Usuari:Jordibaucells/El Sistema Operatiu

El Sistema Operatiu

Evolució Històrica

- El primer ordinador va ser dissenyat pel matemàtic anglès Charles Babbage.

Entrada --> Processament --> Sortida

- Cada generació es defineix pels components de maquinari que utilitza.
- Els S.O. I el maquinari sempre han evolucionat conjuntament.

- Històricament es parla de 4 generacions d'ordinadors:

- 1a Generació (1945-1955)

Vàlvules de buit

- 2a Generació (1956-1965)

Transistors
Processament per lots

- 3a Generació (1966-1980)

Circuits integrats

- 4a Generació (1981-Actualitat)

Memòries Semi-conductores
Micro-tecnologies

Principals funcions del S.O.

- Control i execució del programari.
- Administració dels perifèric.
- Gestió dels permisos i usuaris.
- Control de concurrència.
- Control d'errors.
- Administració de memòria.
- Control de la Seguretat.

Estructura del S.O.

Segons les principals funcions descrites anteriorment els S.O. es divideixen en 5 nivells:

Nivell 1: Gestió del processador

- Realitza 3 funcions:

1.- Comunicació i Commutació del processador.

2.- Control de les interrupcions.

3.- Gestió de les condicions d'error.

Nivell 2: Gestió de la memòria.
Nivell 3: Gestió del processos.
Nivell 4: Gestió dels dispositius.
Nivell 5: Gestió de la informació.

Utilització del S.O.

- Mode ordre o línia de comandes.
- Mode gràfic (GUI).

Classificació dels S.O.

Podem classificar el S.O. Segons diverses perspectives.

1. Segons els serveis que oferix.

- Nombre d'usuaris

-Monousuari
-Multiusuari

- Nombre de tasques

-Monotasca
-Multitasca

- Nombre de processadors

-Monoprocessador
-Multiprocessador

-Simètric
-Asimètric

2. Segons la forma d'oferir els serveis

- Sistemes centralitzats
- Sistemes distribuïts
- S.O. en Xarxa
- S.O. d'Escriptori

Tipus de Llicenciament

- Programari Comercial

OEM: Un Fabricant d'Equips Originals (OEM) és un fabricant de PCs. El programari OEM representa una versió especial de programari que ha de ser instal·lat en el disc dur dels ordinadors nous, de manera que els PCs mai es venen sense el producte en qüestió.

Retail: Són les versions de venda de programari. En aquest cas el programa és de la sencera propietat de l'usuari, podent aquest cedir-ho lliurement a tercers o vendre-ho.

Llicències per volum: És un tipus de llicència de programari destinat grans usuaris (empreses), normalment sota unes condicions similars a les de les llicències OEM, encara que sense estar supeditades a equips nous. Bàsicament es tracta d'estipular un determinat nombre d'equips que poden utilitzar el mateix codi de llicència, quedant el fabricant d'aquest programari autoritzat per fer les comprovacions que consideri oportunes per veure que les llicències que s'estan utilitzant són les adquirides.

Freeware: Es tracta d'un tipus de llicència en el qual s'autoritza l'ús del programari de forma lliure i gratuïta, encara que aquesta sessió pugui ser baix determinades condicions, com per exemple que el programari inclogui algun tipus de publicitat o limitació referent al tipus d'usuari al que va destinada.

Shareware: És un tipus de distribució en el qual s'autoritza l'ús d'un programa perquè l'usuari l'avaluï i posteriorment el compri. El programari amb llicència Shareware té unes limitacions que poden ser de diversos tipus.

Adware: Representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat desprès d'instal·lar o mentre s'executa un programa. L'usuari té l'opció de treure la publicitat pagant.

- Programari lliure

GPL: En les llicències GPL (Llicència Pública General GNU, també conegudes com simplement GNU) l'autor conserva els drets d'autor (copyright), i permet la redistribució i modificació, però controlant que totes les versions modificades del programari romanen sota els termes més restrictius de la pròpia llicència GNU GPL.

Open Source: El programari Open Source es defineix per la llicència que ho acompanya, que garanteix a qualsevol persona el dret d'usar, modificar i redistribuir el codi lliurement.

BSD: L'autor manté la protecció de copyright únicament per a la renúncia de garantia i per sol·licitar l'atribució de l'autoria en treballs derivats, però permet la lliure redistribució i modificació, fins i tot si aquests treballs tenen propietari.

Els gestors d'arranc del S.O.

- El gestor d'arranc és un programa que s'executa després de l'inici de la BIOS i que permet seleccionar el diferents S.O. que tinguis instal·lats al teu disc dur.

- Alguns gestors d'arranc que hi ha són:

- NTLDR: Permet l'arrencada de Windows NT, Windows 2000, Windows XP i Windows 2003 Server. Es un arxiu que està a l'arrel del Disc Dur i que necessita tenir, els següents arxius:

- boot.ini (Arxiu que té insertat amb text els S.O. instal·lats)
- ntdetect.com (El que inicialitza cada S.O.)

- BootManager: Permet l'arrencada de S.O. basats en Windows, Windows Vista, Windows 7 i Windows 2008 Server. Es un arxiu que està a l'arrel del Disc Dur, controla el procés d'arrencada i mostra el menú d'arranc múltiple en cas de tenir mes d'un S.O. instal·lat. Necessita tenir, els següents arxius:

- winload.exe (Es troba dins de la carpeta system32)
- ntoskrnl.exe (Es el nucli dels S.O.)

