Usuari:Jcoutoc/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

XXSS: impacte en l'àmbit organitzatiu i empresarial[modifica]

En la actualitat, les Xarxes Socials (XXSS) tenen una importància cabdal en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Aquestes han evolucionat segons les necessitats de la mateixa societat, han crescut adaptant-se a les demandes que han anat sorgint al llarg del temps fins arribar a les utilitats que coneixem actualment. Des del àmbit educatiu fins l'empresarial, les XXSS han tingut un impacte notable en els processos relacionats amb la interacció i la comunicació de particulars i entitats.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han evolucionat más enllà de les nostres expectatives. De la Web 1.0 a la Web 2.0 i, actualment, la Web 3.0, aquests recursos han permès a particulars i entitats poder interactuar i comunicar-se a tots els nivells.

La principal problemàtica o resistència que s'han trobat agents de qualsevol àmbit (educatiu, empresarial,...) en relació a les noves tecnologies – i molt relacionat amb l’idea de Bauman[1] (2006:9) de societat moderna líquida – consisteix en la rapidesa en que aquestes es tornen obsoletes i, per tant, la incapacitat dels agents per arribar conèixer adequadament aquestes abans de que aquestes desapareguin o siguin reemplaçades per altres més noves i/o modernes. Aquesta situació provoca que les entitats i organitzacions, tant les grans com les petites, hagi de tenir una mentalitat oberta – a vegades en contradicció a la por d’aquestes pel fet de no tenir completament sota control la eina i les possible conseqüències problemàtiques que pot originar aquesta situació (a nivell de màrqueting, producte o servei, etc).

Per tant, com especifica Rodríguez[2], el gran repte en l'àmbit organitzatiu i empresarial consisteix no només en adaptar aquestes plataformes a nivell de negoci online sinó tenir clares les oportunitats que les XXSS poden oferir a nivell de comunicació i construcció de continguts bidireccionals.

Enterprise Social Media: cap a l'empresa 2.0[modifica]

L'ús de les XXSS han anat evolucionat i el seu ús en l'àmbit empresarial també s'ha anat adaptat a les necessitats emergents de cada àmbit o sector. Al parlar de XXSS en aquest àmbits sorgueix el concepte de "Enterprise Social Media"[3] o EMS com:

<<Plataformes basades en web que permeten als treballadors (1) comunicar missatges amb companys de feina específics o transmetre missatges a tothom de l'organització; (2) indiquen explícitament o implícitament revelen companys de feina particulars com a socis de comunicació; (3) publiqueu, editeu i classifiqueu text i fitxers vinculats a ells mateixos o a altres persones; i (4) veure els missatges, les connexions, el text i els fitxers comunicats, publicats, editats i ordenats per qualsevol altra persona de l'organització en qualsevol moment de la seva elecció.>>

Però l’aspecte més important de l’ESM, a part de les esmentades en la definició anterior, correspon al fet que tota la informació i activitats queden registrades, emmagatzemades i a l’abast dels usuaris - en el cas dels processos interns - en qualsevol moment. Per tant, els usaris o treballadors no necessiten ser testimonis presencial d’una interacció in situ sinó que poden aprofitar la informació social emmagatzemada en el host de la XXSS i fer-ne ús sempre que ho requereixen.

Aquests coneixements obtinguts a través de les eines i plataformes de comunicació asincróniques s’enfoquen en dos àmbits:

  • Coneixement instrumental: és aquell coneixement sobre com fer alguna cosa.
  • Metaconeixement: és el coneixement sobre què i com coneixen altres persones de l’organització.

Tenint en compte aquest dos àmbits de comunicació, les organitzacions fan ús de les Social Media o XXSS en dos vies:

  • Comunicació Organitzativa privada o interna[4]: plataformes específicament dissenyades per cobrir les necessitats de comunicació dels treballadors d’una determinada organització o entitat. Aquests mitjans, com especifiquen Patrick et al (2015), es coneixen com “Enterprise Social Media[3]” i es troben enfocades a oferir una versió més professionalitzadora de les XXSS amb l’objectiu de maximitzar la productivitat de forma contínua.
  • Comunicació Social pública o externa: enfocada en múltiples, la comunicació externa es troba enfocada a donar resposta a dos factors: màrqueting i atenció al client. Les XXSS permeten a l’empresa o entitat poder-se donar a conèxier al món i alhora permetre que els seus clients o usuaris puguin formar part d’ella i dir la seva.

