Années de Pèlerinage ("anys de pelegrinatge"), S.160, S.161, S.163, és un conjunt de tres suites per a piano sol (vint peces en total) compostes per Franz Liszt. El compositor austrohongarès romàntic va ser un virtuós pianista, director d'orquestra, professor de piano, arranjador i seglar franciscà. Es va fer famós a tot Europa durant el segle XIX per la seva gran habilitat com a intèrpret. Els seus contemporanis afirmaven que era el pianista tècnicament més avançat de la seva època i potser el més gran de tots els temps. L'estil musical complet de Liszt és evident en aquesta obra mestra, que varia entre virtuosos focs d'artifici i commovedores i sinceres afirmacions sentimentals. Es pot veure el desenvolupament de la seva maduresa musical a través de les seves experiències i els seus viatges. Constitueix en el seu conjunt una fita sorprenent que li va ocupar de manera intermitent des de la seva joventut fins a la vellesa. La seva composició s'estén al llarg de 40 anys i ens mostra l'evolució de l'compositor en pràcticament tots els aspectes. El tercer dels llibres és un exemple especialment notable de l'estil tardà de Liszt. Va ser compost molt temps després dels altres dos i en ell s'aprecia menys virtuosisme però una major experimentació harmònica.
El 1841 Liszt va publicar l'obra "Àlbum d'1 voyageur", obra que es convertiria en el germen de la futura "Années de Pèlerinage". En el seu pròleg el compositor ens ofereix una interessant declaració d'intencions:
"Havent jo recorregut en aquests últims temps molts nous països, molts llocs diferents, molts llocs consagrats per la història i per la poesia; havent experimentat que els aspectes variats de la naturalesa i de les escenes que amb ella es relacionen no passaven davant els meus ulls com imatges buides, sinó que removien en la meva ànima profundes emocions; havent experimentat també que entre elles i jo s'establiria una relació vaga però immediata, un llaç indefinible però real, una comunicació inexplicable però certa, he tractat de convertir en música algun dels meus sentiments més vius i de les meves més profundes percepcions. a mesura que la música instrumental progressa, es desenvolupa i es desprèn de les seves primeres traves, tendeix a impregnar-més i més d'aquesta idealitat que ha marcat la perfecció de les arts plàstiques, ja convertir-se no en una simple combinació de sons, sinó en un llenguatge poètic més apte, potser, que la poesia mateixa per expressar tot el que en ens altres va més enllà dels horitzons usuals, tot el que escapa a l'anàlisi, tot el que es relaciona amb profunditats inaccessibles de l'ànima, amb desitjos inesgotables, amb pressentiments infinits. En aquesta convicció i dins d'aquesta tendència he emprès l'obra que avui es publica, dirigint-me amb ella més aviat a uns pocs que a la multitud, ambicionant, no l'aplaudiment, sinó els sufragis de la minoria, els sufragis dels que conceben per al art altra finalitat que la d'omplir les hores perdudes i li demanen res més que el lleuger passatemps d'una distracció passatgera."[1]
El primer dels llibres es titula, ja traduït del francès, "Primer any: Suïssa", i va ser publicat l'any 1855. D'ell, els números 1, 2, 3, 4, 6, 8 i 9 són revisions fetes pel Liszt entre 1848 i 1854 de peces que ja apareixien en el cicle Album d'un voyageur ( "Àlbum d'un viatger"), compost anteriorment, en 1835 i 1836 i publicat el 1842.[2] Evoquen el seu pas per Suïssa en companyia de Marie d'Agoult entre els anys 1835 i 1837. En aquestes peces comprovem com sorgia la seva inspiració d'un programa extramusical. En el primer quadern, segons F. Sopeña "hi ha una mena d'antologia dels tòpics més estimats del primer romanticisme: riu, campanes, tempesta ..."
