Usuari:Ereigp/proves

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Caixa Negra (sistemes)

Una caixa negra és el mètode d’anàlisi d’un sistema en el que únicament es considera la relació entre les entrades o excitacions i les sortides o respostes, prescindint de la seva estructura interna[1].

De manera tradicional, el coneixement científic (lleis, experiments, evidències empíriques, teories, aparells de mesura) han estat tractats com una veritat objectiva tancada a qualsevol interferència sociològica. Ara bé, en paraules d’Adorno i Horkheimer en la “matematizació de la naturalesa i de l’ésser humà no són un pas previ innocent, no és pur coneixement abstracte, sinó hi trobem la voluntat de domini[2].

-Escola d’Edimburg i el Programa Fort:

A principis dels anys seixanta del segle XX, des de l’Escola d’Edimburg, un nou programa sociològic conegut amb el nom de “Strong Programme” va voler dur a terme una revisió profunda de la visió projectada de la ciència. La elaboració d’estudis centrats en la demostració d’un coneixement científic construït socialment. Conceptes com 2+2=4 conformarien la radical matèria d’estudi[3]. Aquests postulats sorgiren d’ençà del desenvolupament tecnològic dels darrers anys. Després de constatar la falta de participació democràtica en els processos científics, així com en la creació de tecnologia. Processos que esdevenen en una subordinació de la tecno-ciència als interessos militars i industrials.

El sociòleg Merton havia analitzat la ciència com quelcom moralment i socialment neutre, com un coneixement separat del desenvolupament social. És a dir, els problemes en la metodologia científica eren una qüestió merament epistemològica, separades de les normes institucionals. Tanmateix, els factors socials foren considerats com elements distorsionadors del procés científic. Aquest procedir es coneix amb el nom de sociologia de l'error[3].

L'Escola d'Edimburg defensà que les conseqüències de l’actual model tecno-científic en la societat i en el medi ambient demostraven que l’autonomia de la ciència no era recíproca, és a dir, les investigacions científiques es regien per determinats interessos financers. A més, les aplicacions tecnològiques dels coneixements generats congregaven amb altres aspectes de la vida social i natural.

El concepte caixa negra defineix aquesta voluntat d’establir el fet científic com una pràctica col·lectiva i per tant, la integració de certs conceptes entesos fins ara, com a realitats inqüestionables i transportar-los al debat dins la Sociologia del Coneixement, per tal què el pensament social pugui intervenir en la investigació científica.

-Antecedents en la història:

A partir del segle XIX s’inicià una tradició en el món de la ciència en l’ús de mètodes quantitatius per eliminar les carències instrumentals i acotar el marge d’error en els experiments. Per tant, les mesures, la presentació i la validació dels experiments quedaven determinades per mètodes matemàtics[4].

Instruments científics sense necessitat de precisió en el que ocorre en el seu interior, doncs eren eines suficientment segures. Un cas emblemàtic de caixa negra, és la balança de Lavoisier. Al donar-li un valor operatiu, “res es crea ni en les operacions de l’art, ni en la naturalesa […] Estem obligats a suposar per sobre de tot en una veritable igualtat o equació entre els principis del cos que s’examina i els que s’obtenen d’ell a través de l’anàlisi”. Per tant, el químic francès havia de donar per suposats certs aspectes en el seu instrument que encara, no podia demostrar de manera empírica, però sí, a través del llenguatge matemàtic[4].

Paral·lelament, la balança també implicà un nou concepte de la raó humana, un nou enfocament social: la demanda d’un mercat de bens de consum per part de la burgesia estimulà la creació de nous instruments científics[4]. Tanmateix el significat d’equilibri agafà connotacions polítiques, en tant, en els despatxos es podia ser més eficaç que no pas a través de l’agitació social. Canvi que es consolidà després, amb la Revolució Industrial.


  1. RAE
  2. LÓPEZ GÓMEZ, Daniel. “Filosofia de la tecnologia” (2016). UOC, Barcelona.
  3. 3,0 3,1 AIBAR PUENTES, Eduard. “Introducció: breu història dels estudis de la Ciència, tecnologia i societat” (2016). UOC, Barcelona. AIBAR PUENTES; Eduard. “L’estudi social de la ciència” (2016). UOC, Barcelona. AIBAR PUENTES, Eduard. “La visió constructivista de la innovació tecnològica” (2016). UOC, Barcelona.
  4. 4,0 4,1 4,2 BARTOMEU SÁNCHEZ, José Ramon. “Abriendo las Cajas Negras. Colección de instrumentos científicos de la Universidad de Valencia” (2002). Edició de Bancaja, València.