Vés al contingut

Usuari:Krauss64/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Grumman A-6 Intruder

[modifica]

El Grumman A-6 Intruder fou un avió d'atac biplaça embarcat. S'utilitzà amb éxit a la Guerra del Vietnam per la armada i la marina dels Estats Units d'América, on realitzà perilloses missions d'atac a baixa cota sobre Vietnam del Nord.

Història

[modifica]

Acabada la Guerra de Corea, la Marina dels Estats Units va anunciar la seva necessitat de disposar d'un avió d'atac embarcat a reacció i amb capacitat d'operar en qualsevol tipus de clima, per reemplaçar a l'obsolet A-1 Skyraider. Grumman Aerospace va presentar el seu disseny A-6: un avió d'atac biplaça, amb capacitat de realitzar missions en qualsevol condició meteorològica. En els primers vols experimentals, es va comprovar que les ales de l'Intruder eren idònies per donar a l'avió una bona manioabrilitat, fins i tot quan portava una pesada càrrega d'armes, i que tenia bones prestacions en vols subsònics, gràcies a uns sofisticats hipersustentadors situats a les ales. Això fou una gran gesta, ja que el pes màxim de l'Intruder era més del doble del pes buit, encara més que els de la majoria dels bombarders pesats de la Segona Guerra Mundial. La tripulació de dos estava situada en una cabina amb bona visibilitat. Mentre el pilot s'ocupava de controlar l'avió, el navegador s'encarregava dels sistemes de radar, navegació i atac. L'Intruder fou seleccionat per la USAAF el desembre del 1957, i es firmà un contracte per al desenvolupament i el disseny de l'A-6.

Guerra del Vietnam

[modifica]

Quan esclatà la Guerra del Vietnam, l'A-1 Skyraider continuava sent l'avió d'atac a terra estàndard de la Marina, però a mida que avançava la guerra, fou succeït per l'Intruder. L'Intruder entrà en combat per primer cop el juliol del 1965, quan avions de l'USS Independence atacaren posicions enemigues a Vietnam del Nord. Els A-6 també realitzàren missions contra convois de camions, estacions petrolíferes i magatzems de combustible.

En la nit del 30 d'octubre de 1967, un A-6A realitzà un dels atacs en solitari més difíils de tota la guerra. L'Intruder, pilotat pel comandant Charles B. Hunter, es disposava a atacar una estació de ferrocarrils de Hanoi amb 18 bombes de 226 kg. Es va aproximar a la regió enemiga a una baixa altitud, gairebè fregant les formacions càrstiques, fins que fou detectat pels radars enemics. Va veure el primer dels 16 míssils SAM que li llançàren aquella nit. Per esquivar-lo, va realitzar un tonel, una maniobra molt perillosa a baixa altitud. Mentre s'aproximava al seu objectiu, Hunter va tenir que superar una cortina antiaèria, a més de 5 míssils SAM més. Per evitar-los, volava a una altitud extremadament baixa, de manera que explotàven a 120 metres damunt seu. Hunter va arribar al seu objectiu i deixà anar els seus 4.070 kg de bombes, i mentre tornava, va veure com queien sobre l'objectiu assignat.

A més de misions d'atac, l'A-6 també feu misions de contramesures electròniques. L'EA-6B, la versió de guerra electrònica, podia portar dos tècnics en contramesures, i tenia capacitat d'interferències i un sensor d'infrarrojos, que ajudava a localitzar objectius

El KA-6D, la versió cisterna, va servir també durant la Guerra del Vietnam, per subministrar amb combustible altres avions d'atac.

Disseny i desenvolupament

[modifica]

El Boeing B-52 Stratofortress fou dissenyat durant els anys 1948-1949 per proveir amb el Comandament Aeri Estratègic amb un bombarder de gran avast que tingués les millors prestacions possibles amb una propulsió de reacció. Els primers dos prototips fòren notables per les seves grans dimensions i capacitat de combustible, els seus vuit motors i les seves quatre unitats de trens d'aterratge que facilitàven aterraments amb vents creuats. El primer model complert, el B-52A, entrà en servei a l'agost del 1954. El model més produït i vengut fou el B-52G, amb 193 avions construïts des de principis de 1959. El model final fou el B-52H, que esencialment era un B-52G amb els nous motors TF33 i un nou canó de cua.

