Usuari:Fgonza62/Fregona
El present article pretén fer un petit estudi de La Illustre Fregona, una novel·la breu inclosa a les Novelas Ejemplares de Miguel de Cervantes. A partir de l'argument de l'obra, anirem enfocant els comentaris en el marc de la novel·la picaresca. Des d'aquest punt de vista, es pot entendre com una crítica al Guzmán de Alfarache de Mateo Alemán, obra que s'havia convertit en el paradigma del gènere picaresc.
El narrador ens situa a la ciutat de Burgos. Ens presenten a Diego Carriazo i a Tomás Avendaño i als seus respectius pares. Carriazo decideix emprendre una aventura "llevado de una inclinación picaresca" i "solo por gusto y antojo". Veiem aquí, en el principi, com hi ha referències explícites el Guzmán de Alfarache. Podem llegir: "él salió tan bien con el assumpto de pícaro, que pudiera leer cátedra en la facultad al famoso Alfarache". Observem que Cervantes té molt present l'obra d'Alemán, i queda clar que no segueix les seves regles i presenta al seu "pícaro" com el verdader.
Així doncs, podem dir que Cervantes dota de llibertat als seus personatges (potser perquè ell va ser presoner) i desapareix aquest determinisme tan característic d'Alemán, és a dir, per a Alemán el "pícaro" no pot deixar de ser "pícaro". El "pícaro" de Cervantes no té una ascendència de baix valor social, sinó que imposa sempre la llibertat a la necessitat.
Carriazo, com diem, s'instrueix al món picaresc, que aquí apareix com una opció vital més, no com l'única. D'aquesta manera es nomenen ciutats com Toledo, Sevilla, les almadraves de Cadis, que ràpidament ens situen als llocs on impera la vida picaresca. Però encara en aquests ambients s'observa que era un nen de bé. Quan el nen es cansa, torna a disfressar-se de cavaller i deixa de dir-se Urdiales, torna a casa fascinat per aquest tipus de vida. Sembla que Cervantes impulsi el seu personatge a l'altre que li falta (Tomás Avendaño) per justificar la seva lògica.
Aquesta lògica és que sempre apareguin dos personatges que, mitjançant el seu diàleg, canalitzaran el fil argumental. Llavors apreciem que fa una altra crítica a la picaresca de Mateo Alemán: Cervantes trenca amb la univocitat del punt de vista que apareix en el Lararillo de Tormes i en el Guzmán de Alfarache.
Tomás de Avendaño és convençut pel seu amic, i pren la llibertat d'acompanyar-lo. Mitjançant l'excusa que volen anar a estudiar a Salamanca enganyen, com "pícaros" que pretenen ser, als seus respectius pares i després a Valladolid, a l'encarregat d'educar-los que els havien assignat. Així es produeix la transformació-paradoxa de cavaller a "pícaro" tan important per fer ressaltar la llibertat de la qual parlàvem.
Quan decideixen seguir amb l'aventura acordada, escolten una conversa de dos mossos en la qual es descrivia una tal "Illustre fregona". Això va causar curiositat i sensació a Avendaño, que convenç a Carriazo perquè li acompanyi a la "Posada del Sevillano" (a la ciutat de Toledo: ciutat picaresca, recordem les aventures de Lázaro de Tormes). Aconsegueixen introduir-se en ella a través d'un artifici: diuen que estan esperant a uns cavallers de Burgos.
En la primera nit, els sorprèn una música dedicada a Costanza. Així Cervantes ens introdueix poesia dins de la seva prosa, il·luminat tot per un rerefons molt teatral. A Carriazo li hagués agradat seguir el camí cap a les almadraves, però com és cavallerós, ajuda a Avendaño en el seu propòsit de cortejar Costanza. Per això aprofiten per treballar: Avendaño donant l'ordi i la palla i Carriazo com a aguador. En aquest punt podem dir que Cervantes fa picades d'ull al Lazarillo, com si volgués tornar a ell.
Les aventures que tindran els personatges seran a Toledo i Carriazo serà aguador d'aquesta ciutat (en la línia de Lázaro). També apareix el característic canvi de noms: Avendaño- Tomás Pedro/ Carriazo-Lope Asturiano.
Inevitablement, a la ciutat de Toledo i treballant com a aguador, s'enfronta a un altre del seu mateix gremi. Després de molts dies surt de la presó (gràcies també als artificis de Tomás) i es trasllada a una altra posada ja que l'Argüelo (una donzella de la posada) se li havia declarat. A través del diàleg dels dos mossos, se'ns mostra que el que Tomás sent per Costanza és amor honest. S'exposa tot un escenari de festa, i apareix explícitament aquesta dimensió teatral que en ocasions inunda l'obra: "dijo que como ellas bailasen al modo como se canta y baila en las comedias". Potser, això ens indica que Cervantes va ser un dramaturg fracassat, eclipsat per l'èxit del teatre del jove Lope de Vega.
