Usuari:Mariagime/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Feminisme dialògic[modifica]

És un cartell de propaganda de guerra nord-americà creat per J. Howard Miller al 1943 per a Westinghouse Electric com imatge inspiradora per aixecar la moral dels treballadors. Posteriorment va ser utilitzada per promoure el feminisme.[1]

El feminisme dialògic és un corrent del Feminisme que basa el seu desenvolupament en el reconeixement de la igualtat entre totes les dones que lluiten per acabar amb les diferències entre homes i dones independentment de la seva ètnia, edat, cultura, formació, etc. El moviment s'inicia a finals del Segle XX gràcies a feministes que consideraven que la lluita per la igualtat s'hauria de dur a terme a través del diàleg.[2]

CONTINGUT
Pensament
Principals autors/es que impulsen el moviment
Impacte en el moviment social
Relació amb llibres i documents

Pensament[modifica]

Al segle XX comença el primer moviment feminista conegut com a Feminisme de la igualtat[3], aquest feminisme s'inicia amb la reivindicació del dret a vot per part de les dones sufragistes. Aquesta primera onada va aconseguir canviar certs aspectes importants de cara als drets de la dona i la igualtat de gènere, però la seva modernitat tradicional, on s'havia de seguir un patró de conducta i uns cànons molt tancats, va fer que moltes dones no se sentissin identificades, allunyant-les d'aquesta manera del moviment.

Posteriorment, sota la influència del relativisme i el postmodernisme trobem El feminisme de la diferència. Aquest moviment fa èmfasi en el concepte de què les persones som diferents, per tant les dones també. Això fa que rellevi la identitat individual. Aquesta idea porta a l'extrem el fet que tothom és diferent i per tant iguals pel que fa a drets, posant en la mateixa posició a totes les dones sense excepció. Es va confondre la llibertat amb el llibertinatge, fet que va desencadenar en diferents moviments que lluitaven de manera separada i totalment descoordinada. Això va ser un pas enrere cap al feminisme.

Finalment, durant el segle XXI s'esdevé un feminisme universal amb la radicalització de la democràcia, avui dia reconegut amb el terme de Feminisme Dialògic. Aquest es basava en entendre la feminitat com inclusiva, dinàmica i igualadora. Comença la confiança en l'acció de totes les dones unides per canviar la història i la igualtat de diferències (dret de totes les dones de viure de forma diferent). Aquest moviment, a diferència del Feminisme de la igualtat acull tot tipus de dones respectant les seves pròpies identitats i diferències. A partir de l'any 2000 es comença a visualitzar un canvi on totes les dones feministes tenen veu i poden reivindicar el seus drets de forma lliure a través del diàleg. A més, aquest feminisme reivindica l'oblit de les dones no acadèmiques "Altres dones" i tot tipus de col·lectiu comença a ser escoltat. A diferència amb els anteriors models feministes, la identitat de gènere no està determinada ni deconstruïda, sinó en constant canvi.  

Bibliografia[modifica]

Beck-Gernsheim, E., Butler, J., Puigvert, L. (2001). Mujeres y trasformaciones sociales. Barcelona: El Roure.