Durant la Guerra del Vietnam, els B-52D es modificàren per realitzar missions d'HDB (Bombardeig d'alta densitat). Es van col·locar suports a les ales per portar bombes adicionals, de manera que el pes total del B-52D càrregat era de més de 40.000 kg. Els B-52D també fòren modificats per realitzar missions a baixa altitud, per mantenir-se tant com fòra possible de l'avast dels radars enemics. Els models B-52G i B-52H sel's va dotar amb un sistema d'aument d'estabilitat per volar a baixes altituds, on l'aire dens està ple de turbulències. Més modificacions es fèren per satisfer les necessitats de les missions dels B-52 al Vietnam com, per exemple, el programa Quick Start als models B-52G i B-52H per permetre els motors augmentar la potència més ràpidament en cas d'atac de míssils, o el programa Smart Noise, un sistema de contramesures electròniques que perturbava el radar enemic.

Guerra del Vietnam

[modifica]

{{Infotaula aeronau

| nom                  = {{Subst:PAGENAME}}

| tipus                = Interceptor de gran altitud

| fabricant            = Mikoian-Gurévitx

| imatge               = File:MiG-25 fig2agrau USAF.jpg

| peu de foto          = MiG-25 pintat amb colors de camuflatge.

| dissenyador          =  Mikoian-Gurévitx

| primer vol           = 1964

| Pes en buit          = 

| Amplada              = 

| Llargada             = 

| Alçada               = 

| Velocitat màxima     = 

| Pes en buit          = 

| Pes màxim            = 

| Autonomia            = 

| Sostre               = 

| Armament             = 

| introduït            = 

| retirat              = 

| estat                = En servei limitat

| usuari               = URSS

| altres usuaris       = Força Aèria Egipcia, Força Aèria d'Algèria, Força Aèria de Síria

| producció            = 

| unitats construïdes  = 1,186

| cost unitari         = 

| variants             = 

}}

El '''Mikoian-Gurévitx MiG-25''' (Rus: Микоян и Гуревич МиГ-25) (Nomenclatura NATO: '''Foxbat''') és un caça interceptor supersònic de gran altura. Fou dissenyat per l'OKB Soviètic Mikoian-Gurèvitx. Quan entrà en servei, fou un dels avions més veloços del seu temps.


== Història ==

===== Disseny i desenvolupament ===== 

El MiG-25 fou dissenyat per les demandes soviètiques de disposar d'un interceptor nou, que poguès  arribar a altituds superiors i que fos més veloç. Aquesta necessitat era deguda a la Guerra Freda, i l'amenaça dels bombarders i avions de reconeixement nord-americans penetrant el territori soviètic. Els Estats Units estàven desenvolupant bombarders com el B-47 Stratojet, el B-52 Stratofortress i el B-70 Valkyrie. El Valkyrie representava una gran amenaça, ja que podia volar a altituds de 21,000 km i arribar a una velocitat de Mach 3. Per això, el MiG-25 es dissenyà per a que poguès contrarestar aquestes amenaçes.


===== Guerra Freda =====

El Douglas SBD "Dauntless" fou un bombarder en picat i avió d'observació embarcat dissenyat per Douglas Aircraft i produït des del 1941 fins el 1944. Va ser utilitzat intensivament i eficaçment per la US Navy en la campanya del Pacific durant la Segona Guerra Mundial. La versió dissenyada per l'Exércit de terra, que no disposava d'un ganxo de portaavions, s'anomenà A-24 "Banshee"


Durant els primers anys del desenvolupament del MiG-25, l'Occident en sabia poc sobre aquest aviò, i incorrectament el calificà com a caça monoplaça de gran agilitat, de manera que es va començar un projecte de disseny que donaria com a resultat el North American F-15 Eagle. No fou fins el 1976 quan el pilot soviètic Victor Belenko va desertar amb un MiG-25 al Japó. Encara que els soviètics van protestar, l'avió fou desmuntat i analitzat, de manera que els aliats van tenir una descripció molt precisa del MiG-25. Després de 67 dies, l'avió fou tornat als soviètics en peçes. Va tornar a ser muntat, i actualment es pot visitar a la planta Sokol, a Nizhny Novgorod.


Els soviètics van començar un projecte per crear una millor versió del MiG-25, ja que els aliats ja coneixien les prestacions del MiG-26 actual en aquell temps. Es planejava crear el MiG-25M, una nova versió amb motors més potents, millor sistema de radar i més mísils. El projecte, però, fou abandonat a favor del desenvolupament del nou MiG-31.


