Usuari:Erich Weger-Wladimir
INVITACIÓ A LA MEDITACIÓ
CAT · Davant els ulls del pintor s’estén el paisatge vers l’infinit. No n’hi ha prou amb una simple còpia del joc de colors, formes i virtuts de la natura. Els sentits romanen concentrats al màxim, de mentre la llum i l’ombra s’ínvolucren en una lluita indeterminada fins arribar a un equilibri ple i harmònic. Poc a poc, el quadre pren forma i grandesa. Diferents tons de verd s’apleguen i en un timid vermell troben el seu contrapès. L’obra és dominada per una expressivitat espontània i segura en llur missatge. No hi ha correcció en el seu traç. Les hores d’estudi de la natura, junt amb la meditació subtil davant l’objecte, culminen en una pintura a l’aire lliure, la finalitat de la qual és arribar a un ordre creatiu.
Talment afirma el pintor. “El quadre ha de formar un conjunt de colors, llum i ombra. Allò important és que s’assoleixi la profunditat mitjançant l’acceleració de colors freds i càlids”.
El cel s’afona en tons de blau cobalt i ultramari, bo i culminant en la ruptura d’un rosa sincronitzat. En una part del quadre, el “so” de colors s’accelera a una altra dimensió per a cercar la seva relaxació concreta en l’ocre o Terra de Siena. En el centre de l’obra, el groc crom resta subjectat per un violeta molt clar i brillant. El fred del cel, submergit en la part inferior del quadre, reapareix subtilment al centre creant un hàlit de tensió. L’esquard s’i fixa per a cercar ràpidament el contrapès d’altres colors més tranquil·litzants.
Segons Erich Weger-Wladimir, cadascuna de les obres convida al joc actiu de colors vius i reservats, formes concretes o abstractes superficie i profunditat. L’art és espiritualitat i sol·licita, tant del pintor com de qui en contempla, un màxim de concentració. A cada obra s’hi reflecteixen els cinquanta anys d’intensos estudis i treball, i el desig de transformar cada camí, de nou, una part de la natura en una forma més expressiva i soferta.
Els estudis de Belles Arts a la Universitat de Berlin, li desperten el desig de dedicar-se amb tota l’ànima a la pintura. El seu profesor, Karl Schmidt-Rottluff, reconeix en el pintor Erich Weger-Wladimir una gran esperança com artista conseqüent, ferm i avantguardista. Tant si es tracta de pintures a l’oli, com de dibuixos a llapis o de l’us de la tinta xinesa, amb els anys, l’artista desenvolupa un estil molt personal i característic. Es converteix en pintor d’exteriors, enamorat de la natura, de la vida i de la quotidianitat. Blanc i negre, llum i ombra, colors vius, tons molt freds, el roig en les seves diferents facetes a la vora d’un blau, lluitant amb un marró molt càlid sobre un verd oliva de terres mediterrànies, creant, en totes les seves obres, aquesta tensió indomable a la recerca d’una harmonia eterna.
Hivern de 1945. Últims dies de guerra. La caravana de refugiats, camí cap a Alemanya, es troba al ben mig de la batalla. Els cavalls es desboquen i es trenquen les cames en un toll de sang. Els seus renills s’assemblen als crits dels infants. Records que es transformen en objectes molt concrets. Els pensaments configuren l’esquema en formes plàstiques per a projectar el pont en meitat del quadre. Pilars de ferro rebentats, tapats per un blanc ombrejat, perforen els núvols amenaçants. La tempesta, encara llunyana, intimida amb negre i marró. La lluita per la supervivència de l’home i l’animal, en una natura indomesticable i hostil, pren tot el seu dramatisme.
Quan el rei Gilgamesh es lleva del seu jac, el sol li il·lumina el cap, engrandint-li l’ombra i projectant-la dellà els bessons Tigris i Eufrates. Els seus germans, en Coiot i en Xacal, baixen amb ell per la serra deserta, per a donar a conèixer als homes la eva arribada. Tot pujant els darrers esglaons del ziqqurrat d’Uruk, el sol abrusa la cara del pintor. S’apropa, a aquest rocós desert d’Iraq, la pols d’un timid remolí originat a quilòmetres de distància. Uruk i Batibira, l’oblidat i maltractat Jardí de l’Eden, devastat per guerres sense pietat, troba en Babilònia els esforços d’un nou començament. Els mesos d’intens treball es reflecteixen en colors suaus i transparents. Darrera resta la tenebra dels monestirs amb la seva profunda i melancòlica solitud de Novgorod i Sagorsk; o la tundra escandinava. L’ombra d’objecte i l’ombra projectada, com una difusió dels colors, quelcom fins aleshores no vist amb claredat, marquen, d’ara endavant, l’obra de l’artista. La peninsula Ibèrica viu la seva continuïtat en aquesta nova experiència.
El penya-segat de la costa cantàbrica emergeix en el reflex del mar blavós, les seves roques conflueixen en un prat verd i pregon. El roig porprat de Castella llança la seva xarxa sobre una terra càlida i infinita. Esteles de rics contrastos de cultures ancestrals pesen sobre la pintura. Els colors pastel juguen amb els ametllers de primavera. De les comarques de secà estant, arriben els primers rajos flagrants de sol per a dotar de vida les valls dels Països Catalans. Ací es tanca el cicle. La llum troba el seu destí – l’obre del pintor la seva culminació. Cada dia, la natura convida de nou, a la meditació per activar la creativitat del pintor davant de tant esplendor.
Thomas Weger
Més informació en cinc idiomes amb fotos de les seues obres i textos: Deu · Eng · Rus · Esp · Cat --- www.google.com: Erich Weger-Wladimir · blogger: Erich Weger-Wladimir
Viquipèdia: Deu · Eng · Rus · Esp · Cat