Usuari:Eteixid/proves

Jon Alpert

Jon Alpert, Director/Periodista Nascut als Estats Units, 1948

Jon Alpert és un periodista americà nascut l'any 1948 que va derivar el seu perfil professional, juntament amb la seva esposa, Keiko Tsuno, cap a l'edició i producció d'audiovisuals i documentals fonamentalment centrats en la tendència de vídeo-realisme amb intencionalitat de protesta i denúncia social.

Trajectòria professional

Jon Alpert va créixer a  Port Chester al 1948 i es va graduar a la Universitat de Colgate, l'any 1970. Començà a treballar de taxista, encarregat de botiga i d'altres feines diverses per poder costejar-se la seva afició al món audiovisual, que de mica en mica, començà a esdevenir la seva passió i, a la llarga, la seva principal activitat professional.

L’any 1972 va començar a treballar en televisió, al Downtown community television center, ( que al llarg d'aquestes dècades ha donat suport a més de 50.000 estudiants, generalment procedents de situacions socio-culturals desfavorides, en la seva formació audiovisual). Durant els seus inicis en aquest mitjà, Alpert va llogar una petita camioneta, anteriorment destinada al repartiment del correu, i hi va instal·lar una sèrie de monitors als laterals per tal d’emetre les petites incipients obres audiovisuals que anava realitzant i així va començar a exhibir-se com a petit productor local, fet que li va atorgar una certa quota d'audiència guanyada ben a pols.

Durant diversos anys (1974-1979), va produir documentals curts (d’entre quaranta i seixanta minuts) per a la televisió pública nord-americana. Un d'ells, "Cuba: The people", va tenir especial rellevància degut a què durant anys cap televisió americana havia pogut enregistrar imatges en territori cubà. Aquesta producció va fer que el prestigiós mitjà, "The New York Times", considerés a Alpert com un dels millors productors audiovisuals de televisió de l’època.

Ben aviat, Alpert començà a produir juntament amb la seva parella sentimental, Tsuno,  una sèrie de documentals, focalitzats en el fenomen "cinema-verité", efectuant produccions audiovisuals centrades en la vídeo-denúncia tant de situacions esdevingudes als Estats Units o a territoris exteriors, com Sud-Amèrica, Europa o l'Orient Mitjà, destacant produccions com "Cuba: The Town", "Vietnam: picking up the pieces" o "Health care: your money or your life".

Aquesta visió audiovisual internacional, poc pròpia dels nord-americans, ha estat motivada per la seva trajectòria com a reporter internacional ( corresponsal de guerra ), realitzant la cobertura de les guerres frontereres entre el Vietnam i la Xina primer, Iraq i Iran o la guerra del Golf, on durant molts anys, fou l'únic periodista estranger a qui el propi Saddam Hussein concedí entrevistes. Posteriorment, continuà la seva tasca de corresponsal a Sud-Amèrica, cobrint el cop d'estat a Nicaragua i la problemàtica castrista a Cuba, principalment.

La seva tasca durant la realització d’aquestes cobertures internacionals habitualment per la "NBC", cadena estatal nord-americana, les va realitzar sempre assumint molts riscos per tal d'oferir en primícia continguts audiovisuals de qualitat allà on el món tenia posada la mirada i des d’on s'esperaven notícies.

Ja amb l'entrada del nou mil·lenni, va continuar la seva tasca audiovisual-informativa d'una manera més lliure: posant la mirada allà on veia alguna cosa que calia explicar. Durant els primers anys (2000-2008) va realitzar diferents documentals i reportatges contra informant sobre aspectes que el preocupaven dins de la societat nord-americana: el fenomen "homeless", la problemàtica de l'energia nuclear, la situació de frau fiscal i la crisi econòmica... Un dels seus treballs de més renom el va realitzar a l'any 2001, "From Ground Zero to Ground Zero", on va combinar les exclusives imatges que va poder filmar sobre l'atac terrorista de l'11-S  amb el viatge d'una dona americana amb ascendència afganesa que viatja al país dels seus avant-passats per poder-los conèixer. 

L'obra d'Alpert, dins el camp de la contrainformació, és peça cabdal i ambdós, ell i la seva parella, han continuat treballant dins del panorama audiovisual i, fins i tot, en part, han inspirat a cineastes posteriors com Michael Moore, qui ha tingut una repercussió encara més gran dins el panorama internacional, amb les seves produccions audiovisuals de video-denúncia. Jon Alpert ha rebut nombrosos premis internacionals per la seva obra i ha estat nominat dos cops als Òscars de l'Acadèmia a Hollywood.

Característiques de la seva obra

Jon Alpert està contextualitzat dins del moviment cinema-verité, que marca, sobretot, el seu tarannà com a vídeo-artista, especialment en la vessant professional menys periodística d’Alpert. Aquest corrent es contraposa a la manera clàssica nord-americana d’enfocar la narrativa d’una història guionitzada, on tots els seus personatges i tots els seus actes són cabdals per al correcte desenvolupament d’aquesta. En aquesta visió clàssica que el moviment cinema-verité rebutja, tots els personatges, les seves accions i les seves voluntats regulen la història en tota la seva immensitat, esdevenint així una estructura narrativa simple i, al mateix temps, força artificiosa.

