Usuari:Maria Piferrer/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Maria Piferrer. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Àngela Clos Batlle
Segons llegim al Can Bech, 6 del març 2004, l'Àngela va néixer a Cantallops el 24 d'agost de 1897. El 1904 es va traslladar a Agullana on va conèixer el seu marit Ramon Gou Tornafoch, sabater. La seva segona filla, Rosa, ja va néixer a Palafrugell al 1927 (el primer fill fou Pere). A Palafrugell l'Àngela va treballar en diverses fàbriques de suro i va militar activament a la CNT-FAI. Precisament, com a militant d'aquest partit al 1937 es va convertir en la primera consellera de la història de Palafrugell. En l'acte de la sessió del 22 d'abril del 1937, presidida per l'alcalde Ramir Deulofeu Quintana apareix la consellera Àngela Clos dins la Comissió de Sanitat i Assistència Social; i, després a la Comissió de Cultura. La seva tasca com a consellera li ha merescut un carrer a la vila de Palafrugell[1]
A l'Arxiu Municipal de Palafrugell es poden consultar diferents cartes firmades per l'Àngela Clos d'on es desprèn el seu caràcter actiu i compromès demanant la construcció de refugis, demanant les obres necessàries a la Biblioteca Popular o demanant el sanejament de l'escola.
Al final de la Guerra Civil, l'Àngela o l'Angeleta -com la coneixia la gent- va exiliar-se en el grup dels Deulofeu i Guasch; instal·lant-se a Saint Cosme de Vair. L'Àngela va fer aquest amb els seus fills i ja vídua de Ramon Gou qui va morir al front de Madrid a on va anar com a voluntari del Front Popular.
L'última notícia de l'Àngela es que ella i els seus fills varen marxar a Veneçuela on va morir al 8 de setembre de 1988. La gent que la va conèixer en destaca el seu caràcter ferm, la seva seriositat i la facilitat per pendre inciatives. Precisament, Jordi Gaitx publica en el seu llibre L'exili del Baix Empordà al 1939 que informes de la FET i la JONS advertien que la seva opinio era influent tan en dones com en homes.
La vida de l'Àngela Clos Batlle ha inspirat el llibre Àngela Clos Batlle. La primera regidora de M. Concepció Saurí Ros publicat per a l'Associació de Suport a la Dona al 2012.
Bibliografia[modifica]
- Butlletí Can Bech, núm. 6. (3era època, 03/2012). "La primera regidora". Ajuntament de Palafrugell. Palafrugell.
- Gaitx Moltó, Jordi (2007). L'Exili del Baix Empordà al 1939.
- Clos, Àngela. Ara (10/02/1934) "Al nostre company inoblidable".
- Guasch Palau, Jaume. Revista de Palafrugell, núm. 30(12/2012). "Àngela Clos, la primera regidora". Palafrugell.
- Pérez, Josep. Diari Hora Nova (19/03/2013). "El feminisme primigeni d'Àngela Clos". Figueres.
- Butlletí Es Pedrís llarg, núm. 107 (04/2013). "Concepció Saurí Ros recorda Àngela Clos". Begur.
- Saurí Roc, M. Concepció (2012). Àngela Clos Batlle. La primera regidora. Assocació de Suport a la Dona. Palafrugell.