===== Guerra del Golf Pèrsic =====


Durant la Guerra del Golf Pèrsic, van haver-hi molts incidents involucrant el MiG-25. Per exemple, el 1991, durant la primera nit de la guerra, un McDonnell Douglas F/A-18 pilotat pel tinent Scott Speicher fou derribat per un MiG-25 Irakí.




















El Douglas SBD "Dauntless" fou un bombarder en picat i avió d'observació embarcat dissenyat per Douglas Aircraft i produït des del 1941 fins el 1944. Va ser utilitzat intensivament i eficaçment per la US Navy en la campanya del Pacific durant la Segona Guerra Mundial. La versió dissenyada per l'Exércit de terra, que no disposava d'un ganxo de portaavions, s'anomenà A-24 "Banshee".

Història

[modifica]

El SBD Dauntless es va desenvolupar a partir del Northrop BT-1 durant mitjans dels anys 30.

El Subfusell Thompson és un subfusell nord-americà produït durant els anys 20. Fou dissenyat per ser utilitzat durant la Primera Guerra Mundial, però arribà tard a la Guerra, i no va ser utilitzat a gran escala. Tot i això, el Thompson és una arma icònica dels anys 20, ja que fou utilitzat per bandes de gàngsters a Chicago i a altres ciutats. El Thompson s'utilitzà també efectivament durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea, i en petites quantitats durant la Guerra del Vietnam. El Thompson disparava projectils .45 ACP.

Història

[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial, l'oficial nord-amricà John T. Thompson es va convèncer de que l'Exércit dels Estats Units necessitava una arma automàtica lleugera. Ell anomenava aquesta hipotètica arma "la escombradora de trinxeres". Va fundar la comanyia Auto-Ordnance Company per denevolupar aquesta arma automàtica. El resultat va ser el Subfusell Thompson, però fou produït massa tard per ser utilitzat durant la Primera Guerra Mundial, de manera que la Auto-Ordnance Company es va trobar amb un over stock de subfusells Thompson. Per arreglar aquest problema, J.T. Thompson va intentar vendre els subfusells a les forces policials, però amb un èxit modest. Irònicament, el Thompson s'utilitzà per les bandes de gàngsters per tots els Estats Units, ja que les lleis de les armes de foc eren bastant dèbils, i no era difícil trobar una arma automàtica a l'època. Al Subfusell Thompson se li van atribuïr diversos noms, com "Tommy Gun" o "Chopper". Segurament, el fet més recordat on s'involucrà el Thompson fou a la Massacre de Sant Valentí, on membres d'Al Capone assassinàren membres d'un gang rival amb Thompsons. La potència dels projectils 45. ACP dels Thompsons era tal que es va dir que els cadàvers semblàven haver sigut quasi bé partits per la meitat.

Ús militar

[modifica]

El Llac Manicouagan és un llac anular format a partir d'un cràter trobat al centre de la península de Labrador, al Canadà. És un dels cràters d'impacte de meteorit més grans de la Terra. EL llac envolta una illa, anomenada illa René-Levasseur. El meteorit que va ocasionar el cràter va impactar contra el planeta fa 206-214 milions d'anys, durant el principi del Triàsic, en el Mesozoic. El meteorit mesurava uns 5 quilòmetres de diàmetre, i el cràter original tenia una amplada d'uns 100 quilòmetres. El llac i la illa del centre són visibles des de l'espai, la qual cosa ha ocasionat que el llac Manicouagan

La Conjectura de Kepler és una conjectura ideada pel matemàtic i astrofísic alemany Johannes Kepler (1571-1630), el 1611. La conjectura diu que si apilem un conjunt d'esferes iguals, la densitat màxima es pot assolir amb una estructura piramidal de les esferes. Aquesta densitat equivaldria a un 74,04%.

Història

[modifica]

El 1611, el matemàtic alemany Johannes Kepler digué que hi havia una raó per la que els mercaders apilaven la seva fruita de forma piramidal, i que aquesta estructura era la que podia fer que les esferes ocupèssin menys espai.

Transformació natural

En matemàtiques, la transformació natural és un mètode de convertir un functor en un altre respectant la estructura dels morfismes de les categories involucrades.