Usuari:MadaGaspà/proves

Les llengües kuki / chin-naga (també kuki-naga i mizo-kuki-chin) són un grup de llengües tibetà-birmanes que d'acord a alguns autors podrien formar un grup filogenètic (encara que això és discutit). En la hipòtesi més àmplia el grup englobaria 44 llengües i s'estén per Birmània i el nord-est de l'Índia.

La majoria de parlants d'aquestes llengües es coneixen com Kuki en Assamès i com chin en birmà; alguns també són anomenats naga, encara que els mizo (o Lushai) també són ètnicament diferents.

Classificació

Les llengües kuki-chin i naga són llengües classificades dintre el grup tibetà-birmà de les llengües sino-tibetanes. Clarament el grup kuki-chin és un grup filogenètic clar, però el conjunt de llengües classificades com a "grup naga" no és un grup filogenètic fermament establert i tampoc està clara que les "llengües kuki-chin-naga" constitueixin una branca filognética dins el tibetà-birmà.

Hi acord general en què el karbi està relacionat amb austro-asiàtiques, tot i que resulta molt aberrant dins d'aquesta família. No obstant això, Thurgood (2003) segueix classificant el karbi dins de les austro-asiàtiques. L'MRU en un altre temps classificat com una llengua kuki es classifica actualment dins de les austro-asiàtiques.

Bradley (1997)

La classificació inicial de les llengües kuki-chin-naga pròpiament dites ha canviat lleugerament des que fossin propostes com a grup fa més d'un segle. En particular l'evidència disponible permet reconèixer un grup kuki-chin i diversos grups que alguns autors relacionen tentativamente amb el kuki-chin. En concret les llengües denominades col·lectivament com "naga" no semblen constituir un grup filognético provat. Bradley exclou un bon nombre de llengües del grup i considera que hi ha relació entre les següents:

Karbi (Mikir): karbi, Amri Kuki-chin Central: Mizo (Lushai), Zyphe, Bawm (Banjogi), Hmar, Hakha (Lai Pawi), Ngawn, Senthang, Tawr, Zotung, Darlong, Pangkhua Septentrional: Falam (Hallam, incl. Laizo, Zahao), Anal, Hrangkhol, Zo (Zou, Zome), Aimol, Biete (Bete), Paite, Siyin (Sizaang), Tedim (Tiddim), Thado, Chiru, Gangte, Kom , Lamkang, Chothe (Old Kuki now Naga), Kharam (Naga), Milhiem, Monsang (Naga), Moyon (Naga), purum (Naga), Tarao (Naga), Ralte, Ranglong, Sakachep, Simte, Vaiphei, Yos Meridional: sho (Asho / Khyang, Bualkhaw, Chinbon, and Shendu), Mara (Lakher), Khumi (Khumi Proper and Khumi Awa), Daai (Nitu), MRO, Mun, Nga la, Welaung (Rawngtu) Bradley (1997) inclou l'meithei.

Burling (1983)

La classificació de Burling és més conservadora i no considera provada l'existència d'una branca kuki-chin-naga per a ell les llengües comunament agrupades dintre del kuki-chin-naga pertanyen a diferents grups sinotibetanes la relació necessita ser aclarida:

• Grup Ao: Ao-Chungli, Ao-Mongsen, Yacham-Tengsa, Sangtam (Tukumi), Yimchungrü (Yachumi), Lotha (Lhota).
• Grup Angami-Pochuri: Angami, Chokri, Kheza, Mao (Sopvoma), Pochuri (Sangtam meridional, Rengma oriental), Ntenyi, Meluri (Anyó), Pochuri, Simi / *Sema, Rengma (pròpiament dit).
• Grup zeme: zeme (inters, Kachcha), Mzieme, Liangmai (Kwoireng), Nruanghmei (Rongmei, Kabui), Puiron, Khoirao, Maram.
• Grup Tangkhul: Tangkhul, Maring.
• Grup Mizo-Kuki-Chin, dividit al seu torn en:

• Chin septentrional: Tiddim Chin, Siyin, Thado, Ralte, Paite, Gangte, Pawi, Chiru, Simte.
• Chin central: Mizo (Lushai), Lai / Laizo, Hakha Lai, Zahao, Bawm (Banjogi), Mara (Lakher, Maram).
• Chin meridional: sho, Daai (Nitu), Khyang.

• Kuki: Kom, Aimol, Bete, Hallam, Langrong, Anal, Chothe / Chote / Chawte, Hmar.
• Karbi (també anomenat Arleng o Mikir)
• Meithei / Meitei (prèviament anomenat també Manipuri)

Comparació lèxica

Els numerals comparats en llengües kuki-chin, naga, metei i karbi:

	PROTO- KUKI-CHIN	PROTO- AO	PROTO- ANG.-POCH.	PROTO- ZEME	PROTO- TANGKHUL	Meithei	Karbi (Mikir)
'1'	*kʰat	*(ə-)kʰa-		*kʰət	*(a-)kʰət	ə-mə	isi
'2'	*hniʔ	*ə-ni(t)	*k-ni	*k-ni	*kʰ-ni	ə-ni	hi-ni
'3'	*tʰum	*ə-sam	*k-san	*k-tʰum	*k-tʰum	ə-húm	ke-tʰom
'4'	*b-li	*b-li	*b-di	*mə-dai	*b-li	mə-ri	pʰ-li
'5'	*b-ŋa *r-ŋa	*b-ŋa	*b-ŋa~ *b-ŋo	*me-ŋai	*b-ŋa	mə-ŋa	pʰo
'6'	*t-ruk *k-ruk	*t-ruk	*ʦ-ro	*ʦ-ruk	*tʰ-ruk	tə-ruk	tʰ-rok
'7'	*s-riʔ *s-giʔ	*t-ni(t)	*ʦ-ni~ *s-ni	*ʦ-nai	*s-ni	tə-ret	6+1
'8'	*k-riat *t-riat	*tiza	*t-ʦa	*ʦ-ʦat	*t-ʦət	ni-pan 10-2	10-2
'9'	*t-kua	*t-ku	*t-ku	*ʦ-kiu	*t-ko	mə-pən 10-1	10-1
'10'	*sʰawm	*tərə	*t(i)-rə	*k-reu	*tʰ-ra	təra	kep~ kre-

Els guions representen segmentacions morfémiques introduides per mostrar més clarament les arrels emparentades.

Referències

Bibliografia

• George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill.
• Thurgood, Graham (2003) "A subgrouping of the Sino-Tibetan languages: The interaction between language contact, change, and inheritance." In G. Thurgood and R. LaPolla, eds., The Sino-Tibetan languages, pp 13–14. London: Routledge.