Un altre tret característic en Cervantes que podem observar a la Ilustre Fregona és la història intercalada: la declaració de la Gallega i l'Argüelo, més endavant l'episodi ¡daca la cola! i la història de Costanza (la dona peregrina...)... Històries que sempre tindran el seu punt de connexió amb el fil narratiu principal. Tomás al seu llibre de comptes escriu uns versos dedicats a Costanza, potser recelós per la bellesa dels versos que el fill del Corregidor li havia dedicat a la seva estimada.
És curiós l'episodi ¡daca la cola!: Lope Asturiano decideix anar a comprar un ase (per seguir amb el seu ofici), però el perd jugant a cartes. Aprecia en aquest punt l'humor cervantí: perd tot l'ase menys la cua, que no se l'havia jugat. Aquest engany li serveix perquè intentin guanyar-se-la jugant, cosa que provoca que Lope guanyi tot, fins i tot els diners. Després d'aquest episodi picaresc, demostra que s'espavila en aquest món i que és tot un cavaller ja que ho torna tot. Però a la llarga, aquest episodi el portarà per segona vegada a la presó. Això passa a la vegada que Tomás continua rebent carbasses.
Arriba a la posada el Corregidor que vol conèixer Costanza. Pregunta pel seu origen ja que també queda enlluernat per la seva bellesa i així, el narrador ens endilga una història intercalada a través de l'humor: una dona vestida de pelegrina, va donar a llum a la posada. Va deixar la seva filla (Costanza) i un tros de cadena i un tros de pergamí que algú hauria de venir a buscar i que l'hoste encara estava esperant. El Corregidor diu que l'avisi (ell s'emporta aquests objectes).
L'endemà arriben sis cavallers entre els què es troben els respectius pares d'Avendaño i Carriazo. En veure això, Tomás es dirigeix a Costanza i li diu que pregunti a un d'aquests homes per justificar tota la seva anterior declaració. En aquest punt, veiem també el paper tan important que juga l'atzar, ja que resulta que el Corregidor, que és el que té la cadena i el pergamí, és cosí d'Avendaño i amic de Carriazo, que és el que té l'altre tros de cadena i l'altre tros de pergamí. Els ajunten, coincideixen i podem llegir: "ésta es la señal verdadera". Ara se sap que Carriazo és el pare de Costanza.
S'explica la història: Carriazo pare, d'alguna manera, va violar la mare (aquella pelegrina, una dona molt honesta) i la va deixar embarassada. Quan va morir la mare, la criada li va explicar tota la història i va venir a la recerca de la seva filla. Els pares descobreixen els seus fills en tals transformacions. En un passatge podem llegir, quan el pare li diu a Carriazo: " ...¿qué traje es ese? ¿Aún no se te han olvidado tus picardías?". Ens ratifica una vegada més que la picaresca a Cervantes és com un contacte amb la vida, és a dir, estudiem i quan ens cansem, serem "pícaros".
Al final quan ja es produeixen tots els episodis, ho celebren a la casa del Corregidor. Allà es decideixen els matrimonis (una altra vegada amb les respectives transformacions):
- Avendaño- Costanza - Carriazo- filla del Corregidor: els tres fills estudien, han escollit aquest tipus de vida
Cervantes vol que tot el món quedi feliç, i el pessimisme de la novel·la d'Alemán no surt en cap moment a La Ilustre Fregona. Així veiem que a partir de Cervantes ja no hi ha novel·les picaresques en el seu sentit estricte, sinó temes picarescos. Ja no és l'èxit editorial que havien tingut les novel·les picaresques a partir de 1602-1605, ja que és un realisme que havia trobat un lector. Diem això perquè el tema picaresc és fonamental a les obres: el "pícaro" que se'ns presenta aquí és un nen de bona família que no té cap problema social. No volen anar a estudiar i amb els diners de les "matrícules" viuran la vida. Serà una etapa d'aprenentatge en l'educació de la joventut.
En definitiva, La Ilustre Fregona és una novel·la picaresca i una novel·la d'amor. El que podem anomenar picaresca Cervantina se salta l'autobiografia, la primera persona ja que el seu personatge mai està sol i explica la seva vida només accidentalment. Mai no es dóna cap tipus de determinisme perquè el més important és el valor de la persona, poder escollir entre el que està bé i el que està malament. És el "pícaro" amb vocació de "pícaro": jove que fuig de la societat jerarquitzada on la picaresca és símbol de llibertat. És una opció de la seva llibertat personal, ja que quan vulgui tornarà a la seva societat. Així podem dir que el "pícaro" d'aquesta obra sap que no és Guzmán i juga a ser Lazarillo. La Ilustre Fregona al costat de la novel·la de Rinconete y Cortadillo (una altra novel·la excel·lent dins de les Novelas Ejemplares) són una reflexió entorn del Guzmán, amb la sensació d'haver superat Alemán. Podríem dir que Carriazo i Avendaño són la solució als problemes de Rincón i Cortado.