Usuari:Eloidelas/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Eulàlia de las Cuevas Garcia[modifica]

Eulàlia de las Cuevas Garcia, també coneguda com a Lali (per la gent que s'estima o que mola mogollon) és una mare, castellera i un pel hippy que viu al carrer Llobera amb una família que tot i no estar a la seva altura es prou chula i en sap prou (fa el que pot).

Vida[modifica]

Infància[modifica]

La Lali va viure la seva infància amb uns pares magnífics que se l'estimaven molt i li donaven molt d'amor i suport a part d'una germana gran que tot i fer-se la punyeta no es van tirar mai cap bomba (cosa que trobo bastant bé, no molaria quedar-se sense tieta i cosina en cas de no haver mort la Lali). Aquesta meravellosa relació la va viure en una casa de Barcelona al Carrer Sicília.

Adolescència[modifica]

Aquesta etapa de la vida, la Lali va estar dubtant respecte la seva sexualitat, (com a mínim a les fotos s'aprecia això) però al final va optar per la femenina i va lligar un pilo (hagués dit un altre cosa però no es pot posar a la Viquipèdia) i al cap d'uns anys va parar en sec quan va conèixer el pivon de l'Uri, un chavalet tot mono que coneixia des de feia temps i passava bastant de ell, es coneixien de la UEC de gràcia que es com passaven el temps abans d'arribar a la conclusió de que castells és més guay però es van enamorar i encara ara estan junts amb els seus alt i baixos. Seguia vivint al carrer Sicília tot i que tenia unes ganes d'anar a viure amb el seu churri al Carrer Martí increïbles durant aquesta època també van haver-hi turbulències, per exemple li agrada el color verd pels hierbajos o per exemple van cremar amb la ajuda de sa mare la part de dalt de la tele.

Edat adulta[modifica]

Aquí ja se'n va anar a viure al carrer Martí amb l'Uri, van ser un pelet feliços, just l'ho necessari com per tenir, al cap d'uns anys una filla, que, tot hi que hauria hagut de repetir se n'ha sortit prou bé. Dos anys més tard del naixement van arribar a la conclusió de que no s'estressaven prou i de que necessitaven a algú més pesat, encara així que vaig sortir jo. Com que vaig superar les seves expectatives vem haver de mudar-nos a un pis més gran per no liarla tant així que vem anar al carrer Llobera 94, allí ha sigut a on hem estat tota la nostra vida familiar en els bons i mals moments fins ara, que ens anirem a un altre lloc a viure, seguirem sent feliços. Durant la nostre estancia, em descobert un pilo de coses i n'hem fet unes quantes més, com castells, escalada, circ, excursions, visites, viatges, cooperatives,musica, teles i molt més. I crec que tant jo com la resta de la família i amics desitgem seguir així durant molt de temps més encara que de vegades tinguem certs problemes. I és per això que l'Eulalia de las Cuevas ha sigut guardonada amb varis premis novel·ls, Oscars, Eloïns o castellers (els del final de temporada) sobre moltes activitats i actuacions com per exemple la dels esmorzars de matinades.

En definitiva, ella és una crack ja que m'encanta quan parla del reves perquè sembla una granota dibuixant un colom taronja i blau amb taques triangulars negres propies d'un elefant rus parlant escosses amb un fetge de porc senglar rumanes a la boca i amb bambes liles amb un toc tronjos i verd mari (o gris sendra blava, com prefereixis) de pell de pengui autòcton del Sahara i els ullas de l'elefant son decorats amb la sang de tots els caçadors fillasos de meuca que maten per diversió. En canvi quan no parla del reves i parla normal només s'assembla a un usuari de Facebook anarquia enamorat d'un conill vermell més feliç que un anis del mono de la selva tropical de la galàxia següent a la que hi ha dos galàxies més enllà a la Via Lactea. Lli ets la millor mare del mon i la millor persona del Univers.