Usuari:Júlia Ollé Vilanova/proves
Ens trobem en un període de molta activitat, que arriba fins al segle XI.
Podem veure un canvi de proporcions en les estàtues principals. Els forats que trobem al voltant del Buddha, formen part del procés constructiu. A més, el Buddha en qüestió, no és el Buddha històric, sinó Vairocana, entès com el Buddha celestial.
Trobem una escola budista en qüestió, que pensa que aquest personatge, anomenat també, el gran Buddha solar del Mahayana, és en realitat la figura principal a la qual rebre culte. Per aquesta escola, el Buddha històric és una forma provisional i Vairocana és la figura major.
Les coves en qüestió, es troben entre els primers exemples que queden de la gran època d'esplendor, de l'art budista a la Xina. Algunes de les coves eren simplement recintes en forma de cel·la, per a les figures del Buddha, mentre que d'altres eren recintes per ser utilitzades com a capelles.
Els primers cinc temples van ser ordenats per un monjo d'una esglèsia, anomenat Tanyao. Sovint les cinc primeres imatges del Buddha en cada cova, s'han equiparat amb els cinc primers emperadors de Bei Wei; enfatitzant d'aquesta manera els aspectes polítics i el paper econòmic que la cort va imposar al budisme.
Representació i estil[modifica]
Trobem que les representacions no tenen una voluntat naturalista encara. Les espatlles són extremadament grans, hi ha una certa geometrització de les formes, especialment facial; ulls molt oberts, cara amb forma oval, orelles desproporcionadament grosses, sortides. Els plecs podrien ser més naturalistes, però res a veure amb el budisme indi, tot i que hi trobem referències.
Els rostres es van arrodonint, però segueixen sent figures allargades, no sensuals; es parla d'un art gràfic. Es dóna molt valor a la línia. Són imatges per ser vistes de manera frontal. Al voltant d'aquestes representacions, ens trobem amb petits nínxols, on trobem la imatge del Buda: la multiplicació d'imatges ha de ser llegida en el sentit que propicien bon karma, i com més se'n trobin, millor karma es tindrà, per aquells qui els realitzen.
Pel que fa a l'interior, en aquest recinte s'han fet campanyes de restauració bastant extensives, però hi ha zones on el nivell de degradacio de la pedra i la policromia és molt avançat. La multiplicació de Budes de diversos mudres és proliferant. El principi de multiplicació d'imatges prové del món indi. El budisme xinès i l'indi estan vinculats, un exemple seria el jaciment de Bamiyan.
El material de construcció és una pedra local, és molt arenisca, porosa, molt fàcil de perdre amb el pas del temps, a causa de l'erosió. A conseqüència trobem que les estàtues s'estuquen i es policromen.
En relació amb la policromia, ens trobem que hi ha una tonalitat molt colorista, això a Yungang es va accentuant amb el canvi. A les fotografies d'abans i després de la restauració les tonalitats es van degradar molt i els matisos de la pedra es van arrodonint. Ens trobem davant de dos estils; per una banda, la segona meitat del segle V on es parla d'un estil pròpiament xinès, i per altra banda, el segle VI, en aquest últim moment d'activitat, s'acosten més a figures de l'escola de Longment.
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Júlia Ollé Vilanova. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Geografia, clima i deteriorament de les grutes[modifica]
Les grutes de Yungang estan situades al peu del sud de la Muntanya Wuzhou, a 16 km a l'oest de la ciutat de Datong. Actualment es conserven unes 53 grutes, amb unes 51.000 estàtues. La més alta fa aproximadament 17 m d'alt, la més petita fa uns pocs centímetres.[1]
El clima de Yungang és temperat, semiàrid continental, caracteritzat per temperatures extremes, 37° a l'estiu, i temperatures mínimes de -25° a l'hivern.
Les grutes de Yungang han estat sotmeses a grans deterioraments durant el pas dels anys. Un dels factors que més ha repercutit són els ambientals i la petjada humana. Un primer factor seria la contaminació de l'aire, generada per les mines de carbó, per altra banda, el trànsit de camions a la carretera ha comportat un increment d'aquesta contaminació.[2]
La majoria de coves van ser construïdes a la dinastia Wei del Nord. Durant un període històric llarg, uns mil cinc-cents anys, diverses escultures, s'han vist afectades i malmeses.[3] L'any 1990 es van detectar que molts danys procedien de la contaminació del carbó, però més també de la filtració de l'aigua, a partir de sediments o fractures. Per tal de poder prevenir-ho, se'n van instal·lar, l'any 1992, uns materials geosintètics, malauradament no el projecte no va sortir amb èxit.[4] A l'última dècada, s'ha pogut comprovar que la humitat d'aquestes grutes, també procedeix de la condensació del vapor d'aire. Les condicions climatològiques, temperatura, humitat, caracteritzen un microclima que controla l'erosió d'escultures.[5]
Conclusions[modifica]
És gràcies als manteniments, estudis, investigacions, proves, que el patrimoni cultural sobreviu. Les coves de Yungang, han sigut un indret molt danyat i afectat pels canvis de temperatura tan extrems. A més, les investigacions han donat fruit a més punts de vista i nous descobriments, com el fet que les roques humides han patit menys que les roques seques, una raó podria ser que l'aigua fes un afecte lubricant. [6] Les antigues columnes de les grutes de Yungang han estat suportant durant més de mil cinc-cents anys el pes i la fortalesa de les roques. Gràcies a l'important valor cultural d'aquest indret, s'estan realitzant estudis de manera constant, per tal de preservar i que sobrevisqui, aquest patrimoni importantíssim.