Usuari:Jav3591/proves/Ruta dels molins fariners de Sarrià de ter
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Jav3591. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Ruta dels molins fariners de Sarrià de Ter
La ruta dels molins fariners de Sarrià de Ter posa èmfasi en aquesta activitat que tenia el poble fa un grapat d'anys enrere. Aquesta activitat es podia veure en llocs propers al municipi com la pròpia conca de la riera Rimau a St. Medir ( on s'hi ubica el Molí de Can Tomàs, de Sarrià de Ter ). També a la zona de Sant Gregori trobem alguns vestigis que demostren una activitat important de molins fariners.
L'activitat es pot complementar amb altres punts d'interès propers com per exemple algun pou de glaç, el volcà de Can Guilana ( que està entre Sarrià i Sant Julià de Ramis ) o també el "Caldàrium": una bassa d'aigua tèbia que també confirma aquest passat volcànic de la zona on es troba Sarrià de Ter.
La ruta[modifica]
| Longitud total | 4,7 km |
| Duració | 1h 15min |
| Desnivell acumulat | 50m |
| Dificultat | Baixa |
| Amb què es pot fer ? | Senderisme o BTT |
La ruta dels molins fariners la començarem ( i també l'acabarem ) al Col·legi Montserrat de Sarrià de Ter[1] situada al costat de l'esglèsia de Sant Pau de Sarrià de Dalt. En el propi col·legi disposem d'un gran aparcament que permetrà aparcar-hi el cotxe durant la ruta. Seguirem la riera Rimau i també la riera d'en Xuncla, que també dona nom a la vall ( Vall d'en Xuncla ).
Primer de tot ens dirigirem cap a l'Esglèsia de Sant Pau ( Direcció Sant Medir ) per la carretera asfaltada. Abans de topar amb l'esglèsia, a mà dreta identificarem el cementiri. Just davant trobarem un trencall que ens dirigeix per una pista forestal fins a la riera Rimau, tot passant per bonics paratges on destaquen boscos d'alzina i conreus de farratge.
Després de la pista forestal entre conreus, apareix una valla on s'indica que comença un camí de propietat privada ( el molí d'en Tomàs ). És en aquest moment quan trencarem a la dreta, baixant per una pendent que ens endinsa en un dens bosc, que acaba arribant a la riera i la resclosa. Cal remarcar que en època de pluges pot ser un xic difícil travessar-la.
Seguidament agafarem un caminet que veurem a mà esquerra. Aquest és estret i difícil, però per els amants del BTT pot ser una trialera molt divertida i agradable.
A continuació trobarem un altre trencall que ens desvia cap a l'esquerra, fent un descens direcció el Salt del Timbarro.
Abans d'arribar a baix de tot, si ens hi fixem, podem observar una obertura entre arbusts que ens mostra el Salt del Timbarro des d'una perspectiva més elevada de la que veurem a continuació.
Un cop a nivell de la riera, ens trobem del salt d'aigua, que, en època de pluges importants, pot ser un indret magnífic.
Al nostre costat es troba el Molí de Can Tomàs, una masia habitada.
Per a continuar la ruta, tornarem per el mateix camí d'on hem arribat al salt d'aigua. Així doncs, tornarem al mateix trencall: en aquest cas, ens dirigirem cap a l'esquerra.
Al transcórrer uns pocs metres, es pot detectar una masia abandonada i en ruines a la nostra esquerra. A continuació, i despres de passar per un camí on el bosc deixa pasa a prats oberts des d'on tenim una gran panoràmica de la vall, passem per sobre d'un pont anomenat el Pont de la Font, que travessa la riera Perpinyà.
Als següents trencalls els trobarem indicats.
La masia de Can Xuncla, habitada, es troba al bell mig de la Vall d'en Xuncla i envoltada d'un paratge magnífic que fusiona prats de conreus i densos boscos d'alzines, roures, pins, matollars de garric...
Al final de la pista forestal, i després de passar per diferents trencalls ben indicats, arribem a la carretera asfaltada. És en aquest punt on observem, a mà esquerre, la masia de Can Marieta.
Ens apropem a l'autopista, tot seguint la carretera asfaltada. Tot seguit, i com ja indiquen els cartells, anirem cap a la Font d'en Xuncla i el molí corresponent.
Quan ja hem baixat i estem davant la font, podem veure la riera i el que era la font original ( amb tres conductes per on sortia l'aigua que molta gent anava a buscar per a consum propi ). Aquesta font ha sigut substituïda per una de nova, amb un nou pou fet per els constructors del TGV, després que la font fos assecada per motius desconeguts.
Si ens centrem, doncs, en l'activitat productiva que aprofita l'energia hidràulica de la riera, ens situem ben a prop del Molí de Can Xuncla. Des de l'antiga font podem veure uns portalets petits des d'on s'agafava l'aigua i es feia funcionar la pedra circular que triturava el blat per obtenir-ne la farina. ( Si es vol observar una pedra conservada en perfecte estat feta a base de còdols de riera la trobarem al Carrer Les LLoses de Sarrià, a l'altura de la Plaça Emília Xargay ).
Un cop acabada la visita del Molí de Can Xuncla, pujarem tot passant per el mateix camí per on hem baixat a la font. Llavors seguirem a mà esquerra, direcció Can Camós, i ja arribant al tram final de la nostra ruta.
De camí a Can Camós trobarem una monumental alzina que està a peu de la muntanya del Pi de la Bateria ( un bonic mirador ).
Un cop veiem la masia de Can Camós trencarem just abans d'arribar a la valla que marca l'entrada a l'era de la casa. Seguirem per el cantó de l'hort i, al primer trencall a mà esquerra, ens endinsarem a un alzinar molt dens i frondós en direcció a Can Mates.
Un cop passem per les afores de Can Mates, pujarem la pujada que hi ha i ens trobarem al mateix punt d'inici de la ruta.