Usuari:Laia Gironella/proves

El Love Canal, una petita població abandonada construïda en els anys 50, situada a les Niagara Falls (Nova York), va patir una de les majors catàstrofes mediambientals de la història el 1970 quan va ser venuda i reformada després que una empresa contaminés el terreny. El barri va ser reconstruït sobre un cementiri de més de 22.000 tones de residus industrials tòxics i cancerígens. Per culpa d’una empresa local que va abocar tots els residus i va contaminar les aigües anys enrere, després que el barri hagués quedat a mitges en la primera construcció, el veïns del barri van patir les conseqüències en forma de càncer i altres malalties.    

Història del Love Canal:

William T. Love, un empresari estatunidenc, va començar a construir un barri en el 1894 amb la idea de connectar el riu Ontario amb el riu Niagara, amb la finalitat de poder proporcionar aigua i energia hidroelèctrica a una ciutat industrial que havia dissenyat. Per falta de finançament, el projecte no va poder ser acabat i va quedar a mitges.

Entre el 1942 i el 1952 l’empresa Hooker Chemical & Plastics Corporation hi va abocar més de 22.000 tones de productes químics tòxics i cancerígens.

Un any després, el 1953, els terrenys van ser comprats per un dòlar, simbòlic, per la Junta d’Educació de les Niagara Falls per construir-hi un barri anomenat Love Canal.

L’empresa, per tal de estar lliure de tota responsabilitat pels probables danys futurs, va advertir de l’existència d’aquell abocador de productes químics. Malgrat això, el Govern va considerar que n’hi havia prou de tapar-ho amb unes capes d’argila i terra.

El 1954, mentre es construïa una escola al barri, uns obrers van trobar uns tambors de 210 l de residus químics. Tot i així, la Junta d’Educació va tirar endavant el projecte.

Durant la construcció de nous habitatges, l’any 1957, quant s’estaven fent les canalitzacions de grava, els obrers van trencar les capes d’argila, cosa que va provocar la destrucció de les parets del canal. Com a conseqüència, els residus tòxics es van filtrar al canal i van contaminar les aigües.

El barri de Love Canal va continuar creixent cada cop més, tot i que no es va fer cap avaluació ni monitoratge dels residus químics.

Al llarg del temps, els veïns van començar a detectar els efluents líquids d’un color fosc i males olors que sortien de la claveguera. També alguns veïns van desenvolupar problemes respiratoris, de fertilitat, tares genètiques i nombrosos casos de càncer.

Geografia:

La zona del Love Canal està situada a la ciutat de Niagara Falls a la regió del nord-est de l'estat de Nova York.

El riu Bergholtz Creek defineix la frontera del nord amb el riu Niagara.

La carretera LaSalle Expressway fa frontera amb la part sud del barri, que actualment està deshabitat.

Hooker Chemical Company:

La companyia va ser fundada el 1903 per Elon Huntington Hooker a Rochester (Nova York). L’empresa es va crear amb la finalitat d’utilitzar la cèl·lula Townsend per electrolitzar la sal dins del clor i l’hidròxid de sodi.

El químic Elmer Ambrose Sperry i l’inventor Leo Baekeland van consultar Hooker per millorar la cèl·lula.

La companyia va ser fundada a les Niagara Falls (Nova York) pels preus baixos de l’electricitat, l’abundància de sal de les mines del voltant i l’accés fàcil a l’aigua del riu Niagara.

La companyia va ser comprada per Occidental Petroleum Corporation el 1968.

El 1994, la  companyia va ser denunciada per negligència, però no per imprudència pel jutge del Districte Federal John Curtis. El 1995 l’EPA va denunciar Occidental Petroleum Corporation i van acordar pagar 129 milions de dòlars. L’estat de Nova York va posar una denúncia de 630 milions de dòlars a l’empresa Occidental Petroleum Corporation i a la subempresa Hooker Chemical Company.

Conseqüències:

Conseqüències sanitàries:

Es van identificar onze carcinògens, un dels més freqüent era el benzema. Un altre que es va trobar a l’aigua és la dioxina, una substància molt perillosa.

El 1979, l’EPA va anunciar els resultats de les analítiques de sang dels habitants del barri, que presentaven alts nivells de glòbuls blancs, senyal de leucèmia, i danys als cromosomes.

La NRC va trobar que les aigües contaminades es van filtrar als soterranis i van contaminar l’aire i la terra.

Els nens que van néixer al Love Canal quan estava contaminat van presentar malformacions congènites, va incrementar el risc de néixer amb un pes baix i altres adversitat reproductives. També es va trobar en els nens que hi havien estat molt exposats, problemes d’aprenentatge, irritació als ulls, incontinència, hiperactivitat, dolor abdominal i erupcions cutànies.

Es va presentar un "percentatge d'avortaments inquietantment elevat, els treballadors industrials es van veure afectats per trastorns nerviosos i càncers, i es van descobrir residus tòxics a la llet de les mares lactants". Una noia va néixer sorda amb un paladar esquerdat, una fila de dents addicionals i un lleu retard, mentre que el seu germà va néixer amb un defecte ocular.

Conseqüències mediambientals:

Eckhardt C. Beck, l’administrador de l’EPA de la regió 2, 1977 - 1979 va declarar que al visitar la zona va poder veure els bidons d’eliminació de residus s’estaven fent malbé als jardins posteriors. Va poder veure com arbres i jardins es tornaven negres i morien, i hi havia bassals de substàncies nocives al recinte escolar, als soterranis i als patis. Segons Eckhardt, hi havia nens que tornaven de jugar amb cremades a les mans i a la cara.

Reparació:

Les cases de la part est i oest de la zona residencial van ser enderrocades. Tot i així alguns residents grans van decidir quedar-se a viure al barri. S’estima que menys de 90 famílies de 900 es van quedar a viure allà.

El govern de l’estat de Nova York va fundar l’Agència de Rehabilitació de l’Àrea del Love Canal (LCARA) per restaurar la zona el 1998. LCARA va decidir revendre 300 cases que havien estat comprades per Nova York i que estaven prou lluny dels residus químics, de manera que no suposaven cap problema per a la salut.