Xarxes socials en l'empresa[modifica]

L'ús de les XXSS a l'empresa parteix de l'ús comuncatiu extern o intern de les mateixes[4]. Segons la necessitat, qualsevol de les XXSS actuals poden tenir una funció professionalitzadora més enllà de la funció original per la qual van ser creades.

L'aparició d'ESM en l’àmbit empresarial s’ha enfocat en 3 grans àmbits:

  • L‘ús de XXSS lliures disponibles com Facebook, Google+ i Twitter.
  • L´’us i l’implementació de programari lliure o de propietat, ja sigui instal·lat en servidors propis d'una empresa o adquirides com a servei de programari allotjat (basat en núvol).
  • Solucions privades pròpies, sovint construïdes com prototips per proveïdors de programari per a la posterior incorporació a ofertes comercials.

Els beneficis generats per aquestes plataformes inclouen:

Beneficis de les ESM en l’àmbit empresarial[3]
Tipologia de benefics Descripció
Social La participació activa a través d’aquestes plataformes promou la inclusió del treballadors dintre de la comunitat organitzativa i tenir una millor perspectiva de la mateixa
Informatius Permet als treballadors obtenir informació sobre idees i assistència per resoldre problemes relacionats amb l’àmbit organitzatiu i/o relacionat amb el sector d’actuació.
Econòmics Permet a l'empresa oferir el seus productes i/o serveis així com altres accions enfocades a l'atendió directa amb el client.

XXSS i Management[modifica]

L'obtenció del màxim rendiment d'aquestes plataformes en qualsevols dels àmbits parteix d'establir una bona planificació i delimitar els objectius a assolir. A nivell empresarial, aquest procés s'anomena Social Media Plan[2] i el podem entendre com aquell document que pretén establir els fonaments d'una marca o servei a través de la creació d'una comunitat online mitjançant l'ús de plataformes socials, amb accions i estratègies específiques prèviament marcades.

Aquest procés s'integra de 10 passos:

  1. Establiment de metes i objectius: cal que aquests siguin quantitatius, qualitatius, reals i, per sobre de tot, assumibles. Lo més important consisteix en que la informació obtinguda es rugui mesurar pel seu posterior anàlisi.
  2. Detecció del públic objectiu social: no només idenfiticar el públic i les seves característiques sinó també les plataformes socials que més utilitzen.
  3. Investigació i estudis de mercat: sondear i investigar anteriors processos de Social Media Plan per poder-nos fer una idea respecte l'àmbit d'actuació.
  4. Monitorització de la conversació: no únicament converses sinó també tendències, accions, audiències, etc.
  5. Enfoc i punt de vista: explicitar l'enfoc suposa delimitar clarament al públic destinatari l'objectiu o metes a assolir.
  6. Definició de les estratègia: establir el pla estratègic de les accions a executar durant el procés del Social Media Plan.
  7. Especificacions de les accions tàctiques: començar a pensar en generació de tràfic, concursos, promocions, newsletters, etc; per donar a conèixer la marca o servei.
  8. Desenvolupament del Pla de Continguts: iniciar els tràmits per redactar els continguts que volem transmetre al públic i, encara més important, establir un calendari de publicacions.
  9. Elecció de métriques, KPIs i eines analítiques: establir el millor mètode per definir els valors que permitiran avaluar si l'estratègia es desenvolupa de manera óptima.
  10. Producció, automatització i publicació de continguts: última fase centrada en les accions pròpies elaborades tenint en compte el Pla de Continguts.

Referències[modifica]

  1. Area i Pessoa, Manuel i Teresa «De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0». COMUNICAR 1134-3478; e-ISSN: 1988-3293; Edición Preprint, 2012, pàg. 1-8.
  2. 2,0 2,1 Rodríguez Fernández, Óscar. Curso de Community Manager (en castellà). EDICIONES ANAYA MULTIMEDIA (GRUPO ANAYA, S.A). Juan Ignacio Luca de Tena, 15. 28027, Madrid: Anaya Multimedia, 2015, p. 455. ISBN 978-84-415-3681-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Leonardi, P. M., Huysman, M., & Steinfield, C. (2013). Enterprise social media: Definition, history, and prospects for the study of social technologies in organizations. Journal of Computer-Mediated Communication, 19(1), 1-19. DOI: 10.1111/jcc4.12029
  4. 4,0 4,1 Patrick, T; Jones, S; Watson, M & Welch, E (2015). - Social media in the workplace. 16th Annual Meeting of the Association of Internet Researchers, p. 1-4