Usuari:Martina González Colomer
Diario Curioso, Historico, Erudito, y Comercial, Publico y Economico (1762)
[modifica] | |
| Tipus | Diari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pedro Ángel de Tarazona |
| Llengua | Castellà |
| Data d'inici | 7 de gener de 1762 |
| Data de finalització | 30 d'abril de 1762 |
| Gerent/director | Carrer Comtal de Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Diària |
| Àmbit | Barcelona |
| Tema | Divulgatiu cultural i econòmic |
| Editorial | Impremta Cristòfor Escuder i Impremta Onofre Martí |
Naixement
[modifica]Ens trobem davant del diari més antic de Barcelona l’autor del qual és Pedro Ángel de Tarazona. El primer número va ser publicat el 7 de gener de 1762, després d’obtenir un Privilegi Reial que l’autoritzava a finals de l’any 1761. El diari es basava en un homònim publicat a Madrid per F.Mariano Nifo, sota el pseudònim de D. Manuel Ruiz de Uribe, el qual va ser la primera publicació diària espanyola.
El seu contingut combinava una part divulgativa cultural amb una altra part informativa i econòmica on s’informava de les mercaderies que arribaven a la ciutat i altres anuncis d’interès general. Els ciutadans també podien publicar anuncis sobre necessitats, compra-venda i altres afers de la vida domèstica i social.
Inicialment, el diari el formaven 8 pàgines, el que venia a ser un plec de paper, tal com s’especifica en el «Plan del diario». El seu preu era de 2 diners, tot i que a partir del núm. 7 va passar a costar-ne 4. Les primeres publicacions es van produir a la Impremta de Cristòfor Escuder, administrada per Francisco Felip i Codina i a partir de l’11 de febrer es va imprimir a la Impremta d’Onofre Martí.
Fragment de l’editorial fundacional
“…este Diario ha de servir para todos, conviene tratar assumptos proporcionados à la comun inteligencia, y esto no le conseguiria, sinos inculcasemos en tratar questiones sutiles; puntos methaphisicos, y enmarañados, que los Sabios de profesión controvierten, y disputan, alta, y delicadamente en sus Universidades, y Aulas. Mi fin es instruir a los que menos saben, para que no ignoren tanto, y darles en estilo llano, perceptible, y acomodado a la capacidad de todos, unas preciosas porciones de caudal oculto en las minas de las ciencias, sin que hallen fastidio, y desabrimiento quando lean assumptos agenos de su inclinacion, y distantes de su genio; y a este fin he resuelto reducir el Articulo primero, Curioso, Historico, y Erudito a estos quatro puntos.
Barcelona, 12 de diciembre de 1761”
Història
[modifica]Els inicis de la publicació es troben detalladament explicats al «Plan del diario». Constava d’una primera part, presentada en 4 apartats:
1. Text del sagrat evangeli.
2. Divertiment satíric basat principalment en obres catalanes.
3. Descripció d’un cas memorable de successos del món.
4. Text sobre ciències (astrologia, matemàtiques, física, geografia, etc.)
La segona part, amb una vessant més informativa de l’àmbit comercial i econòmic l’organitza en 11 apartats, entre els que es podien trobar:
· Vendes de cases i altres bens mobles, parament de la llar, tèxtils, llibres, aliments, licors i altres abastaments.
· Avisos de robatoris, pèrdues d’objectes i d’infants.
· Invents o andròmines enginyoses o creacions artístiques.
· Arrendaments de terres.
· Anuncis per cercar o oferir-se per a servei de la llar o alletar infants.
· Prestadors de diners.
· Informació sobre els vaixells que havien arribat a port i amb quines mercaderies.
· Defuncions o altres aspectes d’interès social.
Segons descriu Tarazona al pla del diari, la segona part de la publicació, hauria de prevaldre sobre la primera, pel seu interès popular, i en cas d’haver molts anuncis comercials i d’economia, algun dels apartats de la primera part podria desaparèixer.
El diari, així com les esqueles per publicar anuncis i notícies, es trobaven a 4 punts de distribució repartits per la ciutat, en la seva majoria perruqueries, així com a la Llibreria dels hereus de Bartolomé Giralt i a la mateixa impremta.
Final
[modifica]Es troben publicacions d’aquest diari fins al 30 d’abril de 1762, tot i que a partir del 19 de març del mateix any, el nom de la mateixa passa a ser Diario curioso, histórico y erudito i es suprimeix la part d’informació econòmica i anuncis, passant a ser de 4 pàgines.
A finals d’abril de 1762, Pedro Ángel Tarazona va deixar de fer les publicacions quotidianes per, deu anys més tard, aparèixer amb un nou diari que va durar només sis dies: Diario Evangélico, Histórico-Político. A continuació va publicar el Diario Curioso, Histórico, Erudito, Comercial, Civil y Económico, el qual tindrà una vida de 419 números.
Al 1973, conscient de la dificultat de publicar diàriament, l’autor decideix convertir la publicació en un setmanari sota el mateix títol, del qual es publicaran 62 números.
Em sembla molt interesant que el primer diari imprès a Catalunya tingués com a públic objectiu el poble i tot allò que era del seu interès, tenint en compte que al S.XVIII existia un baix índex d’albabetització[1] i es tractava d’una publicació que costava uns diners. El diari, parteix d’un plantejament rigorós que a mida que avança en el seu curt temps de vida es va veient modificat fins a arribar a la seva desaparició. Aquesta transformació pot generar certa intriga, doncs contradiu els fonaments inicials que es plantejava l’autor, on es volia posar l’accent en els aspectes d’interès popular per sobre d’aspectes de caire més culte. Podria ser que hi haguessin pressions d’alts estaments per fer desaparèixer un diari adreçat al poble? o bé hi va existir algun tipus de censura?
Bibliografia
[modifica]· TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966.
· SÁIZ, M.D.; SEOANE, M.C., Historia del periodismo en España, Vol I Alianza Editorial, Madrid, 1983.
Enllaços externs
[modifica]· ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
· Hemeroteca Digital. Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.