Usuari:Mcapdevila/Explica

Incipit liber de Vinis Editus ab Arnau de Vila Noua. Laudamus vinum de bona ràpidament ad conficiendum vina medicinalia. Impressió (Leipzig, després de 1500)

Incipit liber de vinis editus ab Arnaldo de Villa Noua. Laudamus vinum de bona ràpidament ad conficiendum vina medicinalia. Impressió (Leipzig, 1500)

El Llibre dels Vins (Liber de vinis,Abr. De vinis)és una selecció de receptes de vi medicinal del SEGLE XIV. Inclou una antiga tradició farmacològica gréco-llatina, enriquida amb la medicina de parla àrab. L'origen del text es remuntaria a un manuscrit llatí del mestre Silvestre, escrit en algun moment entre els anys 1322-1328. No obstant això, durant molt de temps es va atribuir al metge català Arnau de Vilanova que va professar medicina galènica a la Universitat de Montpeller a finals del segle XIII i principis del XIV. El prestigi del metge va assegurar un gran èxit fins al Renaixement.

La majoria de receptes de De vinis indiquen com elaborar un vi terapèutic a partir de plantes medicinals o espècies,ja sigui incorporant-les durant la fermetació del raïm o en una posterior decocció del vi. El resultat són vins aromatitzats als quals s'atribueixen diferents tipus de propietats per preservar i millorar la salut.

L'elecció de principis actius i indicacions terapèutiques està molt condicionada per la influència de l'antiga medicina grecoromana, revisada i ampliada per fonts de medicina àrab de l'Edat Mitjana. És testimoni del gir radical en la història de la farmacologia i la medicina europea que es va operar a Salern en els anys XI i XII, i després va continuar a Montpeller, Bolonya i París. El De vinis també testifica la tècnica de la destil·lació del vi, que permet produir alcohol i licors de tot tipus.

índex

Atribució a Arnau de Vilanova

El 1504, el De vinis va ser publicat a Lió dins de l'Òpera omnia de mèdica del segle XIII Arnau de Vilanova,va morir el 1311. La recopilació i atribució de tot el conjunt de textos es deu a l'elecció particular de l'editor, un metge genovès anomenat Tommaso Murchi. Aquest conjunt d'obres es va perpetuar sota atribució arnaldiana durant els propers segles, sense cap altre judici crític. Pel que fa al De vinis, Hauréau el 1881, es va sorprendre que la dedicació de l'autor indiqui que era a l'Àfrica, un detall aliè a la biografia d'Arnau. No obstant això, no dubta de l'autoria, per trobar-la en gairebé tots els manuscrits més antics. Cita diversos documents de la Biblioque nationalede France, les biblioteques de Munic i la biblioteca Bodleana d'Oxford. Hauréau també diu que diferents edicions dels segles XVI al XVII sempre porten el nom d'Arnau.

Dubtes

Els primers dubtes són arguments sòlids sobre l'atribució de l'obra iniciada a finals del segle XX entre els especialistes del corpus arnaldià. El 1995, un dels responsables de l'edició crítica d'Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), J. A. Paniagua, va descriure el De vinis com un: "... œuvre de dubtosa atribució sospitosa de ser apòcrifa'. Els dubtes s'incrementen per part d'altres especialistes en treball mèdic, com Michael McVaugh, que troba el De vinis ple de discontinuïtats i incoherències pel que fa a l'obra indiscutiblement autèntica. Per exemple, l'autor de De vinis cita autors que mai no es troben en l'abundant obra escrita d'Arnau, com(Macrobi, Rufus d'Efes, Maimònides, Avenzoar). L'autor del De vinis sembla familiaritzar-se amb certes idees d'Arnau, però no cita cap de les seves obres, com va fer el mestre de Montpeller. Un altre detall important és que el De vinis reuneix més de cinquanta receptes de vins terapèutics, i és molt sorprenent que una autèntica obra de temàtica similar a l'Antidotarium incloguitot tipus d'infusions i cuines amb una gran quantitat de substàncies, però mai en el vi. Michael McVaugh també assenyala una inconsistència clau en la manera de parlar del vi daurat en el de De vinis, les propietats del qual són molt elogiades, en comparació amb la terapèutica d'Arnau de Vilanova, on l'or amb prou feines té un pes especial. El vi daurat segons el De vinis està dotat de virtuts molt importants, com la de preservar la joventut assimilant el cos humà el virtus mineralis. No obstant això, mentre Arnau esmenta en algun text que l'or pot ser un fàrmac beneficiós per al cor, de cap manera el pinta com la panacea descrita a De vinis.​

Noves hipòtesis

Stemma Codicum de les còpies del manuscrit De Vinis (versió simplificada presa de Rodrígez Guerrero)