Per tant, el cinema-verité aposta per una manera més articulada de mostrar la veritat tal i com és, on no tots els personatges són vitals per a la història que es vol explicar ni tots els trets de la personalitat d’alguns dels personatges són especialment rellevants per al correcte desenvolupament d’aquesta. Es pretenia, així, mostrar una manera més natural i menys artificial d’explicar la realitat, en tota la seva esplendor i amb tota mena de detalls, més o menys importants; en poques paraules: no tot ha “d’encaixar perfectament” o tot ha de tenir un “final bonic i rodó”. A més, en aquest moviment cinematogràfic molt lligat als documentals (molt presents en la trajectòria professional d’Alpert), no hi ha un guió estrictament marcat, doncs és la realitat qui et condueix a mesura que la fase d’enregistrament va avançant.

Aquesta tendència li anava com anell al dit a Alpert, doncs identificava l’objectiu de la càmera com a un ull humà que mostra la realitat tal i com és, defugint de la superficialitat de platós i cercant allò més natural i menys artificial, tractant de donar un enfocament clar de la realitat de la societat nord-americana i dels seus problemes.

Aquest corrent també va produir certs canvis ens els equipaments audiovisuals de l’època, durant les dècades dels 60 i 70: les càmeres es van veure reduïdes en dimensions, doncs així eren molt més portables, més fàcils d’operar i transportar arreu. 

Produccions audiovisuals

2013       Redemption (Documentary short) 

2013       The Oscar Nominated Short Films 2013: Documentary(Documentary) 

2012       In Tahrir Square: 18 Days of Egypt  (Documentary short) 

2010       Wartorn: 1861-2010 (TV Movie documentary) 

2010       No Contract, No Cookies: The Stella D'Oro Strike (Documentary short) 

2009       China's Unnatural Disaster: The Tears of Sichuan Province

2008       A Woman Among Boys (Documentary) 

2008       Dirty Driving: Thundercars of Indiana (TV Movie) 

2008       Access Denied?: The Fight for Corporate Accountability (Documentary short) 

2008       Section 60: Arlington National Cemetery (TV Movie documentary) 

2007       Alive Day Memories: Home from Iraq (TV Movie documentary) 

2007       Latin Kings: A Street Gang Story (TV Movie documentary) 

2007       Addiction (TV Movie documentary) (segment "Saturday Night in a Dallas ER") 

2007       The Addiction Project (TV Series) (1 episode) 

2006       Urgencias en Bagdad (TV Movie documentary) 

2002       Wide Angle (TV Series documentary) (3 episodes) 

2006       Turkey's Tigers (2006)

2003       Coca and the Congressman (2003) (2003)

2002       To Have and Have Not (2002)

2005       Independent Lens (TV Series documentary) (1 episode) 

2005       The Last Cowboy (2005)

2003       Bridge to Baghdad (TV Movie) 

2003       Bridge to Baghdad II (TV Movie) 

2002       Afghanistan: From Ground Zero to Ground Zero 

1998       Life of Crime 2 (TV Movie documentary) 

1995       America Undercover (TV Series documentary) (1 episode) 

1995       High on Crack Street: Lost Lives in Lowell (1995)

1994       Lock-Up: The Prisoners of Rikers Island (Documentary) 

1989       One Year in a Life of Crime (TV Movie documentary) 

Premis

La seva llarga trajectòria professional dedicada a l'audiovisual li ha valgut nombroses nominacions i premis dins el panorama nord-americà, fonamentalment. En podem destacar la nominació als Oscars 2013 en la categoria de millor documental per "Redemption" i també als Oscars 2011 per "China's unnatural disaster.

Així mateix, va resultar premiat als Emmys 2006 per "Baghdad ER" en la categoria de no-ficció i nominat els anys 2008 i 2009, per "Alive Day memories: Home from Iraq" i "Section 60: Arlington National Cemetery", respectivament.

Paral.lelament, destaquen també altres guardons com els premis de la Universitat de Columbia al 2007 (també per "Baghdad ER"), Cine Competition al 2011 per "China's Unnatural disaster" i el festival de Montecarlo el mateix any i per la mateixa producció en la categoria de documentals informatius.

A la vegada, i ja a títol col·lectiu, la Downtown Community Center, tan important en els inicis professionals d'Alpert, va resultar premiada amb dos "National Student Emmy", cinc "New York Emmy" i nombroses nominacions de festivals cinematogràfics de tot arreu.

Enllaços

Biografia de Jon Alpert

Filmografia de Jon Alpert

Produccions a Downtown community television center

Guardons

Entrevista NYC University:

Articles relacionats al Huffington Post