Usuari:JosepGuia
RESUM CURRICULAR
Josep Guia i Marín (València 1947) és doctor en Matemàtiques (1974) i en Filologia (2008) per la Universitat de València, de la qual ha estat Vicerector d’Estatuts (1984-86), President de la Junta Electoral (1986-2006) i professor del Departament d’Àlgebra (1971-2010). És professor de la Universitat Catalana d’Estiu (1975-2016).
La recerca matemàtica l’ha feta en Topologia General i l’ha publicada en revistes d’àmbit internacional. També ha publicat treballs sobre la història i la funció de la Universitat.
Per la seua militància política independentista, com a membre del PSAN des del 1974, ha estat detingut, multat i processat diverses vegades, abans i després de la mort de Franco, així com amenaçat i agredit per grups feixistes, la qual cosa va donar lloc a l’eslògan «cap agressió sense resposta». Per la seva activitat cívica i política ha rebut premis de la Fundació Jaume I (1986), de la Festa Nacional dels Països Catalans (Badalona 1989) i del Bloc de Progrés (l’Alcúdia 2002). Ha estat patró de les Fundacions Universitat Catalana d’Estiu (Prada) i Vicent Andrés Estellés (Burjassot) i ho és de la Gaetà Huguet (Castelló de la Plana). És membre de la Junta Directiva de la Societat Coral El Micalet i ha publicat el llibre Els inicis del cant coral al País Valencià. L'Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905) (2019).
Sobre la qüestió nacional, ha escrit articles i llibres d’assaig, entre els quals: «Sobre l'estructuració política dels Països Catalans» (1977), «Sobre el reconeixement de les nacions oprimides» (1982), Països Catalans i llibertat (1983), És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (premi d’assaig Joan Fuster 1988), Catalunya descoberta (1990), «La transició política al País Valencià (1974-77), des d'una perspectiva independentista» (2004), «L’aparició i consolidació de l’independentisme català» (2006), «Gonçal Castelló i la qüestió nacional: els Països Catalans» (2013), «La unificació política de la nació catalana completa» (2014), etc. Ha estat l’editorialista de la revista Lluita. Ha impartit conferències a Ginebra (1976), Donostia (1987), Tarragona (1990), Gandia (1996), Manacor (1998), Barcelona (2000), Bucarest (2001), Lleida (2002), Palma (2003), Bilbao (2005), Castelló de la Plana (2006), Berlin (2009), Nàpols (2009), Beneixama (2011), Prada (2011), Paris (2012), València (2014)... L'escriptora Núria Cadenes li ha fet un llibre-entrevista: Josep Guia. L’independentisme complet (2013).
En col·laboració amb Maria Conca, ha publicat l’edició revisada i ampliada del llibre El Tractat d’Almisrà (1994, 2008) i llibres de recerca paremiològica i fraseològica, entre els quals Els primers reculls de proverbis catalans (premi Valeri Serra i Boldú 1996) i La fraseologia. Conceptes, mètode i aplicacions (2014), a més de molts altres treballs. També han publicat el llibre A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu (2018) i actualment preparen l’edició crítica de l'obra de Jafudà Bonsenyor (c. 1250-1331): Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs.
Sobre la literatura catalana de la segona meitat del segle XV, ha escrit els llibres: De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del “Tirant lo Blanc” (1996), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998) i Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental (2010), així com molts altres treballs.
També en col·laboració amb Maria Conca, ha publicat articles de memòria històrica com «Noves dades sobre presos i presons del primer temps de la repressió franquista a Alacant» (2009) i «Anàlisi d’un sumaríssim d’urgència: el 7545 d’Alacant, contra Vicent Conca Amorós, alcalde de Beneixama» (2010).
En relació a l’obra i la significació de Joan Fuster (1922-1992) ha escrit «Sobre la catalanitat dels valencians en l'obra de Joan Fuster» (1993), «Qui té por de Joan Fuster?» (2012) i «El discurs antifusterià: una anàlisi» (2012).
Els seus treballs es poden consultar al portal: http://metode.academia.edu/JosepGuia