta i de Travadell. Les capelles es van construir el 1346.

Amb la desamortització de Mendizábal, el 1837, el convent va ser adquirit per la ciutat i es va habilitar els terrenys per a mercats i habitatges, amb una reforma a càrrec de l'arquitecte Josep Moltó Valor. Sobre aquestos terrenys es va construir la casa consistorial d'Alcoi, obra de Jordi Gisbert Berenguer, entre 1843 i 1865. L'església es va enderrocar cap a la dècada del 1930. Després de la Guerra Civil espanyola es va acabar d'urbanitzar l'àrea.

Avui dia, les úniques restes de l'antic convent de Sant Agustí d'Alcoi és un arc gòtic, corresponent a l'església, que es pot observar en l'accés a la plaça des del carrer de Sant Tomàs.

Referències[modifica]

  1. Hinojosa Montalvo, José. Ermitas, Conventos y Cofradías en tierras de Alicante durante la Edad Media, 1992
  2. Ajuntament d'Alcoi a Turisme Comunitat Valenciana
  3. Madoz assenyala al seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar: "y el otro del orden de S. Agustin, fundado en 1290, por Doña Saurina de Entenza, condesa de Terranova, sobrina del ínclito rey D. Jayme el Conquistador, y mujer de D. Rogerio, almirante de Aragon, con 17 individuos". Abans, en Jaume Jordà havia escrit aquesta possibilitat al 1704 en el seu llibre "Historia de la Provincia de la Corona de Aragón".

Enllaços externs[modifica]