Usuari:Manapri30/proves

Vintage[modifica]

Per a altres usos d'aquest terme, vegeu també Vintage ( desambiguación).

Vintage (collita) és el terme emprat per referir-se a objectes o accessoris amb certa edat, que no es poden catalogar encara com antiguitats, i que, com els bons vins, es consideren que han millorat o s'han revaloritzat amb el pas del temps. S'utilitza per designar instrument musicals, automòbils, llibres, fotografies, i més recentment, peces o accessoris de vestir, a més de videoconsoles i videojocs.

Etimologia, ús i pronunciació[modifica]

Vintage és un terme que prové de l'anglès, derivat del francès vendage desprès de l'alteració semàntica, gràfica i de pronunciació. Designa un vi destacable per la seva qualitat, en referència a una collita o anyada.^[1] La utilització d'aquesta paraula pels diferents cellers per referir-se als vins productors de les seves millors collites ha fet que el seu significat hagi derivat a tot el producte antic de qualitat. També s'utilitza per denominar allò que per la seva història, significat, influència o singularitat s'ha convertit en objecte de culte i una icona per als col·leccionistes,i especialment per referir-se a la moda i el disseny posteriors al 1900.

La paraula vintage s'utilitza per referir-se a aquelles peces o accessoris que han sobreviscut almenys vint anys després de la seva creació convertint-se en un clàssic preuat. No obstant això, en el món de la moda, es porta utilitzant vulgarment per catalogar també articles nous inspirats en els clàssics, que en realitat són d'estil retro.^[2]

La paraula es pronuncia internacionalment [vintidʒ] que transliterat en català seria víntich. A França tendeix a utilitzar-se la pronunciació afrancesada [vɛtaʒ] què transcriviria com vantásh. A Espanya s'ha popularitzat una pronunciació sui generís [binta], bintash.^[3]

En la actualitat[modifica]

L'auge de l'estètica vintage s'ha vist augmentat per icones de la moda com Dita Von Teese que vesteix gairebé exclusivament amb peces de segona mà, a més de pentinar-se i maquillar-se segons l'època corresponent.^[4]

Tal és el valor actual del vintage, que les cases de moda estan recorrent a aquesta estètica en les seves noves col·leccions.^[5]

El vintage és una manifestació de la cultura postmoderna. És producte de la pèrdua de fe en el progrés i el desencís del motor de la innovació pròpia de la modernitat. Així, en lloc de mirar al futur, es recorre amb nostàlgia a elements d'eres passades, ( com a la construcció d'elements nous amb aparença retro ), però mancats de significat original. D'aquesta manera, la moda es serveix del passat per motius merament estètics, on es barregen elements de diferents èpoques i llocs, descontextualitzats de la seva funció i raó original. Alguns elements que val la pena considerar a l'hora d'identificar una peça vintage es basen en la data de certs descobriments o pràctiques comercials. Per exemple, les etiquetes amb instruccions de rentat i assecat o els tancaments de plàstic només van aparèixer en els anys 1960. També es té el cas del niló, que es va descobrir en 1935,però no va arribar a Europa sinó una dècada més tard.

Diferenciació entre 'vintage' i 'retro'[modifica]

Cal no confondre entre els termes retro i vintage ja que sovint ambdós termes es barregen. Quan ens referim a retro, es tracta d'objectes que evoquen al passat, però que no han de necessàriament pertànyer a ell, ni tan sols haver estats dissenyats en altres temps, simplement fan servir l'estètica d'una altra època tractant d'apel·lar a la nostra nostàlgia. D'altre banda, vintage fa referència al passat a través de peces o objectes que van ser dissenyats i fabricats a l'època a la qual pertany el seu estil. Normalment, el terme va associat a creacions de grans dissenyadors que es conserven en molt bon estat i que té un gran valor econòmic,encara que també es pot emprar per a qualsevol cosa antiga que decidim treure a la palestra, sempre que tingui alguna cosa antiga que aportar estèticament, i no sigui simplement vell.