Vés al contingut

Usuari:Hidràulics Mai Tips

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Hidràulics Mai Tips[modifica]

Els Hidràulics Mai Tips va ser un grup que va néixer a la comarca d’Osona a principis de la dècada dels 80. La seva victòria en la tercera edició del concurs de Rock de l’Ajuntament de Barcelona va ser crucial, ja que els va permetre anar a actuar a Berlín a l’octubre de 1984. Van actuar en totes les sales importants de Catalunya: Studio 54, Metro, Verdi, KGB, Màgic, etc. i també a França.

El 1985 comença la seva col•laboració amb el Ballet Busca, format per Andrés Corchero i dues noies, especialitzats en la dansa Butoh. A l’octubre del 85 actuen junts en la gravació del programa Perifèric Musical de TV3 i en la primera Biennal de Barcelona.

El desembre del 85 participen en la gravació de la nadala: Armats amb la pistola de la pau, juntament amb grups com Junkel, Avikultores Modernos, La banda rítmica de crsital, Canal 12, Decibelios i Distrito V.

Al juny de 1986 graven el seu mini LP El Rebaño a RNE de Madrid.

El març de 1987 comença la seva col•laboració amb els Inflamables de Burdeus, França. Aquest grup, format per Stephane Monco, Eric Kiya i Jean Eric Rozz, són pintors-graffitti i treballen amb pintura fluorescent. Juntament amb ells fan una mini gira per França. La col•laboració acaba el març de 1988.

Graven el videoclip del tema Las Vegas al juliol del 87. Al setembre apareixen al programa Oh! Bongònia d’en Mikimoto amb el tema Mai Tips.

Aquest grup es va anar dissolent a poc a poc durant el 1988.

Components[modifica]

  • Manoli Peraza (veu)
  • Amadeu Boixet (guitarra, teclats i veu)
  • Enric Palau (guitarra, teclats i veu)
  • Leonci Colomines o Fonsu (bateria)
  • Manel Robledo (baix)

Concerts[modifica]

Abril 1984. Festa “Quintos 84”, amb Duble Buble i SS20. L’Esquirol.

Maig 1984. Eliminatòria concurs de rock BCN. Sala Metro.

Maig 1984. Semifinal concurs de rock BCN. Sala Studio 54.

Juny 1984. Final concurs de rock BCN. Amb Junkel, Canal 12, Fugitivos, Grupo de cambio, Club Privado. Palau d’esports BCN.

Juliol 1984. Gravació disc patrocinat per Ajuntament BCN

Agost 1984. l’Estartit, sala Siam Am. L’Escala, sala Maroco.

Setembre 1984. Festes de la Mercè, BCN. Amb Level 42, New Buildings.

Setembre 1984. Sant Feliu de Llobregat, sala Casino.

Octubre 1984. Berlin Rock NEws. Amb Variété Kontrast, Blue Face i Kissing all over. Sala Quartier Latin.

Desembre 1984. Festa Informe. Amb Los Pérez (components de: Loquillo y los Trogloditas, Dios i J.M.). Sala Zeleste, BCN.

Desembre 1984. Festa X (G,Y,Z). Vídeos pornogràfics i molt alcohol. Organitzada pels Hidràulics. Sala El Club, Torelló.

Gener 1985. Gravació maqueta, estudis propis.

Gener 1985. Carnaval 85. amb Avikultores Modernos. Sala El Club, Torelló.

Febrer 1985. Marcat del ram, Vic. Amb Loquillo y los Trogloditas. Hidràulics+La Vikinga (streptease professional).

14/15 Juny 1985. Gravació disc promocional. Actuació sala Màgic, BCN.

Juliol 1985. Aiguafreda

Juliol 1985. festes del Teatre Grec. Amb Cacao pal Mono. Escenografia dels Hidràulics+Perita.

Juny 1985. Festes Radio Bellevue, Lyon. Amb Code Publique.

Agost 1985. Festes Sant Hipòlit. Primera col•laboració amb el ballet Busca.

Octubre 1985. Gravació pel programa Perifèric Musical, TV3. Col•laboració Busca.

Novembre 1985. I Biennal de Barcelona. Concert amb Dissidenten, P.V.P. i Carte de Séjour. Amb Busca.

Abril 1986. Gravació maqueta.

Juny 1986. Gravació mini LP (6 temes) El Rebaño, per la discogràfica de RNE 3 FM.

Setembre 1986. Concert a la Llagosta. Amb Eurohotel.

Març/Abril 1987. Sortida LP El Rebaño a la venta. Recollida de l’entrega simbòlica del primer disc dins la festa de RN3, a Studio 54, BCN.

18 Abril 1987. Presentació del disc a la sala KGB, BCN. Participació en el primer LP de Transformadors amb el tema Mai Tips, juntament amb grups francesos i espanyols.

Maig 1987. La revista Rock de Luxe situa Hidràulics en el número 15 del seu ranking.

24 Juny 1987. Actuació a la sala Nexus, Vic. Amb els Pintors-graffiti Inflamables de Burdeus, França. Concert al Prat de Llobregat amb Buildings.

