Aquesta és una pàgina de proves de Kriscat.cat. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Ana Maria Aguado Higón[modifica]

Ana Maria Aguado Higón (València, 1957), és catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de València^[1] i membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona de la mateixa Universitat.^[2]

Biografia[modifica]

Treballa en història social i història de les dones en l'època contemporània, particularment en el segle XX.^[1]

La recerca que porta a terme segueix diverses línies^[1] com:

L'estudi de les cultures polítiques i la seva relació amb les identitats de gènere i la construcció de la ciutadania femenina.
El procés de modernització de la societat espanyola i el paper desenvolupat en aquest pels feminismes.
Les relacions entre republicanisme, socialisme i feminisme durant la Segona República i la Guerra Civil.
Les relacions sobre víctimes de la Guerra Civil, Gènere i repressió franquista.

Ha publicat llibres i articles en revistes nacionals i internacionals. Participa com a membre del consell de redacció de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, y del consejo de redacción de la revista Storia delle Donne a Itàlia. ^[2]

Ha participat i dirigit com a investigadora principal diferents projectes de recerca, com Identidades de género en las culturas políticas de izquierda en el siglo XX en España dins del projecte I+D+I 149/05 Democràcia i cultures polítiques d'esquerra a l'Espanya del segle XX: Desenvolupament i limitacions en un marc comparatiu (HAR 2011-27559). Víctimes de la Guerra Civil i de la represió franquista: gènere, imatges i experiències (Projecte MP2010-209)^[1]. És co-investigadora principal del Projecte I+D+I Transiciones, Movimientos Sociales y Democracia en el siglo XX. España en perspectiva comparada.^[2]

Ha realitzat diverses estades com a investigadora i docent convidada a Universitá Roma Tre, Univérsité París VIII, Col·legi d'Espanya de París, Universitat de Barcelona, Universitat Pablo Olavide de Sevilla, Universitat Jaume I de Castelló, CSIC, Universitat Internacional Menéndez Pelayo. També és membre del Consell de Redacció de la revestisca Arenal. Revista d'Història de les Dones, i de la revista Storia delle Donne a Itàlia.^[1]

Obres[modifica]

Entre d'altres obres^[1]^[2]^[3]:

Llibres[modifica]

Història Contemporània del País Valencià. València: Tabarca, 1992.
Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. Autores: Ana Aguado i Teresa M. Ortega. València: Universitat de València-Universidad de Granada, 2011.
Caminos de democracia. Ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada: Comares, 2014.
Mujeres, regulación de conflictos sociales y cultura de la paz. València: Publicacions de la Universitat de València, 1999.

Capítols de llibre[modifica]

Transformacions socials burgeses i noves clases propietàries. A Bernat i Baldoví i el seu temps, de Miquel Nicolás. València: Universitat de València, 2002, pp. 17-32.
Los feminismos: movimientos sociales y teorías críticas en la España contemporánea. A Movimientos sociales en España del siglo XX, de M. Dolores de la Calle Velasco i Manuel Redero San Román. Salamanca: Ediciones Universidad Salamanca, 2008, pp. 215-228.
Du sens des cultures politiques et des identités de genre dans l’Espagne contemporaine” en Sur le chemin de la citoyenneté. A Femmes et Cultures Politiques. Espagne XIXe-XXIe siècles. París, Université París 8 Saint Denis, Université X Nanterre, 2009, pp. 195-214.
Constructing Women’s Citizenship: The Conquest of Suffrage and Women’s Political Rights in Spain. A The Struggle for Female Suffrage in Europe. Voting to Become Citizens, de Blanca Rodríguez-Ruiz i Ruth Rubio-Marín (eds.). Leiden-Boston: Brill, 2012, pp. 289-303.
República, democracia y pensamiento igualitario en la cultura socialista. A Izquierda y democracia en el siglo XX, d'A. Bosch, T. Carnero i S. Sánchez. Granada: Comares, 2013, pp. 143-160.
La cárcel como espacio de resistencia y de supervivencia antifranquista. A Represión, resistencias, memoria. Las mujeres bajo la dictadura franquista de M. Nash. Granada: Comares, 2013, pp. 37-52.
La represión franquista sobre las republicanas en Valencia. Una aproximación desde el estudio de las fuentes penitenciarias y de los expedientes de responsabilidades políticas. A La prisión y las instituciones punitivas en la investigación històrica, coordinada per Pedro Oliver Olmo i Jesús Carlos Urda Lozano. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2014.
María Cambrils: Socialismo es igualdad. Contextos, política y escritura. A Maria Cambrils: El despertar del feminismo socialista: Biografia, textos y contextos, de Rosa Solbes, Ana Aguado i Joan Miquel. València: Universitat de València, 2015.

Articles[modifica]

La incorporació de l'encomanda de Silla a la Taula Mestral de Montesa. Catarroja (País Valencià): Editorial Afers, 1985.
La guerra contra la Convenció entre la idea de croada y la primera guerra "nacional" (1793-1795). València: Saitabi revista de la Facultat de Geografia i Història, 1986.
La Història de la dona: cap a la superació de la marginalitat. València: L'Espill, 1991.
La Història de les dones. Síntesis Generals i Projecció Didàctica. València: Revista d'Història Medieval de la Universitat de València, 1992.
La historiografia contemporaneista a la Universitat de València en el primer franquisme. València: Saitabi revista de la Facultat de Geografia i Història, 1997.
Treball, gènere i identitat femenina a la societat valenciana contemporània. València: Quadernos de Geografia, 1998.
Dones, història i androcentrisme històric: perspectives contemporaneistes a l’àmbit historiogràfic català. Catarroja (País Valencià): Editorial Afers, 1999.
Fer història del gènere, escriure història de les dones. Catarroja (País Valencià): Editorial Afers, 1999.
Violència de genere, subjecte femení i ciutadania. València: Revista L'Espill, 2005.
Represión franquista sobre las mujeres Prisiones y Tribunales de Responsabilidad Políticas. Madrid: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Universidad Carlos III.
Identidades de gènero i culturas políticas en la Segunda República. Alacant: Pasado i memòria. Revista de historia contemporanea, 2008.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Ana Maria Aguado Higón. Catedràtica d'Universitat» (en català). Universitat de València. [Consulta: 29 abril 2017].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Ana María Aguado Higón» (en castellà). Universitat de Màlaga. [Consulta: 30 abril 2017].
↑ «Ana María Aguado Higón. Grupo de investigaciones históricas andaluzas» (en castellà). Universidad de Màlaga. [Consulta: 30 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Ana Maria Aguado Higón. Catedràtica d'Universitat» (en català). Universitat de València. [Consulta: 29 abril 2017].

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Ana María Aguado Higón» (en castellà). Universitat de Màlaga. [Consulta: 30 abril 2017].

[3] «Ana María Aguado Higón. Grupo de investigaciones históricas andaluzas» (en castellà). Universidad de Màlaga. [Consulta: 30 abril 2017].

[1]

[2]

[3]