Miquel Serra[modifica]

EscolanetDeLluc/proves/Miquel Serra
	; Miquel Serra durant la seva actuació al Mobofest 2018 Sant Joan
Biografia
Naixement	Miquel Serra, 1975 (45 anys), Eivissa
Activitat
Ocupació	Cantautor, Músic, Compositor
Activitat	2009 - actualitat

Miquel Serra nascut a Eivissa l’any 1975, és un músic, compositor i cantautor mallorquí establert a Manacor, Mallorca. És conegut per la seva trajectòria musical en solitari amb la qual ha publicat vuit discs i s’ha consagrat com un dels artistes més rellevants de les Illes Balears.

Des de ben petit, Miquel Serra va començar a tocar instruments i a tenir diverses bandes, sempre amb el seu germà gran Joan com a referent. Va créixer amb la seva figura com la de l’artista de la casa, ja que sempre va ser ell qui feia més música i qui va acabar estudiant belles arts a Barcelona. Miquel sempre el va admirar i sempre ha considerat que la figura del seu germà va ser totalment essencial perquè ell esdevingués músic. El fet que el seu germà morís l’any 2003 va significar un cop molt fort per ell. Des de llavors, en moltes ocasions ha volgut homenejar el seu germà mitjançant la música. La vida i la mort sempre han estat molt unides a la música de Miquel Serra, i la transparència dels records que han alimentat una vida.

Trajectòria discogràfica[modifica]

Serra ha transcendit com un músic de culte dins l’escena artística de Mallorca. Va començar el seu recorregut musical el 2009, quan va publicar el seu primer llarg d’estudi, “Opilions” (Autoeditat). Aquest primer àlbum ha estat catalogat com una obra mestra per diferents veus de la crítica musical de l’estat. Amb unes clares influències d’Animal Collective conjuntament el rock dels noranta i la seva nuesa, va aconseguir un treball que emanava psicodèlia, folk mediterrani i pop. Seguidament, un any després va arribar “Música Útil” (Autoeditat), un disc menys lluminós, però amb la mateixa força per commoure a qui l’escolta[1].

Després d’aquest inici, Serra va publicar anys més tard, el 2013, el seu tercer àlbum “Roses Místiques” (Fohen Records). Ni més ni menys que divuit temes seguint el camí marcat pels seus dos primers discs. Tal vegada, una mica més del segon, ja que va seguir emparat per l’opacitat del folk intimista que a la vegada es transforma en barroc pels brots psicodèlics i girs pop rock dels noranta que havien caracteritzat sempre a la seva figura[2]. Just un any més tard, el manacorí va tornar a publicar música nova, “La Felicitat dels Animals” (Fohen Records). Aquest nou treball va arribar carregat de temes que han sobreviscut el deteriorament del temps. Es parla de “Dents” o “Murada Mora”, que avui dia encara són molt presents dins del setlist de Serra. Aquest nou disc va seguir essent un “trencaclosques sònic”[3].

Una característica molt impregnada de Miquel Serra és la seva incontinència creativa. Mostra d’això són la quantitat de discs publicats un rere l’altre. De fet, l’any 2014 a part de publicar “La felicitat dels Animals”, també va publicar el seu cinquè disc “El Perfum dels Vegetals” (Fohen Records). Sense dubte, un altre dels seus grans discs. Un treball on s’hi pot veure un Serra més acústic, però sempre amb les seves dosis de contingut psicodèlic que no poden faltar en el tarannà de la seva música. Va ser en aquest on Serra va sorprendre amb gravacions íntegres de temes com “Suckblood” o l’exquisita “Fas Ones” del seu germà difunt Joan Serra, artífex de la dedicació de Miquel a la música.

Per rebre el seu sisè disc van haver de passar 3 anys després de l’explosió que va suposar 2014. Va ser amb “L’Octau Clima” (Fohen Records), on va tornar el Serra més psicodèlic. A més, després de llargs discs, aquest només va comptar amb 8 temes. Un any després, el 2018) el cantautor mallorquí va tornar a aparèixer amb “Antiga Hodomura” (Fohen Records). Amb aquest treball, Serra torna a tocar la tecla de “El Perfum dels Vegetals”. I encara que “L’Octau Clima” i “Antiga Hodomura” es van compondre al mateix periple de temps, es van gravar en moments diferents, i n’és una evidència. Aquest setè disc recorre a l’aire íntim, personal i tendre, amb cançons com “Ma Mare i jo” que en donen fe. Alhora, també torna a donar espai a cançons íntegrament gravades pel seu germà Joan, seguint així amb el seu homenatge persona[4]l.

“L’Elegància Dorm” (Fohen Records) és l’octau disc del músic resident a Manacor. Publicat el 2019, és el disc que va fer arribar més a Serra a la coneixença per part de la societat. Tot i ser encara poc conegut, va ser amb aquest disc que els mitjans de comunicació van començar a fixar-se més amb la figura excelsa de l’artista. “L’Elegància Dorm” és un disc més pop, però que també coexisteix amb cançons atmosfèriques plenes de la seva estimada experimentació psicodèlica que tant el caracteritza. A aquest últim disc va poder presentar-lo a Mallorca a indrets com Can Lliro o al Cafè Lisboa, abans d’iniciar-se la pandèmia per coronavirus. Així i tot, després del confinament, va poder pujar a l’escenari de les festes de La Mercè de Barcelona i al Teatre Principal (Palma), oferint un concert amb amics on van participar grans artistes de l’escena illenca.

Els ulls s’aturen de créixer[modifica]

El documental dirigit per Javier García Lerín i protagonitzat pel músic Miquel Serra narren la vida de l’autor i la ben estreta relació que va tenir amb el seu germà[5]. Un documental que va ser el guanyador del prestigiós In-edit Festival [6], celebrat anualment a Barcelona. L’origen del film, esdevé en el moment en què Miquel Serra, a la gravació de “Roses Místiques” va declarar que mai hauria estat músic sense la figura del seu germà. “El bo”, segons ell ha comentat sempre. A partir d’aquí, García Lerín va decidir donar forma a tot l’imaginari de Serra aconseguint un resultat excel·lent. El documental es pot visionar a la plataforma Filmin[7].

[1] Cabot, J. Abril 2012. Miquel Serra. [Consulta: 27 de desembre de 2020]. https://www.foehnrecords.com/label/miquel-serra/#

[2] Negrete Mendoza, F. (2014) Miquel Serra. Roses Místiques. La Vida Útil. Cultura y Artes. http://lavidautilculturayartes.com/miquel-serra-roses-mistiques/

[3] Enderrock. 15 de setembre de 2014. Miquel Serra. La felicitats dels animals. [Consulta: 27 de desembre de 2020). http://www.enderrock.cat/disc/3942/felicitat/dels/animals

[4] Bestard, P. 2 de novembre de 2018. Miquel Serra. Antiga Hodomura. [Consulta: 27 de desembre de 2020] http://www.enderrock.cat/disc/7142/antiga/hodomura

[5] X.C. (2018, novembre 2) Miquel Serra, música davant l’absència del germà. Diari Ara Balears. 2 de novembre de 2018. https://www.arabalears.cat/cultura/Miquel-Serra-musica-davant-absencia_0_2117788232.html

[6] Valles, Elena (2018, novembre 3) Un filme sobre el músico mallorquín Miquel Serra, mejor documental en el In-Edit. Diario de Mallorca. 3 de novembre de 2018. https://www.diariodemallorca.es/cultura/2018/11/03/filme-musico-mallorquin-miquel-serra-3086842.html

[7]Per més informació consultar: https://www.filmin.es/pelicula/els-ulls-saturen-de-creixer