Usuari:Immasureda/proves/La Pia Almoina (Girona)
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Immasureda. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La Pia Almoína és una casa situada a la banda dreta de l'escalinata de la Catedral de Girona, una institució benèfica que va tenir molta importància durant l’edat mitjana. La institució fou fundada per Arnau d’Escala al 1228 i s'anomenava la Pia almoina del Pa de la Seu. La finalitat de la institució de la Pia Almoina era albergar i alimentar als pobres i atendre malalts, asilats, presos i donzelles pobres. Es finançava amb les donacions de les famílies nobles de la ciutat.[1]
El segle XVIII el Bisbe Lorenzana decideix disoldre la institució de la Pia Almoína...
L’edifici és d’estil gòtic i és una de les construccions més notables de Girona i es va construir gràcies a les donacions del bisbe Guillem de Cabanelles al 1238. La construcció original va créixer entre el 1415 i 1421 amb la compra d'alguns edificis veïns de l’antic barri jueu. Amb les desamortitzacions de finals del segle XVIII es va vendre a particulars, i més tard va passar a ser propietat de les germanes Escolàpies fins el 1974, durant aquesta època va ser una escola femenina. Les obres realitzades a l’edifici per convertir-lo en l'actual seu del Col·legi d'Arquitectes, varen testimoniar la presència de restes tant d’època medieval com romana. Després d'una profunda rehabilitació que durà fins l'any 1983, la Pia Almoina va esdevenir la seu de la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Destaca la façana nord, mostra del gòtic civil català, del segle XIV amb un portal adovellat en la planta baixa i en la principal tres finestres coronelles trífores. En els pisos superiors decreix el treball de les finestres i el seu nombre. A l’esquerra, apareix la torre central. A la façana es trobem dos estils: gòtic i renaixentista.
Al segle XVIII l’edifici va ser adquirit per particulars, va ser una escola i després se li va afegir una capella neoclàssica sota la torre central a mitjans del segle XIX. Entre els anys 1921 i 1926, l’arquitecte Josep Danés va restaurar la façana nord i va afegir un altre pis.
Va ser declarat monument històric-artístic el 2 de febrer de 1979.
Referències[modifica]
- ↑ Xunclà, Fèlix. «Pedres de Girona». [Consulta: 3 octubre 2014].