Usuari:Jordiventura96/proves/Arnaldur Indriðason

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Arnaldur Indriðason (Reykjavik, 28 de gener de 1961) és un escriptor islandès, fill del també escriptor Indriði G. Þorsteinsson.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Història, és periodista, crític de cinema i autor de novel·la negra.[1] Viu amb la seva dona i els seus tres fills a Reykjavik. És l'autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d'exemplars venguts en tot el món, a data d'octubre de 2011.

L'any 1997 va crear per a les seves novel·les policíaques el personatge de l'inspector islandès Erlendur Sveinsson, un home obsessionar pel passat i l'ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer. Divorciat després d'un breu matrimoni, solitari i deprimit, Erlendur té una illa drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la qual només parla quan ella no pot sentir-lo, i un fill que es diu Sindri Snaer. La investigació criminal sol ser un pretext per resoldre un enigma del passat, i en elles el lirisme compleix un paper important. Els autors que l'han influït més són dos escriptors suecs dels anys seixanta, Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que escribien les aventures de l'inspector Martin Beck.

L'any 2013 va obtenir el Premi RBA de Novel·la Negra per la seva obra Skuggasund (Passatge d'ombres).

Afirma que una bona novel·la policíaca explica un país... i a ell no li agrada embellir res[2], que mai no ens alliberem del passat i que el sentiment de culpa és una força molt poderosa, erosiona com poques coses a la vida.[3]

S'ha traduït al català la seva obra La dona de verd (Grafarþögn en islandès), La veu (Röddin), L'home del llac (Kleifarvatn), Hivern àrtic (Vetrarborgin) i Passatge de les ombres (Skuggasund), tots ells publicats en la col·lecció La negra d'Edicions de la Magrana.

Obres[modifica]

Les obres que apareixen en negreta han estat publicades en català.

Sèrie del Detectiu Erlendur[modifica]

  1. Synir duftsins (1997)
  2. Dauðarósir (1998)
  3. Mýrin (2000)
  4. La dona de verd (Grafarþögn, 2001), La Magrana.
  5. La veu (Röddin, 2002), La Magrana.
  6. L'home del llac (Kleifarvatn, 2004), La Magrana.
  7. Hivern àrtic (Vetrarborgin, 2005), La Magrana.
  8. Harðskafi (2007)
  9. Myrká (2008),
  10. Svörtuloft (2009)
  11. Furðustrandir (2010)
  12. Einvígið (2011)
  13. Reykjavíkurnætur (2012)
  1. ↑ «Arnaldur Indridason, el nuevo nombre del boom de los autores policíacos escandinavos» (en espanyol). La Vanguardia. Xavi Ayén, 09-03-2009. [Consulta: 25 agost 2017].
  2. ↑ «Sangre, melancolía y nieve» (en espanyol). El País. Elsa Fernández-Santos, 07-03-2009. [Consulta: 25 agost 2017].
  3. ↑ «"Nunca nos libramos del pasado"» (en espanyol). El País. Carles Geli, 11-10-2011. [Consulta: 25 agost 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Jordiventura96/proves/Arnaldur_Indriðason&oldid=18759286»