Vés al contingut

Usuari:Josu PV/Agueda Monasterio de Lattapiat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Agueda Monasterio de Lattapiat (1776-1817), va ser una de les heroïnes nacionals de la Guerra d’Independència xilena. Va servir com a espia i missatgera dels rebels.

Primers anys

[modifica]

Vida familiar

[modifica]

Agueda Monasterio de Lattapiat va néixer en una llar de classe mitjana a Xile. Filla de Antonia Lemus Silva i En Ignacio Monasterio. Les dues famílies eren molt conegudes i respectades.[1] En Ignacio Monasterio era un comerciant que creava una vida còmoda per a Agueda i els seus set germans. Quatre dels nens eren nois i els altres quatre eren noies.[2] La seua família va ser un dels primers colons xilens que desitjaven una economia per a Xile i una democràcia.[3] A catorze anys es va casar amb Jean Lattapiat. Va ser un oficial de marina francés la reputació del qual es basava en la seua defensa del port de Buenos Aires.

Matrimoni

[modifica]

Jean Lattapiat va ser emprat per la marina francesa per defensar el port de Buenos Aires, després que els britànics llançaren un atac naval.[4] El polític, escriptor i periodista Vicente Grez va assenyalar sobre la parella que "la seua espasa era coneguda i temuda, però el seu personatge també era tan fort com l'acer".[4] Junts van tenir cinc fills, Francisco, Bruno, Juan, Manuela i Juana.[4]

Participació en la revolució

[modifica]

Primera demostració de valentia

[modifica]

Els realistes volien que la Corona seguís al poder i suprimís qualsevol revolució que pogués produir-se. La tensió va ser tan elevada durant aquest temps "que pràcticament tots els homes de Santiago portaven una arma al carrer".[5] Sovint es produïen combats al mig del carrer, generalment es coneixia com "motí de Figueroa". Aquesta vegada, tot i que el seu fill va ser atrapat pels trets l’1 d’abril de 1811. La seva primera mostra de valentia i voluntat de morir pels seus fills, mentre corria entre trets per salvar el seu fill caigut.

Durant aquest temps, la Corona espanyola va establir una restricció al comerç amb francesos, anglesos i nord-americans. [6] Utilitzant aquesta ira i aquesta opressió va animar els comerciants a descontentar-se políticament. Això és important a causa del gran nombre de llocs que visiten els comerciants i del gran nombre de persones que veuen. Si un comerciant descontenta, molts més poden seguir la seva influència. Això difon l’esperit revolucionari i l’ajuda. Els que sentien fermament la independència de Xile podien aprendre dels comerciants què feien les persones amb mentalitats i on es reunien.

Agueda was an essential part of the spying in Chile.[7] Her name was easily known due to her and her husband's prosperous families, making it understandable people would be at her house often. Her house was also in an extremely convenient location, becoming the hub of information.[8] Vicente Grez states,[9]

« In her living room, a modest room for sure, were not gathered the elegant society, but rather people more serious, even severe, in outlook, those who lived by their work and owed to their [business] success those comforts and pleasures that were theirs. Their society constituted the democratic forces after the revolution; they were most interested in their own independence along with that of the republic. »

Agueda i la seva filla, Juana, van enviar cartes secretes entre els comitès que participaven en l'organització de la revolta a casa seva. [6] Es va convertir en la responsable del correu entrant i sortint de funcionaris exiliats. Els missatges que Agueda Monasterio De Lattapiat va enviar van notificar als funcionaris exiliats les notícies rebels de Xile. Aquestes notificacions ajudarien els exiliats a planificar un atac contra els espanyols a Xile en el moment perfecte. Jean Lattapiat va treballar per la independència de Xile, convertint-lo així en un exiliat. Aquesta persecució afegida al seu marit va provocar una tensió emocional d'Agueda. Agueda era molt coneguda a Xile a causa de la seva història familiar amb la reialesa espanyola i la formació militar del seu marit. Tot i que això va ajudar amb el pas i l’arribada dels rebels, va dificultar-li l’enviament d’informació als funcionaris. El govern espanyol es va desconfiar del seu espionatge i aviat la va advertir que si continuava entraria a la presó.

Temps a la presó

[modifica]

Després de continuar espiant, enviant cartes i sent el centre de la revolució, va ser llançada a la presó. [6] A finals de 1816, una segona revolució va esclatar pels patriotes i els realistes volien que revelés els seus contactes. [5] Creien que això impediria una altra revolució. A risc de la seva pròpia vida, es va negar a revelar els seus aliats. El governador espanyol va ordenar que es construís la forca a la plaça principal de la ciutat, de manera que la pogués veure des de la seva cel·la. No se li va permetre parlar amb la seva família ni amb cap amic. Això només va ser dolorós, però els interrogatoris es van esforçar mentalment i la manca de menjar va debilitar la seva força física. Quan la manifestació d'una mort imminent no la va dissuadir, el governador espanyol, conegut per ser "capaç de ferotge crueltat" amenaçar amb tallar-li la mà a la seva filla mentre observava. No només li tallaria la mà afectaria l’estat emocional d’Agueda, sinó que Juana també va estar molt implicada en la revolució. Davant aquesta amenaça del rei reialista espanyol va intervenir per aturar aquest insani pla. La van deixar en llibertat de la presó i van escortar Agueda i Juana a casa. Això no va ser degut a la compassió per Agueda, però la seva forta popularitat amb la gent provocaria sens dubte un aixecament.

Mort

[modifica]

Agueda Monasterio De Lattapiat va morir pocs dies després de la seva sortida de la presó. La tensió mental i emocional s’havia demostrat fatal. Va morir el 6 de febrer de 1817, [5] sis dies abans dels patriotes Victory a Chacabuco el 12 de febrer de 1817.

  1. ↑ «Águeda Monasterio: una integrante del servicio de informaciones durante la Reconquista en Chile» (en anglès). Scribd. [Consulta: 21 juliol 2019].
  2. ↑ Amunategui , M. L., & D. B., Arana. (1877). Revista chilena (Vol. 9) (J. Nunez, Ed.). Santiago : Imprenta de la Republica.
  3. ↑ R. Adams, Jerome: Notable Latin American Women: Twenty-nine Leaders, Rebels, Poets, Battlers and spies, 1500-1900 MacFarland (1995)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 R. Adams, Jerome: Notable Latin American Women: Twenty-nine Leaders, Rebels, Poets, Battlers and spies, 1500-1900 MacFarland (1995)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 R. Adams, Jerome: Notable Latin American Women: Twenty-nine Leaders, Rebels, Poets, Battlers and spies, 1500-1900 MacFarland (1995)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Águeda Monasterio: una integrante del servicio de informaciones durante la Reconquista en Chile» (en anglès). Scribd. [Consulta: 21 juliol 2019]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ Águeda Monasterio: una integrante del servicio de informaciones durante la Reconquista en Chile. (n.d.). Retrieved December 04, 2017,
  8. ↑ R. Adams, Jerome: Notable Latin American Women: Twenty-nine Leaders, Rebels, Poets, Battlers and spies, 1500-1900 MacFarland (1995)
  9. ↑ R. Adams, Jerome: Notable Latin American Women: Twenty-nine Leaders, Rebels, Poets, Battlers and spies, 1500-1900 MacFarland (1995)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Josu_PV/Agueda_Monasterio_de_Lattapiat&oldid=26597846»