Usuari:Marc Lladó
Diari de Manlleu[modifica]
El diari de Manlleu és un setmanari informatiu que explica les noticies locals de Manlleu.
És un diari imprès que té una extensió de 24 pàgines, amb portada i contraportada. No té format digital.
Els punts de venda on es pot trobar el diari són els establiments especialitzats en la premsa escrita; els quioscos i llibreries de Manlleu. El diari surt setmanalment els dimecres i és de pagament, amb cost d’1€. Surt cada dimecres al matí.
Aquest model de diari, es pot tirar endavant a través de les ventes i subscriptors. Actualment hi ha unes 800 ventes de les quals 350 són subscriptors. Es recomana que la premsa comarcal sigui un 50% de subscriptors i un 50% de ventes en llibreries.
Origen de la fundació[modifica]
El Diari de Manlleu és un setmanari informatiu de la localitat de Manlleu, en el que s’exposen les notícies que han succeït al llarg de la setmana. Surt cada dimecres des del gener de 2010.
Al 2010, es va tancar el Diari de Vic i es va començar un nou projecte: el Diari de Manlleu, amb format de pagament i amb distribució per les llibreries de la localitat.
El diari de Vic va iniciar al 2003. Va tenir etapes de crisi i va fer perdre interès molts anunciants, com a resultar molts mitjans gratuïts van desaparèixer. La creació del setmanari de Manlleu no volia caure en dependre dels anunciants i es va fer de pagament.
El primer exemplar del Diari de Manlleu es va publicar el dimecres dia 23 de desembre de 2009 estrenant-se com una nova capçalera periodística de la comarca d’Osona, que tenia la versió impresa. El Diari de Manlleu comparteix editorial amb el Diari de Vic, l’empresa dels quals s’anomena Diari de Vic, SL, dirigida pel manlleuenc Josep Maria Costa. A diferència de la distribució gratuïta del Diari de Vic, el de Manlleu costa un euro. Es parla del naixement del diari al 13 de gener del 2010 perquè és quan es va començar la periodicitat del setmanari local.
El diari de Vic, com era gratuït, tenia una elevada quantitat d’anuncis. En canvi, el de Manlleu, en ser un periòdic de venta, permetia controlar més la publicitat que hi apareix. Un 30% del format és publicitat. Això representaria unes 7 pàgines senceres si ajuntéssim tota la publicitat i 17 de contingut.
Història i evolució[modifica]
Al llarg dels anys el Diari de Manlleu ha tingut una evolució històrica, gràcies a la feina del dia a dia i degut uns esdeveniments concrets:
· El Diari de Vic va fer néixer el Diari de Manlleu[modifica]
L’experiència del món comercial de Josep Maria Costa al Diari de Vic, a La Marxa i l’Osona, van condicionar a l’hora de crear un setmanari de pagament per no dependre directament de la publicitat. El 2010 va costar tirar endavant el diari, per falta de col·laboradors i d’anunciants. Es venien només 100 exemplars i els costos d’edició i impressió eren els mateixos que actualment.
· Suplement d’entrevistes a testimonis dels aiguats de Manlleu 1940[modifica]
El fet més destacat que va ajudar a fer créixer el diari, va ser el memorial 70 anys després dels importants aiguats del 1940 a Manlleu, les xifres dels quals seves conseqüències van ser: un total de 10 víctimes mortals i nombrosos ferits. La fesomia de Manlleu va canviar en una nit. Es van inundar 306.090 metres quadrats de zona edificada. Quedaren afectats 525 edificis, dels quals 103 foren totalment destruïts i 50 perjudicats en més d´un 50%. 3.000 persones vivien a la zona afectada i 253 varen quedar sense aixopluc.
El Diari de Manlleu va recopilar un treball de camp de 30 entrevistes a afectats pels aiguats. En tres publicacions es van dedicar un suplement de 12 pàgines al reportatge històric dels testimonis. Aquests reportatges va disparar el nombre de vendes setmanals. Va passar de 150 exemplars setmanals al setembre a 300 l’octubre. Quan es va tornar a l’estructura habitual (24 pàgines de contingut i sense suplement), el nombre de vendes va baixar una mica però es va mantenir superior que el setembre.
· Imatges de les nevades del 1962[modifica]
Un altre revulsiu va tenir lloc al 2011 amb la publicació d’un recull de fotografies de les fortes nevades del desembre del 1962. També va consistir en un suplement de 12 pàgines, i el contingut rebaixat a 16 pàgines. Les imatges inèdites eren de fotògrafs manlleuencs que no havien sortit mai a la llum.
· Manifestacions de l’11 de setembre a partir del 2012[modifica]
El Diari de Manlleu des dels seus inicis, ha estat un diari que s’ha posicionat a favor de l’independentisme català. Les dates que van fer pujar moltes vendes van ser les primeres mobilitzacions de la Diada de l’11 de setembre. El 2012 va ser primera mobilització convocada per ANC “Catalunya Nou Estat d’Europa”. Les publicacions amb imatges a portada de persones amb estelades i la gent que marxava amb autobusos des del pavelló cridaven molt l’atenció al lector. Durant la setmana següent es va batre el rècord de tirada de 1.200 ventes amb una setmana.
