Usuari:Maravillas26/proves Honoris GEliasB

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Germán Berríos Anar a la navegaciónIr a la recerca Germán Berríos informació personal Nom de naixement Germán Elías Berríos Marca Veure i modificar les dades en Wikidata Naixement 1940 o 17 d'abril de 1940 Veure i modificar les dades en Wikidata Tacna, Perú Veure i modificar les dades en Wikidata Nacionalitat Peruana Veure i modificar les dades en Wikidata educació educat en Universitat de Cambridge Universitat Nacional Major de Sant Marcos Veure i modificar les dades en Wikidata informació professional Ocupació Psicòleg i psiquiatre Veure i modificar les dades en Wikidata ocupador Universitat de Leeds Veure i modificar les dades en Wikidata distincions Gran Oficial de l'Ordre El Sol del Perú Veure i modificar les dades en Wikidata [Editar dades a Wikidata] Germán Elías Berríos Marca (Tacna 17 d'abril de 1940) és un metge psiquiatre, filòsof i psicòleg peruà. Actualment, és catedràtic del departament de Psiquiatria a la Universitat de Cambridge.

Índex [ocultar] 1 Biografia 1.1 Estudis i trajectòria 1.2 Investigació 1.3 Premis i reconeixements 2 Referències 3 Vegeu també

Biografia

[editar codi · modifica]

Estudis i trajectòria [editar codi · modifica] Nascut el 17 d'abril de 1940 a Tacna. Va cursar estudis secundaris en el Col·legi Nacional Coronel Bolognesi, llavors al carrer Billinghurst de Tacna. El 1961 es va casar amb Doris Alvarado Contreras, filla de l'automobilista Arnaldo Alvarado Degregori. La parella va tenir quatre fills, dels quals només dos li van sobreviuen: Germán Arnaldo, Francesc Xavier, Claudio Fabricio (fisiòleg) i Rubén Ernesto (filòsof).

Berríos va realitzar estudis superiors de Medicina i Filosofia a les facultats de Sant Ferran i Lletres de la Universitat Nacional Major de Sant Marcos, on va ser deixeble de Víctor Li Carrillo, Augusto Salazar Bondy i Gred Ibscher. El 1965, va obtenir el grau de batxiller en Medicina i Cirurgia després d'un intent fallit en què el jurat va desaprovar una tesi sobre la base teòrica de la psiquiatria.

El 1966, es va traslladar a Irlanda del Nord, on va treballar per un any en el Banbridge Hospital i va rebre el títol de metge. Gràcies a una beca, va estudiar Filosofia i Psicologia al Corpus Christi de la Universitat d'Oxford, de la qual es va graduar amb honors a la antic grau de Psicologia i Filosofia a 1968 (B.A.) i en on va treballar al costat de Strawson i Ahir. A l'any següent, va completar el seu entrenament en Neurologia i Psiquiatria en els Oxford University Hospitals, obtenint així el seu diploma en Medicina Psicològica.

Després d'obtenir la disputada Wellcome Trust Fellowship, el 1969 va seguir estudis de doctorat en Història i Filosofia de la Ciència (DPhil) sota la tutela dels pioners Alistair Cameron Crombie, Elizabeth Anscombe i Rom Harré. Posteriorment, va realitzar dos mestratges (M.A.) a Oxford i en el Robinson College de Cambridge el 1971 i 1977, respectivament, i el doctorat en Medicina a Sant Marc el 1983.

Després d'exercir a l'hospital mental de Littlemore, a Oxford, i ser investigador principal en el Corpus Christi, el 1974 va ingressar com a professor assistent a la Universitat de Leeds, on es va formar en estadística i modelació matemàtica amb el professor Max Hamilton.1 Des 1977 exerceix la docència a Cambridge quan va ingressar a l'Robinson College, del ser director d'estudis mèdics (1981-1996) i del qual actualment és fellow vitalici i professor emèrit. A més, ha estat cap de Neuropsiquiatria de l'Addenboork s Hospital de la mateixa universitat durant diversos anys.

Per molts anys ha estat consultor en temes de psiquiatria del govern espanyol i del govern britànic a Hong Kong. Actualment, és president del comitè d'Ètica i Investigació de Cambridge i és editor tant de la British Journal of Psychiatry com de la History of Psychiatry -aquesta última fundada al costat de Roy Porter en 1989.

El 1988, va ser nomenat fellow de la British Psychological Society i, el 2000, de l'Academy of Medical Sciences.

Recerca [editar codi · modifica] Les seves dues àrees centrals d'investigació són les complicacions mentals de la malaltia neurológica2 i l'estructura, història i capacitat epistemològica de la psicopatologia descriptiva. Les seves idees han estat continuades i desenvolupades per membres de l'Escola Psicopatológica de Cambridge, 3 molts provinents de països com ara Austràlia, Espanya, Japó, Índia, Xile, Rússia, etc. Aquesta també interessat en l'ètica de la investigació mèdica i per 20 anys va ser president del comitè d'ètica de la investigació humana de la Universitat de Cambridge i del comtat de Cambrigeshire. Ha estat professor visitant en universitats a Hong Kong, Barcelona, ​​Lima, Heidelberg, Jerusalem, Cornell, Adelaide, Xile, Mèxic, Medellín, etc.4

Ha publicat 14 llibres i més de 430 articles sobre els aspectes clínics i epistemològics de la neuropsiquiatría5 i de la psicopatologia descriptiva.6

Premis i reconeixements [editar codi · modifica] És doctor honoris causa per les universitats de Heidelberg, Sant Marc, B