Usuari:Lalitilla

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina La Flaca amb la capçalera de “La Madeja”, al 1874. El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868 que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el Gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. [modifica]Els inicis

Revolució de 1868

L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat Tractat d'Ostende, tractat amb el qual pretenien acabar amb la dinastia borbònica així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'incià la coneguda Revolució de 1868, també dita "La Gloriosa". A part de ser un aixecament militar liderat per Joan Prim i Francisco Serrano, cal tenir present el suport de la població, car en molts pobles la ciutadania ocupà els carrers amb el crit de "Morin els Borbons". Havent triomfat l'aixecament i després de la redacció de la Constitució de 1869, la Constitució més liberal del sXIX, de seguida sorgí el problema de en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana que havia dut a terme la reunificació del seu Estat, fou elegit com a nou Monarca constitucional -és a dir, Rei que regna, però que no governa- l'any 1871. No obstant això, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les sublevacions populars decebudes, a més de la tercera guerra carlina la qual havia estat detonada per la seva elecció com a Rei en comtes del pretendent carlí.

La I República

1868: Esclata la Revolució de Setembre, també coneguda com La Gloriosa. 1871: Amadeu I d'Espanya és proclamat rei. 1873: Es proclama la Primera República Espanyola. 1875: Alfons XII és proclamat rei. 1898: Espanya perd les darreres colònies.

Es basava en l'alternança en el poder del Partit Conservador. Es garantia l'alternança entre els Partits Conservador i Liberal mitjançant la corrupció i la manipulació electoral. Radicalitzar la lluita obrera i esperonar els nacionalismes basc i català. Quan Espanya va perdre les seves últimes colonies en una guerra contra Estats Units. Provocar una forta commoció a Espanya.

Una tupinada és un engany que consisteix en la manipulacio de les eleccions. La relació que hi té amb el caciquisme és que els dos falsejen i manipulen les eleccions.

Un jove timbaler que es va desfer de l'exèrcit francès. En l'emboscada del exèrcit francès a Barcelona. Va replicar el tambor en les zones montserratines i gràcies a l'ampliació del so van creure que el nombre de catalans era molt superior al real, fent fugir als invasors. Perquè quan l'exèrcit francès van anar a les zones rurals, varen tenir molts problemes ja que desconeixien aquella zona i els guerrillers tenien molt més avantatges.

LIBERALS: Isabel II, reformisme-sobirania nacional-llibertat de premsa, Catalunya urbana... CARLINS: Carles Maria Isidre, monarquia absoluta-antiliberalisme-divisió de poders, Catalunya interior...,

22. El poder legistatiu. El Poder i les Secretaries o Ministeris. Fa referència només l'organització política de Catalunya. Radicar en el rei o cap d'Estats. S'escolliran els seus membres de forma proporcional al d'habitants i a la tributació. Com a caràcter oficial. Perquè es parla de les bases que hi ha en el Poder Central.

Va consistir en la pèrdua de les últimes colònies d'Espanya en una guerra contra Estats Units. Cuba, Puerto Rico i les Filipines. La manca de les reformes socials i polítiques durant el període de la Restauració, relativitzar la lluita obrera e incitar els nacionalismes basc i català. Pensaven que el sistema polític ideat per Cánovas estava esgostat i calia una renovació profunda.