Joseph de Prémare
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Joseph-Henri Marie de Prémare  17 juliol 1666 Cherbourg (França) |
| Mort | 7 setembre 1736 (70 anys) Macau portuguès (Imperi Portuguès) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner, sinòleg, traductor |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Joseph de Prémare (Cherbourg 1666 - Macau 1736) jesuïta francès, sinòleg i missioner a la Xina durant el regnat dels emperadors Kangxi i Yongzheng a principis de la dinastia Qing.
Biografia
[modifica]Joseph de Prémare va néixer el 17 de juliol de 1666 a Cherbourg, Normandia - França -[1]
Va entrar a la Companyia de Jesús el 17 de setembre de 1683[2] i va embarcar vers la Xina el 7 de març de 1698.
Va morir a Macau el 7 de setembre de 1736
Activitat religiosa i la doctrina figurista
[modifica]De 1698 a 1724 va fer de missioner a la província de Jiangxi fins que va ser desterrat primer a Canton i més tard a Macau per l'emperador Yonzzheng.
Conjuntament amb els jesuïtes Joachim Bouvet - molt relacionat amb Leibniz - i Jean-François Foucquet,[3] va ser un dels partidaris de la "doctrina figurista" o "figurisme" que en el cas de la Xina va ser un dels elements de la "controvèrsia del ritu" al voler establir un cert paral·lelisme entre els textos confucians i el bíblics.[4]
Joseph Prémare i Jean François Foucquet, van defensar les idees de Bouvet alhora que divergien en camins diferents i tenien un coneixement més profund de la història i la cultura xinesa. El 1693, Bouvet va ser retornat a Europa com a enviat de l'emperador. L'emperador també li va aconsellar que portés nous jesuïtes a la Xina. Prémare va ser un d'aquests nous jesuïtes. Va ser convocat a Pequín el 1714 però no va obtenir el favor de l'emperador Kangxi. Foucquet, en canvi, va rebre un decret imperial el 1711 per treballar amb Bouvet el Yijing i va romandre a la cort imperial fins al novembre de 1720. Prémare es va convertir en un mestre de la llengua xinesa i dels caràcters xinesos a través de les seves interaccions amb els lletrats locals. Els figuristes van intentar alleujar les pressions de la Santa Seu i resoldre les controvèrsies sobre els ritus, però els seus esforços van fracassar.[5]
Obres destacades
[modifica]- 1720: Notitia linguæ sinicæ, un tractat sobre les regles d'ús i l'estructura de la llengua xinesa: la va escriure mentre estava a l'exili a Canton i va constituir la base de la sinologia acadèmica a Europa durant més d'un segle.[6]
- 1728: Lettre sur le monothéisme des chinois
- Selecta Quaedam Vestigia procipuorum Christianae Relligionis dogmatum, ex antiquis Sinarum libris eruta
- Recherches sur les temps antérieurs à ceux dont parle le Chou-king, et sur la mythologie chinoise
- Va ser un dels missioners que va proporcionar materials a Jean-Baptiste du Halde per redactar l'obra "Descripció de la Xina" (1735).[2] També va escriure moltes cartes[7] i altres escrit inèdits conservats a la Biblioteca Nacional de París.
Referències
[modifica]- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973, pàg. 209 - 210.
- ↑ 2,0 2,1 «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Joseph Henri Marie de Premare». [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Mungello, D. E.. The great encounter of China and the West, 1500-1800. 3a edició. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Publishers, 2009. ISBN 978-0-7425-5799-4.
- ↑ Vermander, Benoît, .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ Wei, Sophie Ling-chia «Sheng Ren in the Figurist's Reinterpretation of the Yijing» (en anglès). Christian Literature in Chinese Contexts [Hong Kong], 2019. DOI: https://doi.org/10.3390/rel10100553.
- ↑ Lundbaek, K. «Joseph de Prémare (1666-1736), S.J. : Chinese philology and figurism» (en anglès). undefined, 1991.
- ↑ Vissière, Isabelle. Lettres édifiantes et curieuses des jésuites de Chine (en francès). París: Éditions Desjonqueres, 2001. ISBN 978-2-84321-038-9.