Usuari:Llumeureka/proves24
Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los.
Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Aníbal Sánchez Fraile (Robliza de Cojos, Salamanca, 1903 - 1971)
Va rebre dormació eclesiàstica al Seminari Pontifici de Salamanca. En 1925 mentre estudiava Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca (UPSA) obtingue la plaça d'organista de la Catedral d'Astorga i fou nomenat professor de música del Seminari. El 1935 es nomenat professor d'Història de la Música i Estètica. Després de doctorar-se el 1944 a la Universitat Pontificia Eclesiàstica de Salamanca, el 1945 aconsegueix mitjançant oposició la Càtedra d'Història de la Música espanyola al Conservatori Nacional de Música de Madrid. Fou professor especial de música a l'Escola Normal de Mestres de Salamanca des de 1957 fins a 1967, any en que fou nomenat Catedràtic de Música d'aquesta Escola. El 1957 és nomenat professor d'Armonia.
[1] El 1928 va guanyar l'oposició d'Organista de la Catedral de Salamanca. El 1931 es va llicenciar en Teologia i el 1935 va fer la carrera oficial de música al Reial Conservatori de Madrid, amb estudis de solfeig, piano, armonia i composició.
Referències
[modifica]- ↑ Gejo Santos, María Isabel. «El triunvirato musical salmantino: Bernardo García-Bernalt, Jose Artero y Aníbla Sánchez Fraile». A: Tradición y modernidad: Dos décadas de música en salamanca, 1940-1960. Ediciones Universidad de Salamanca, 2015, p. 146–172. ISBN 978-84-9012-543-4 [Consulta: 2 desembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Magadán Chao, P.; García Zarza, E. (coord.). «D. Aníbal: Cum Laude Probatus». A: Salamanca en los años cincuenta del s. XX : una década peculiar. Cincuentenario de la Fundación. Centro de Estudios Salmantinos. 1951-2001. Salamanca: Centro de Estudios Salmantinos, 2003, p. 115-132.