Usuari:Mcapdevila/Bràquet

Correcció d'una maloclusió amb aparells fixos.

Un aparell fix o bràquet (per deformació i traducció d'aquesta a partir de l'anglès: braces), és la denominació habitual en ortodòncia per als instruments terapèutics que utilitza l'ortodontista, adherits de manera temporal a les dents per corregir anomalies de posició dentària o dels maxil·lars. El greu problema de l'aparatologia fixa, és la seva capacitat de produir talls en besar, mossegar o llepar, ja que les seves parets frontals tenen poderosos talls.

Ús dels aparells

Els aparells fixos tenen una sofisticada potència per modificar les posicions dentàries i canviar fins a cert punt les dimensions del maxil·lar superior i la mandíbula. Es poden utilitzar independentment de l'edat del pacient i exigeix ​​un protocol diagnòstic adequat, que necessita, de vegades, d'alguna extracció dentària per a la correcta recol·locació de les dents mal posicionades. A diferència dels aparells amovible, els aparells fixes no poden ser retirats pel propi pacient ja que tot o una part important es troba fixat a les dents per l'addició d'adhesius especials, de manera que requereix de la intervenció de l'ortodontista. També pot produir talls al besar, mossegar o llepar. El que es busca amb aquest tipus d'aparells, és el control individual de la dentició del pacient en els tres plans de l'espai, d'aquí la necessitat d'una unió sòlida i exacta entre la dent que rep la força i l'aparell que la produeix.

Parts dels aparells

Des del punt de vista biomecànic, hi han dues parts: la part activa generadora de la força i la part passiva que és la que transmet la força, produïda per la simbiosi d'ambdues pel moviment dental. Dins de la part passiva o també coneguda com ancoratge trobem les braces (es podria traduir com abraçadora en català, tot i que no s'utilitza), les bandes, els tubs, tancaments i lligadures i en la part activa arcs de filferros de diverses aliatges, elàstics, molls. A més tant a una com a altra part, se li poden anar afegint diversos aparells accessoris com són els ganxos, els botons, que poden ser tant passius (generalment) com actius i aparells auxiliars utilitzats per complementar l'acció dels aparells fixos com són els arcs, barres, quadhelix, disjuntors, etc.

Vegeu també

• Ortodòncia invisible