- LILO: Incorporat en S.O. Linux, permet l'arrencada de Windows i Linux ja que detecta gran varietat de sistemes de fitxers. Necessita tenir, els següents arxius:

- lilo.conf (Es localitza en /etc/lilo.conf. Dins de lilo.conf es poden trobar dues seccions. La primera secció, que defineix opcions globals. La segona conté paràmetres associats a les imatges del sistema operatiu que van a ser carregades.)

- Grub: Incorporat en S.O. Linux, permet l'arrencada de Windows i Linux ja que detecta gran varietat de sistemes de fitxers. Necessita tenir, els següents arxius:

- /boot/grub/grub.conf (Usat per crear la llista en la interfície de menú de GRUB dels sistemes operatius per a l'arrencada, bàsicament permet a l'usuari seleccionar un grup predefinit de comandos per a la seva execució.)

Procés d'inici de windows 2003 Server

• Seqüència de pre-arranc

- Tots els processos d'aquesta fase estàn controlats per programes emmagatzemats en memòria ROM.

1.- Control inicial del programari. Inicialització de la targeta de video i adaptadors SCSI.
2.- Càrrega i execució del MBR (Registre d'arranc o "Master Boot Record"). Dins del Disc Dur.

• Seqüència d'arranc

- Comença un cop carregat en memòria l'arxiu NTLDR.

1.- S'inicia el sistema de fitxers que permet arrancar des del disc dur.
2.- Es carrega el menú d'arranc: boot.ini.
3.- Un cop escollit es S.O. del boot.ini, NTLDR carrega el S.O. i executa el ntdetect.com.
4.- ntdetect.com examina la configuració del maquinari (tipus de CPU, bus, teclat, ratolí, etc.)
5.- ntdetect.com crea la clau de registre HKEY_LOCAL_MACHINE/HARDWARE i retorna la informació a NTLDR.
6.- NTLDR executa l'arxiu ntoskrnl.exe (nucli del S.O.) i li transmet la configuració del maquinari.

• Fase de càrrega de Windows

- La controla l'arxiu ntoskrnl.exe (nucli)

1.- S'executa l'arxiu hal.dll (Hardware Abstraction Layer).
2.- Es carrega a memòria els valors de configuració de la clau de registre: HKEY_LOCAL_MACHINE/SYSTEM/CurrentControlSet/Services.
3.- Inicialitza els dispositius amb la clau Start=0.

Registre

- Es una base de dades jerarquitzada on es conté tota la informació del maquinari, programari i usuaris que utilitza el S.O.

- Un conjunt d'arxius guardats al disc dur.

- Es composa de claus, subclaus i valors.

Es poden modificar aquestes opcions i els seus valors desde la comanda "regedit"

- Modificar o crear un registre

Windows     5.00

[HKCU\...\La_Meva_Aplicació]

@="Aquesta es la meva"

"Títol"="Versió 1.0"

"Lang"= ???

"Path"= ???

@= Valor per defecte

- Eliminar claus i valors

Windows     5.00

[-HKCU\...\La_Meva_Aplicació]

[HKCU\...\La_Meva_Aplicació]

"Títol"=-

- Exportar el registre

Per a exportar el registre complet
regedit /e "nom_fitxer.reg"

Per exportar una clau en concret
regedit /e "nom_fitxer.reg" <clau>

- Importar el registre

regedit [/s] "nom_fitxer.reg"

Fitxer BOOT.INI

[boot loader] - Es un fitxer de text.
[operating system] - Estan introduïdes les rutes a les particions.

- /basevideo
El modificador /basevideo força el sistema a la manera VGA estàndard de 640x480 i 16 colors utilitzant un controlador de vídeo compatible amb qualsevol adaptador de vídeo.

- /baudrate=nombre
Aquest modificador estableix la velocitat en bauds del port de depuració que s'utilitza per a la depuració del nucli. Per exemple, escrigui /baudrate=9600.

- /maxmem=nombre
Aquest modificador especifica la quantitat de RAM, en bytes, que Windows pot utilitzar. Per exemple, si desitja que Windows utilitzi menys de 64 MB de memòria, usi el modificador /maxmem=64.

- /fastdetect:comnúmero
Aquest modificador desactiva la detecció dels mouse sèrie i de bus en l'arxiu Ntdetect.com per al port especificat. Utilitzi aquest modificador si té un component diferent d'un mouse connectat a un port seriï durant el procés d'inici.

- /sos
El modificador /sos mostra els noms dels controladors de dispositiu a mesura que es carreguen. De manera predeterminada, la pantalla del carregador de Windows només mostra punts de progrés.

- /bootlog
Aquest modificador activa el registre de l'inici en un arxiu denominat raízDelSistema\Ntbtlog.txt. Per obtenir més informació sobre el registre de l'inici, vegi l'Ajuda de Windows.

- /safeboot:parámetro
Aquest modificador fa que Windows s'iniciï en Manera a prova d'errors. Aquest modificador utilitza els paràmetres següents:

   - minimal
   - network
   - safeboot:minimal(alternateshell)

Pot combinar altres paràmetres de Boot.ini amb /safeboot:paràmetre. En els exemples següents es mostren els paràmetres que estan en vigor en seleccionar una opció de Manera a prova d'errors en el menú de recuperació d'inici.

   - Mode segur amb funcions de xarxa
     /safeboot:minimal /sos /bootlog /noguiboot
   - Mode segur amb funcions de xarxa
     /safeboot:network /sos /bootlog /noguiboot
   - Mode segur amb símbol del sistema
     /safeboot:minimal(alternateshell) /sos /bootlog /noguiboot