Vés al contingut

Usuari:Labay11/proves/Internet Quàntic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Internet Quàntic

L'internet quàntic consisteix en una extensió de l'Internet actual on una xarxa interconnectada de nodes quàntics es fa servir per a transmetre i guardar informació quàntica. L'objectiu d'aquest es ser més segur ja que es poden utilitzar tècniques de Distribució de claus quàntica per tal d'assegurar una connexió privada entre dos nodes arbitraris[1]. A més a més, aquest es pot utilitzar per a realitzar computacions quàntiques de manera distribuïda entre varis Ordinador quàntics [2] o per a la sincronització de rellotges de manera més exacta.

Si més no, la seva realització presenta moltes dificultats degut a la baixa qualitat del maquinari emprat en aquests moments. Actualment, no existeix cap xarxa quàntica a gran escala, tot i que s'han realitzat experiments a laboratoris d'arreu del món amb l'objectiu de demostrar la seva viabilitat en un futur [3]. A la Unió Europea, la meta principal es la de connectar les principals capitals europees de forma quàntica cap al 2050 [4].

Com hem dit, un dels principals esculls és la baixa qualitat del maquinari, però també hi juga en contra la distancia a la qual es vol transmetre la informació. Aquest problema també és present en comunicació clàssica i és solucionat posicionant repetidors cada x kilòmetres, el quals copien i amplifiquen la informació transmesa. Aplicar els mateixos mètodes en el regim quàntic no es possible degut al Teorema de no clonació, precisament aquesta característica és la que fa l'internet quàntic més segur que l'actual. No obstant això, s'han proposat solucions similars fent servir repetidors quàntics terrestres [5] o via satèl·lit [6].

Introducció[modifica]

Elements[modifica]

Maquinari[modifica]

Protocols[modifica]

Desenvolupament/Progres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Shor, Peter W.; Preskill, John «Simple Proof of Security of the BB84 Quantum Key Distribution Protocol». Physical Review Letters, 85, 2, 10-07-2000, pàg. 441–444. DOI: doi.org/10.1103/PhysRevLett.85.441.
  2. Cirac, J. I.; Ekert, A. K.; Huelga, S. F.; Macchiavello, C. «Distributed quantum computation over noisy channels». Physical Review A, 59, 6, 01-06-1999, pàg. 4249–4254. DOI: doi.org/10.1103/PhysRevA.59.4249.
  3. Pompili, M.; Hermans, S. L. N.; Baier, S.; Beukers, H. K. C.; Humphreys, P. C.; Schouten, R. N.; Vermeulen, R. F. L.; Tiggelman, M. J.; Martins, L. dos Santos; Dirkse, B.; Wehner, S.; Hanson, R. «Realization of a multinode quantum network of remote solid-state qubits». Science, 372, 6539, 16-04-2021, pàg. 259–264. DOI: 10.1126/science.abg1919.
  4. «Quantum European Flagship». [Consulta: 11 maig 2021].
  5. Briegel, H.-J.; Dür, W.; Cirac, J. I.; Zoller, P. «Quantum Repeaters: The Role of Imperfect Local Operations in Quantum Communication». Physical Review Letters, 81, 26, 28-12-1998, pàg. 5932–5935. DOI: 10.1103/PhysRevLett.81.5932.
  6. «Advances in Space Quantum Communications». [Consulta: 20 març 2021].