Chapelle de Guillaume Tell ( "La capella de Wilhelm Tell")
Au Lac de Wallenstadt ("Al Wallenstadt")
Pastorale
Au Bord d'une Source ("A la banda d'una font")
Orage ("Tempesta")
Vallée d'Obermann ("Vall d'Obermann")
Eglogue
Le Mal du Pays ("Enyorança")
Les cloches de Genève: Nocturne ("Les campanes de Ginebra: Nocturn")
El títol del segon llibre, que es va publicar en 1856, és Segon any: Itàlia. Va ser compost uns pocs anys abans, entre 1837 i 1849. Tres de les peces que conté són revisions dels Tre Sonetti de Petrarca (Tres sonets de Petrarca), que s'havien compost de 1839 a 1846, any en què van ser publicats. En les peces que integren aquest quadern veiem que hi ha una evolució de el pensament musical de Liszt, aquí ja no és només la natura, el paisatge, sinó també el literari, el pictòric. Recordem a Dante (Fantasia quasi sonata) i a Petrarca (Sonets) pel que fa al literari i Rafael (Sposalizio, inspirat en el "Casament de la verge") i a Miguel Àngel (Il Penseroso, inspirat en la seva Julià de Médicis) pel que fa a el pictòric.
Années de pèlerinage II, Supplément, S.162.Sposalizio (Inspirat en Les esposalles de la Verge, del pintor Rafael)
Il Penseroso (El pensador, una escultura de Miguel Ángel)
Canzonetta del Salvator Rosa ("Cançoneta de Salvator Rosa")
Sonetto 47 del Petrarca
Sonetto 104 del Petrarca
Sonetto 123 del Petrarca
Après une Lecture de Dante: Fantasia Quasi Sonata ("Després d'una lectura de Dante: Fantasia Quasi Sonata")
Venezia e Napoli (Venècia i Nàpols): És un suplement al Segon any: Itàlia que va ser publicat en 1861, encara que s'havia compost dos anys abans. És, parcialment, una revisió d'un conjunt anterior (de 1840, aproximadament) amb el mateix nom.
Gondoliera' (Cançó de l'gondoler, basada en la cançó "La Biondina in Gondoletta" de Giovanni Battista Peruchini)
Canzone (Basada en la cançó de gondolers "Nessun Maggior Dolore" de l'Otello de Rossini)
Tarantella (Sobre temes de Guglielmo Cottrau, (1797-1847)
El tercer i últim dels llibres porta per títol Tercer any. Va ser publicat l'any 1883, gairebé trenta després de la publicació del segon llibre. Els seus números 1, 2, 3, 4 i 7 van ser composts en 1877; la cinquena peça, el 1872; i la sisena, en 1867. A mesura que Liszt va envellir l'element religiós va adquirir més força. Són testimoni d'això, per exemple els seus dos "Llegendes" (St. François d'Assise, La Prédication aux oiseaux i St. François de Paule marchant sur les Flots) i aquesta tercera part d'Anys de pelegrinatge.
Alfred Einstein en el seu llibre "La música a l'època romàntica" diu que "De forma típicament romàntica, el revolucionari (Liszt) al món anhela habitar en Déu."
Angelus! Prière aux Anges Gardiens (¡Ángelus! Oració als Àngels Guardians (dedicada a la seva néta Daniela von Bülow, primera filla de Hans von Bülow i Còsima Liszt).
Aux Cyprès de la Villa d'Este I: Thrénodie (Als xiprers de la Vila d'Est I: Treno)
Aux Cyprès De La Villa d'Este II: Thrénodie
Les Jeux d'Eaux à la Villa d'Este (Les fonts de Vila d'Est)
Sunt Lacrymae Rerum/En Mode Hongrois (Hi ha llàgrimes per coses / A la manera hongaresa; dedicada a Hans von Bülow).
Marche Funèbre (Marxa fúnebre, en memòria de l'emperador Maximiliano I de Mèxic)
Dover Publications ha editat una transcripció completa de les tres suites en un únic volum. S'hi inclou una apèndix d'obres relacionades, entre les que es poden trobar les versions inicials de les peces que apareixen revisades en els Années de Pèlerinage. Per exemple, estan Lyon, del primer llibre de Àlbum d'un voyageur; Apparitions; Tre Sonetti del Petrarca i la versió original de Venezia i Napoli.
En una sola vegada, l'editor nord-americà Schirmer Records va publicar edicions separades de les suites, però finalment aquestes ja no es publiquen.
La col·lecció completa ha estat publicada també per Henle Verlag.
_crop-waist.jpg)