Juliol 1987. Gravació Videoclip Las Vegas a CIEF (centre d’iniciatives d’experimentació juvenil) de la caixa de pensions.

Setembre 1987. Videoclip Mai Tips pel programa Oh! Bongònia, de TV3.

Octubre 1987. Minigira Hidràulics+Inflamables a França. Concert al Salon Jeume, Burdeus. Dos concerts a la sala Ubu, Rennes, amb Noir Desir i Blue Valentines. Ambdós amb escenografia molt acolorida i florescència.

17 Desembre 1987. Hidràulics+Inflamables, sala Verdi BCN.

18 Desembre 1987. Hidràulics+Inflamables, Escola Universitària de Vic, amb Situados Proximamente.

9 Març 1988. Hidràulics+Inflamables+Jordi Puigvi (percussió), sala Artículo 26, BCN.

20 Març 1988. Actuació a Manlleu. Últim concert. Sala Fundició.


Premsa[modifica]

El Correo Catalán, 18 de juny de 1984. Paca Tomás

“Hidraulics Mai Tips un grupo rockero de La Plana de Vic que aporta ideas frescas aunque con una tècnica muy deficiente”
Chema: “Son la única gente que ha aportado idea de calidad nueva auque la interpretación ha sido flojilla porque les faltava mucho tiempo de tocar y ensayar”

El 9 nou, 26 juny 87. P.V.

“En l’aspecte estrictament musical l’actuació dels Hidràulics Mai tips va ser desigual i amb alts i baixos considerables. Potser influïts per la calor que feia al Nexus els assistents no van connectar massa amb el concepte musical que intenten transmetre”

Primera Linea, juny 85

“insoportables o geniales, lucidos i penosos, aberrantes. Una propuesta diferente”

Rock de Lux, juny 86. Ramón Surio

“energia en estado puro es la que desprenden este grupo, cuando salmodian sus extrañas canciones, mezcla de apuntes melódicos y ritmos entrecortados”

Rock in, març 85

“La irracionalidad de su propuesta llega a un grado tal de desconcierto que la justa reaccion a adoptar no se sabe nunca si ha de ser la crispacion más aguda o el alucine más insólito”.
“Tanto la apariencia como la musica del grupo es extraña i misteriosa, histérica y divertida, irónica y terrible, fascinante y repelente”.

Carnaval Torelló

“Ritmes sincopats que no acaben d’esclatar, cançons originals, ben construïdes i divertides, sons sintetitzats i ritmes guitarristics deixen el personal exhaust de tant ballar.”

Rock espezial, agost 84. J. V. Licuadora

“les recuedo: matar riendo, degollar con una sonrisa, ironias sobre un manantial de plasma, la vulgaridad destruïda, los conceptos trastornados, el virtuosismo a hacer leches”
“grupo que hacen una musica actual i divertida al mismo tiempo, que tienen un buen directo y canciones a las que es imposible no enganchar-se”.

Diari de Barcelona, 18 d’abril 87

“El seu estil, fred i minimalista, es difícil de classificar, però el que és innegable és la seva voluntat de mantenir-se al marge dels circuits comercials, fet que ha provocat que la banda fos considerada un grup de culte”

Manlleu, 30 d’abril 87. JMC

“fan un estil pop-rock barrejat amb música punk que ja fa molt de temps ha convençut a la movida madrileña”

Març/Abril 87. Santi Carrillo

“Divertidos, desvergonzados, curiosos y casi únicos, la irregularidad de los HTM es un alegato en contra de la vulgaridad del rock plano y de sus ridiculos esquemas afinanzados a tópicos mil, tiempo transcurrido y estrechez mental, todo bastante habitual por estos pagos y por otros: la caducidad de lo reiterativo”
“el quinteto de la Plana de Vic juega con el surrealismo de unos textos impegables y con frescura de quienes se ríen de casi todo, mismamente de ellos, sin una pizca de presunción o arrogància”.

Rock de Lux, maig 87. Ramón Súrio

“el sonido pareció bueno, por lo mal acostumbrados que nos tienen ultimamente, y contribuyó a resaltar tanto lo caustico como lo jugetón de las canciones del grupo, con una mezcla de infantilismo naif – ese escueto teclado – y n torrente caudaloso de suciedad guitarrística”
“HMT demuestran en directo un cúmulo de muy buenas ideas y otro tanto de inexperiència. Las primeras se vislumbran en sus composiciones y la segunda en la entumecida presencia sobre las tablas. Esta falta de curtido pisando escenarios puede llegar a producir sopor o genialidades”

El 9 nou, 25 de gener 99. Roser Ferrer

“un èxit fugaç però aclaparador. Un grup que, en molt poc temps, va aconseguir el que no aconsegueixen en dilatades carreres musicals.”

Oh!, Bongònia

“és gent que en sap i que vol divertir-se i es diverteixen divertint i vosaltres també us podeu divertir si sabeu sintonitzar amb el caos de les seves ments destarotades”.