· Audiència nacional dels resultats del 2018[modifica]
El febrer del 2019 va sortir un estudi de la audiència dels setmanaris al 2018. Una empresa externa, per via trucada, comptabilitza la incidència de cada mitjà a través del nombre de persones de la localitat que llegeixen el diari. El Diari de Manlleu va tenir una xifra de 6.100 lectors setmanals en una població de 20.194 habitants. Tot i que les audiències surten una mica inflades, perquè en una casa que té el setmanari potser viuen 4 persones i només hi ha un diari, a efectes pràctics això es produeix. En una sèrie d’establiments es posa el diari en disposició de tots els clients. Per exemple, a la biblioteca hi ha exemplars del setmanari i centenars de persones tenen accés per llegir-lo cada setmana sense comprar-lo, de manera que comptabilitzen com a lectors però no com a nombre de vendes.
Actualitat[modifica]
L’estructura del diari és molt simple perquè no es podria mantenir una gran plantilla de treball en una població petita: redacció, fotografia i distribució ho porta el propi Josep Maria Costa, la comptabilitat es realitza externament. A més, hi ha una sèrie de col·laboradors esporàdics que són articulistes no remunerats que no formen part de la plantilla.
Per la redacció de les notícies, a banda de cobrir les rodes de premsa i acudir en primera persona als fets, el setmanari rep informació de les Notes de Premsa de moltes entitats que faciliten la feina al diari. Entre elles, els sardanistes, el club de futbol o sindicats d’empreses. Aquestes entitats es poden considerar col·laboradors de la feina perquè també subministren informació.
L’associació catalana de la premsa comarcal limita als setmanaris locals catalans que en formen part a un màxim de 35% anual en publicitat. De manera que si s’augmenta en publicitat, s’han d’augmentar també les pàgines del contingut per no sobrepassar-lo. Això suposaria més despeses.
Amb el món polític, en un poble com Manlleu, s’ha de tenir cura de les paraules perquè pot donar peu a males interpretacions dels lectors o mal entesos amb l’oposició de l’equip de govern quan no tenen suficient quota d’imatge en respecte a l’alcalde.
Està inscrit a l’Agència Catalana de Notícies. El pagament de la quota de cada any cobreix alguna informació local i facilita l’elaboració de notícies.
El 80% de fotografies les tira Costa, tot i que algunes arriben d’entitats.
Relació de directors[modifica]
Des del 2010 el responsable del periòdic setmanal de Manlleu és Josep Maria Costa. No hi ha hagut mai cap altre director. Ell n’és l’editor i redactor principal des dels seus inicis.
Josep Maria Costa: editor i director del Diari de Manlleuà 2010-2019...
Col·laboradors[modifica]
Els col·laboradors són persones que esporàdicament escriuen pel diari en format de columna o articles d’opinió. N’hi ha passat desenes, però en destaquen quatre:
Llucià Guiteras[modifica]
Va ser un col·laborador molt apreciat pel mitjà des dels seus inicis. En un començament, no era periòdic. Escrivia un cop al mes aproximadament. Un dia va decidir que trauria un article setmanal encoratjat per la il·lusió d’ajudar a que el diari tirés endavant.
Va escriure fins la setmana abans de morir de càncer amb un article premonitori. Se li va fer un llibre pòstum amb tots els articles que havia publicat al Diari de Manlleu.
Llucià Guiteras estimava tant al mitjà que va realitzar una ajuda econòmica en dues setmanes crítiques econòmicament que si no hagués estat per ell, no s’hagués publicat cap número.
Pere Guix[modifica]
Manlleuenc que explicava anècdotes i acudits i li agradava escriure pel diari. Pere Guix s’ho va agafar molt a pit i col·laborava pel bé del diari. Guix va morir fa dos anys.
Francesc Ligorred[modifica]
Actual col·laborador manlleuenc. És un catedràtic jubilat que havia treballat molts anys a una universitat de Mèxic. Sap treure molt profit de la realitat. Fa articles molt extensos. Demostra molta il·lusió per aportar nous continguts al setmanari.
Porta molt bon vincle amb el responsable del mitjà.
Nan Orriols[modifica]
Nan Orriols col·labora cada setmana. Era el propietari de Ràdio Vic, El Reclam i La Marxa. Va ser qui va donar feina de comercial a Josep Maria Costa. Costa va marxar i va estar quatre anys que no en sabia res. Més endavant, al 2016, quan el Diari de Manlleu ja estava en funcionament i havia tancat La Marxa i venut Ràdio Vic i El Reclam, Costa va acceptar la col·laboració de Nan Orriols amb il·lusió. De fet, li va dedicar un primer article que explicava l’anècdota que la persona que li havia donat feina per fer El Temps a Ràdio Vic i que el va introduir al món dels mitjans de comunicació, anys després va demanar de ser col·laborador del Diari de Manlleu.
Antecedents[modifica]
Anteriors a el Diari de Manlleu, hi havia hagut altres publicacions de la localitat de Manlleu: Trencadís, El Ter, Manlleu, el Comarca, el Manlleu Publicació.
El diari de Manlleu va omplir el buit de mitjans locals al 2010.
Referències[modifica]
Josep Maria Costa
L'aiguat de 1940 a Manlleu. Nació Digital, 2006