Usuari:Irene Molina Molina, Marc Cullell Torcal, Neus Duñó Ambròs

El concepte de realitat virtual ha estat objecte de múltiples definicions des de les primeres imatges tridimencionals. Malgrat aquesta convergència d'opinions ha comportat una gran varietat de perspectives, fet que ha influït en l'evolució terminològica emprada, Rohel (1996) la va definir com "la simulació d'un ambient tridimensional generat per ordinadors, en el cual l'usuario és capaç d'observar i manipular els continguts d'aquest ambient".

En resum, la realitat virtual és un entorn artificial amb aparença verídica creat per un sistema informàtic. Tot i que la sensació de vivesa pot variar segons el tipus d’aplicació i ús de dispositius, l’usuari té la possibilitat d’immersió, simulació i interacció en 3D.

HISTÒRIA

La primera proposta a l'hora d'identificar el concepte de realitat virtual com un nou fenòmen emergent es remonta al 1989 de la mà de Jaron Lanier, un escriptor americà, informàtic i compositor de música clàssica. Coincidint amb un dels moments claus de l'evolució d'Internet (la publicació de la proposta de World Wide Web, escrita per Tim Berners-Lee) i en plena revolució de la informació i la comunicació (1985-2000), els gràfics bidimensionals generats pels ordinadors van iiniciar la seva evolució cap a les imatges tridimensionals, precursores de les Realitats Virtuals.

Malgrat tot, no és fins a partir de la dècada dels anys 90 en que no es va enriquir els sistemes de realitat virtual mitjançant sensacions del Món real a través d'estímuls visuals, auditius, [...] que permetíen als usuaris interactuar activament amb les simulacions tridimiensionals, donant lloc al que actualment es coneix com a Realitat Virtual.

DISPOSITIUS:

Existeixen diferents dispositius que ofereixen la possibilitat de visió estereoscòpica i interacció amb la realitat virtual, com ara:

• Braç mecànic
• Audiòfons
• Guants i vestimenta especial que afegeixen el sentit del tacte
• Casc (associat al “tracking òptic”, el complement queda connectat a uns sensors del sostre de la sala I permeten el desplaçament de l’usuari)

APLICACIONS

Tot i que la realitat virtual és aplicable a diversos camps fins ara més utilitzats, com ara la medicina, l’arquitectura, l’art o l’aeronàutica, també ho és en l’àmbit educatiu, i és aquí on ens centrarem.

La realitat virtual en l'educació

Com estem veient en aquesta assignatura, les tecnologies de la informació i la comunicació són un element clau que estan ajudant conformar un nou paradigma social, econòmic i, en conseqüència, educatiu. És a dir, la tecnologia educativa (TE) cada cop està més present en totes les formes d’aprenentatge.

En base a aquests fets, es fa palesa la necessitat d’incloure noves estratègies i metodologies que permetin una major interacció de les persones per mitjà de la tecnologia, a fi d'assolir els reptes educatius propis de la nova era de la informació i la comunicació.

Diversos estudis confirmen l'impacte educatiu de la RV com un sistema d'aprenentatge que integra diferents estratègies, recursos i tecnologies educatives, capaç de donar resposta a les necessitats educatives actuals. En aquest sentit, García Ruiz (1998)destaca la potencialitat de la realitat virtual com un sistema de gestió de l'aprenentatge molt més "consistent" que l'ús de les eines d'ensenyança tradicionals; destacant, principalment, la capacitat d'integrar diferents recursos multimèdia, hipermèdia, i altres eines orientades a la informació i la comunicació pròpies del fenòmen Web 2.0.

Malgrat tot, però, el desenvolupament d’ambients virtuals d’immersió, com pot ser la Realitat Virtual, constitueix una àrea molt poc explorada. Actualment, la RV s’utilitza principalment com a recursos d’instrucció en les branques militars, governamental i industrial.

Tot i això, segons dades extretes de l’informe Horizon del NMC i la UOC, la realitat virtual és una metodologia emergent que fonamentarà els processos d’aprenentatge col·laboratius en els pròxims 2 o 3 anys.

La gran majoria dels autors (Psotka, 1995; Younghlut, 1998 et al.), malgrat la capacitat de les tècniques d’immersió d’aportar valor afegit a l’educació, destaquen que la clau de l’aprenentatge significatiu es basa en interacció —per part dels alumnes i els diferents agents educatius— amb l’ambient i els altres usuaris.

Marc teòric (Construccionisme i connectivisme a l'educació: Integració de recursos multimèdia, fluxos d'informació i èines per a la coconstrucció de coneixement de forma col·laborativa). FALTA DESENVOLUPAR-HO!

Es poden extreure algunes conclusions generals sobre l'aplicació de la Realitat Virtual en l'educació:

• El paper de l’alumne s’allunya del de la pedagogia tradicional; aprèn de manera activa, mitjançant l’experiència.
• L’experiència pot ser de diferents tipus: simulació, interacció, anàlisi, síntesi…
• Permet contrarestar dificultats de l’aprenentatge real: perills, situacions poc ètiques o morals, costos elevats…

Cal tenir en compte, però:

-L’elevat cost que pot ocasionar la incorporació del sistema i els seus dispositius

-Problemes psicològics que es poden derivar com la literalització (Vera et al, s.d.) , on l’ alumne pot confondre l’entorn virtual i real

Model d’incorporació de la RV:

(podem afegir com es dissenyaria un programa de RV , com ara el model proposat per Pantelidis (1997), adjunto fotografia)

Referències

Hilera, J. ;Otón, S.; Martínez, J. (s.d.). Aplicación de la Realidad Virtual en la enseñanza a través de Internet. Departament de Ciències de la Computació. Universitat d’Alcalà d’Henares,Madrid. Recuperat de http://pendientedemigracion.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/hilera-oton.html

Vera, G. et al.(s.d.) La realidad virtual  y sus posibilidades didácticas. Universidad de Málaga y de Granada. Recuperat de http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/Numero2/Articulos/Realidadvirtual.pdf

Cabero-Almenara, J. (2006). Comunidades virtuales para el aprendizaje. Su utilización en la enseñanza. Edutec: Revista electrónica de tecnología educativa, (20), 1.

Hilera, J. R., Otón, S., & Martínez, J. (1999). Aplicación de la Realidad Virtual en la enseñanza a través de Internet. Universidad de Alcalá, septiembre de.

Escartín, Emilio R. "La realidad virtual, una tecnología educativa a nuestro alcance." Píxel-Bit: revista de medios y educación 15 (2000): 1.

Youngblut, Ch. (1998). Educational Uses of Virtual Reality Technology. Institute for Defense Analysis. USA.

Psotka, Joseph. "Immersive training systems: Virtual reality and education and training." Instructional science 23.5-6 (1995): 405-431.