Vés al contingut

Usuari:Marionapele

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Escaldàrium[modifica]

Dansa sota l'aigua termal

L'Escaldàrium és una festa tradicional que té lloc un dia de la segona quinzena de juliol a Caldes de Montbui des de l'any 1994. Aquesta festa que se celebra a la Plaça de la Font del Lleó és fruit d'una mescla de dansa, música, pirotècnia on també hi és protagonista l'aigua termal característica del poble. La vetllada està formada per un total de 9 danses: 6 de foc, on la gent balla sota les espurnes de les colles de diables i 3 d'aigua, on els assistents es refresquen amb els rajos d'aigua que disparen les mànegues. L’aigua que es fa servir per a aquesta celebració mitologicofestiva és aigua termal, no prové de la xarxa d’aigua potable. Tot plegat amenitzat amb la música de la festa interpretada en directe per una orquestra de músics locals.

Llegenda[modifica]

Dansa sota el foc

La gent es congrega als voltants de la termal Font del Lleó, espantada però encuriosida i excitada, esperant el Termaliot, el culpable de totes les forces que s’han de desencadenar. Els rituals comencen. Les bruixes inicien els seus salts embogides amb malignes riallades, crits i innombrables conjurs cap al mascle cabró. Però una força sobrenatural en forma de tempesta irromp, sobtadament, amb la intenció d’arrossegar amb aquella perversió i vici. És només una victòria curta. El mal ja s’ha desfermat i res no el podrà aturar. Les portes de l’Infern s’obren, i Llucifer i Diablessa prenen el poder sota torxes de foc per invocar la bèstia que duu a dintre la font termal. De sobte, el fum embolcalla una temible ombra, vomitada des de l’Infern: Godra, la quimera de Caldes, pren la plaça i corromp tot el que troba al seu pas. Altre cop, però, l’aigua intenta enviar tots els mals als confins pregons de la Terra, d’on han sortit. Però és en va. Les forces diabòliques tornen a aixecar el cap.

En un últim intent desesperat, l’aigua brolla com una tempesta violenta. Però ja és massa tard per evitar que el foc revifi. I en una orgia fructificarà l’estranya simbiosi que en aquesta plaça unirà el foc amb l’aigua per sempre més. Termaliot haurà vençut.