Vés al contingut

Usuari:Ffernan6/Lindsey Davis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Biografia[modifica]

Va néixer a Birmingham en 1949 i va estudiar Literatura anglesa a Oxford, encara que com l'arqueologia li havia fascinat sempre, va estar a punt d'estudiar història. Una de les seves novel·les romàntiques va ser finalista en 1985 del Premi Georgette Heyer, la qual cosa li va animar a rebutjar qualsevol possibilitat de buscar un treball més convencional i apostar-ho tot per convertir-se en escriptora. Li va portar tres anys. Va sobreviure gràcies al programa governamental de subsidis per als emprenedors. Va ser cuinera d'una empresa d'assessors fiscals. Li segueix divertint molt investigar, documentar-se i buscar el detall històric que aporta colorit a l'ambientació de l'època. Li diverteixen els trets d'humor que es manifesten en la Roma imperial i que aspira a transmetre al lector en les seves novel·les. El seu més cèlebre creació és l'investigador privat Marco Didio Falco, del que ja porta escrites vint novel·les.

Després de Némesis, la 20ª novel·la de Falco, sembla que Lindsey Davis es prendrà un temps de descans amb aquest personatge. Per a març de 2012 està prevista la publicació de Master and God, una novel·la ambientada en el regnat de Domiciano.[1]

Des de 2013, Davis ha iniciat una nova saga, protagonitzada per Flavia Albia, filla adoptiva de Marco Didio Falco i Helena Justina, i que transcorre a Roma. Albia segueix els passos del seu pare com a investigadora privada. La primera novel·la de la sèrie, Els idus d'abril, succeeix l'any 89 d.C., en ple regnat de l'emperador Domiciano.

Obra[modifica]

Sèrie de Marco Didio Falco[modifica]

A Espanya les novel·les han estat editades totes per Edhasa. (Entre parèntesi: títols originals)

  • I.- La plata de Britània (The Silver Pigs).
  • II.- L'estàtua de bronze (Shadows in Bronze).
  • III.- La Venus de coure (Venus in Copper).
  • IV.- La mà de ferro de Mart (The Iron Hand of Mars).
  • V.- L'or de Posidó (Poseidon's Gold).
  • VI.- Últim acte a Palmira (Last Act in Palmira).
  • VII.- Temps per escapar (Estafi to Depart).
  • VIII.- Una conjura a Hispània (A Dying Light in Corduba).
  • IX.- Tres mans en la font (Three Hands in the Fountain).
  • X.- Als lleons! (Two for the Lions).
  • XI.- Una verge de més (A Virgin too many).
  • XII.- Oda a un banquer (Ode to a Banker).
  • XIII.- Un cadàver en els banys (A bodi in the Bath House).
  • XIV.- El mite de Júpiter (Jupiter's Myth).[2]
  • XV.- Els fiscals (The Accusers).[3]
  • XVI.- A la recerca d'Infàmia (Scandal takes a Holiday).[4]
  • XVII.- Veure Delfos i morir (See Delphi and Die).
  • XVIII.- Les Saturnales (Saturnalia).
  • XIX.- Alexandria (Alexandria).[5]
  • XX.- Némesis (Nemesis).[6][7]

En acabar el 20º volum de la sèrie, Lindsey David va publicar Falco. The Official Companion, editat a Espanya com Marco Didio Falco. La guia oficial (Edhasa, 2011).

Sèrie de Flavia Albia[modifica]

  • The Ides of April (2013); traducció castellana: Els idus d'abril (Edhasa, 2014).[8]
  • Enemies at Home (2014); traducció castellana: L'enemic a casa (Edhasa, 2015).[9]
  • Deadly Election (2015). traducció castellana: Mater famílies (Edicions B, 2016).
  • The Graveyard of the Hesperides (2016). traducció castellana: El cementiri de les Hespérides (Edicions B, 2017)
  • The Third Nero (2017)

Altres novel·les[modifica]

  • The Course of Honour (1998); traducció castellana: La carrera de l'honor (Edhasa, 2003).
  • Rebels and Traitors (2009); traducció castellana: Rebels i traïdors (Edhasa, 2012).[10][11]
  • Master and God (2012); traducció castellana: Domiciano. Dominus et Deus (Edhasa, 2013).[12][13]
  • A Cruel Fate (2014).[14]

Referències[modifica]

  1. Error en el títol o la url.«». Lindsey Davis website.
  2. «Lindsey Davis: "Desde 'Gladiator', el mundo romano está algo saturado"». El Pais. 2 de abril de 2003. Consultado el 5 de enero de 2015.. «Lindsey Davis: "Desde 'Gladiator', el mundo romano está algo saturado"». , 02-04-2003 [Consulta: 5 enero 2015.].
  3. Reseña en Hislibris
  4. «Lindsey Davis se ocupa de la 'prensa rosa' de la Roma imperial». El Pais. 14 de julio de 2005. Consultado el 5 de enero de 2015.. «Lindsey Davis se ocupa de la 'prensa rosa' de la Roma imperial». , 14-07-2005 [Consulta: 5 enero 2015.].
  5. Reseña en Hislibris
  6. «Lindsey Davis: "Los escándalos de Berlusconi recuerdan a los de los césares"». El Cultural. 10 de junio de 2011. Consultado el 5 de enero de 2015.. «Lindsey Davis: "Los escándalos de Berlusconi recuerdan a los de los césares"». , 10-06-2011 [Consulta: 5 enero 2015.].
  7. Reseña en Hislibris
  8. «Llega a España la serie romana de Lindsey Davis dedicada a Flavia Alba». Málaga Hoy. 13 de noviembre de 2013. Consultado el 5 de enero de 2015.. «Llega a España la serie romana de Lindsey Davis dedicada a Flavia Alba». , 13-11-2013 [Consulta: 5 enero 2015.].
  9. Error en el títol o la url.«».
  10. «Lindsey Davis y su libro para perder la cabeza». La Vanguardia. 24 de febrero de 2012. Consultado el 5 de enero de 2015.. «Lindsey Davis y su libro para perder la cabeza». , 24-02-2012 [Consulta: 5 enero 2015.].
  11. Reseña en Hislibris.
  12. «La Roma de Lindsey Davis». La Vanguardia. 1 de marzo de 2013. Consultado el 5 de enero de 2015.. «La Roma de Lindsey Davis». , 01-03-2013 [Consulta: 5 enero 2015.].
  13. Reseña en Hislibris.
  14. Error en el títol o la url.«».

Premis[modifica]

  • Guanyadora de l'i Author's Club Prize for "Best First Novell" en 1989 per la plata de Britània.
  • Guanyadora del Crime Writers' Association (CWA): Dagger in the Library per ser una autora "el treball de la qual ha proporcionat un enorme plaure" als lectors en 1995.[1]
  • Guanyadora del primer premi Ellis Peters Historical Dagger concedit pel Crime Writers' Association en 1999 for Als lleons!.
  • guanyadora del Sherlock Award for the Best Comic Detectiu enn 2000.[2]
  • Guanyadora del Premi Colosseo en 2010, concedit per la ciutat de Roma a algú que ha "enaltit la imatge de Roma a tot el món"
  • Guanyadora del Cartier Diamond Dagger en 2011, concedit per la Crime Writers' Association.
  • Guanyadora del Premi de Novel·la Històrica Barcino en 2013, concedit per l'Ajuntament de Barcelona.[1]

Enllaços externs[modifica]

[[Categoria:Persones de Birmingham]]