Usuari:Lgarau/provacascantic

El casc antic és el nom que rep el barri de Palma que està dins de les antigues murades de la ciutat.

Esta situat al sud-oest de l'illa.

pàgina del que volguem:

Introducció:

L'home, des de sempre, ha desijat volar com els ocells. El seu esperit inventor i l'afany de superació l'han fet realitzar múltiples estudis i intents que han culminat, al principi del XX, amb el vol a motor.

La moderna tecnologia ens ha aportat tot un conjunt d'aparells per comunicar-nos amb rapidesa sense que necessitat de desplaçament. El mitjans de transport també han evolucionat amb rapidesa i han millorat les condicions de seguretat.

L'avió es el mitja de transport habitual més rapid i segur. Els desplaçaments en avió a més d'apropar-nos als indrets mes llunyas sempre suposen, per si mateixos, una gran aventura

l'avió i la seva història:

• Al voltant de l'any 1000, el monjo Oliver va intentar volar amb unes ales fixades als braços.
• Leonardo da Vinci (1454-1519) va realitzar inportants estudis per descobrir els secrets del vol i va dissenyar diversos aparells voladors.
• L'any 1783 els germans Montgolfier aconseguiren pilotar per primer cop una nau voladora que s'enlairava gràcies a un enorme globus de paper ple d'aire calent.
• Sir George Cayley (1773-1857) fou el creador de l'avió en la seva concepció actual: ales fixes, buc ( fusellatge) i cua com a timó i estabilitzador.
• L'any 1903 els germans Wright aconseguiren realitzar el primer vol prolongat amb una màquina voladora a motor.

La tripulació de l'avió:

Per tal que l'avió pugui volar amb unes condicions òptimes, necessita de tot im eqip humà anomenat tripulació de l'avió la qual es divideixen en:

• Tripulació de cockpit (tripulació tècnica o pilots), formada pel comandant i el copilot
• tripulació de cabina, formada pels auxiliars de vol i el sobrecàrrec.

El control del trànsit aeri

Fins fa pocs anys, les regles fonamentals per a la separació entre avions durant el vol es basaven en el principi de "veure i ésser vist" i eren els mateixos pilots els responsables de mantenir aquesta separació. Amb la millora de la tecnologia i, concretament, amb l'aparició del radar, va ser possible el control i la separació d'aeronaus en vol per part del personal de terra.

L'augment del trànsit aeri va provocar la primera intervenció de control de terra. Aquests precursos dels actuals controls informaven els avions en vol de les condicions meteorològiques existents i ajudaven els avions, a l'hora d'aterrar i enlairar-se en condicions de poca visibilitat, amb pistoles de senyals lluiminoses i bengales. Els nous sistemes de navegació han fet que part de responsibillitat del pilot s'hagui transpassat al controlador. El pilot només és responsable del seu avió, mentre que el controlador pot arribar a vigilar vint avions simultariament.

Tipus de control:

• Control de rodament: És el responsable de la circulació de totes les aeronaus i vehicles sobre la superfície de l'aeroport. És, per tant, l'encarregat de guiar l'avió des de la plataforma fins a la pista i viceversa. Se situa a la torre de control.
• Control local: És el responsable de les operacions d'enlairament i aterratge de les aeronaus i, per tant, es qui autoritza i vigila aquestes maniobres. Com el controlador de rodament també se situa a la torre de control.
• Controlador d'aproximació: Es fa càrrec de l'aeronau quan aqeusta encara s'està enlairant. Aquest és el primer d'una sèrie de controladors de ruta que treballen en unes dependències denominades Centres de Control d'Àrea, els quals reorganitzen els vols en cas que sigui necessari a causa de la conflictivitat del trànsit, les condicions meteològiques...
• Controlador de ruta: Són els distints Centres de Control d'Àrea per on passa la ruta de l'avió. Com en el cas dels controlador d'aproximació, reorganitzen els vols durant el temps que exerceixen el control. El darrer controlador de la ruta és l'encarregat d'iniciar el descens abans de transferir el control al controlador d'aproximació.