Un estudi recent (del 2013) de José Rodríguez Guerrero ha dut a terme l'anàlisi comparativa d'una part del centenar d'exemplars manuscrits de De vinisdel XIV. A les quatre famílies nombroses de manuscrits donats per McVaugh, afegeix un cinquè atribuït a Pedro Arnaldo (o Perarnau). Aquestes classes comencen amb els següents incipits: Tradició textual de còpies del manuscrit De vinis (versió simplificada extreta de Rodrígez Guerrero)

1. Sacre et semper... més de 15 exemplars
2. Laudamus itaque vinum de bona vite... 15 exemplars
3. Quoniam [autem] àlbum vinum... 20 exemplars
4. Vinum mirabile pro melancolicis... 22 exemplars
5. Semen instat tempus... 17 exemplars

En la cinquena família (inc: Cum instat tempus), el pròleg s'atribueix explícitament a Petro Arnaldi,i en el cos del text o títol, l'autor és designat per Magistrum Arnaldum Villanova. El seu nom complet és Pedro Arnaldo de Vilanovan,un metge, cirurgià de Montpeller, fins ara desconegut pels historiadors de la ciència. Es diu que va ser nadiu de Montpeller, on hauria començat a practicar a partir dels anys 1320-1330, després a la cort pontifícia d'Avinyó des de 1341. Segons Rodríguez Guerrero, aquest seria l'autor del De vinis en la seva versió Cum instat tempus, però també d'altres textos que se li atribueixen, com el De aqua vitae simplici y composita (1332-1333) o una versió del Flos florum (1351-1361).

En la primera classe de manuscrits (inc: Sacre et semper),ha trobat còpies sota l'autoria d'un cert Sylvestre,que dedica l'obra a un rei francès. Per exemple, un manuscrit de la Universitat de Notre-Dame (Indiana), Tractatus de compositione vinorum <... > ad Carolum Francorum regem. Segons Rodríguez Guerrero, aquest manuscrit és la versió original del De vinis i dataria entre 1322 i 1328, ja que, tenint en compte les obres de còpia, aconsegueix identificar el rei com Carles IV de França,que va regnar de 1322 a 1328. Aquest tractat hauria tingut cert èxit en la terapèutica de la regió de Montpeller durant el segon quart del segle XIV. També aconsegueix demostrar que la primera associació explícita del De vinis amb el nom d'Arnau de Vilanova data de 1341, i seria el resultat d'un plagi de Pere Arnaldo de Vilanova. La integració de De vinis en les obres impreses d'Arnau(Òpera omnia)del segle XVI, perpetuarà la tradició pseudoespia.

Referències

1. ↑ José Rodríguez Guerrero (2013). "L'origen del Pseudoarnàldià Liber de vinis, Obra del magister Silvester (ca.1322-1328), i la seva Tradició Manuscrita al segle XIV". Whig 7.
2. ↑ Plantilla:Chapitre
3. ↑ Per exemple, a Jean Astruc (MDCCLXVII (1767)). Mémoires aboca servir à l'histoire de la Faculté de médecine de Montpellier. chez P.G. Cavelier, llibret, rue S. Jacques, au Lys d'or. au XVIIIe siècle, o als Dezeimeris, Ollivier et Raige-Delorme (1828). Dictionnaire historique de la médecine ancienne et moderne, ou Précis de l'histoire générale, technologique et littéraire de la médecine. Béchet Jeune, llibret.
4. ↑ J.A. Paniagua (1995). «En Torno a la Problemática del Corpus Científic Arnaldiano». Actes de la I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2: 9-22.
5. ↑ Michael McVaugh (2005). «Medicina Química en els centres mèdics d'Arnau de Vilanova». Actes de la II Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona: 239-264.
6. ↑ Saltar a:a b c c José Rodríguez Guerrero (2013). "L'origen del Pseudoarnàldià Liber de vinis, Obra del magister Silvester (ca.1322-1328), i la seva Tradició Manuscrita al segle XIV". Whig 7.
7. ↑ Michael McVaugh (2005). «Medicina Química en els centres mèdics d'Arnau de Vilanova». Actes de la II Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona: 239-264.
8. ↑ Berlin, Staatsbibliothek, ms. germ. oct. 477, s. XV (1424-1427), pròleg : Michi Petro Arnaldi en artibus et in medicina magistro dei misericordia licet indigno Anno incarnacionis domini M° ccc°xL primo... 1340 ... ad te scotus portans Arnoldus de Villa nova de secretis ... Incipit: Cum instat tempus quo medicinalia. Traducción : I Pedro Arnaldo, màster en Arts i Medicina...
9. ↑ Per exemple, en el manuscrit de Lió, Bibliothèque municipale, ms PA 46 [Delandine, 244], s. XIV2 (ca.1390), ff.172r-177r: De vinis., Incipit: Sacre ac semper victoriose regie majestati, Silvester, humilis servus vester, terre osculum ante pedes. ou le manuscrit de l'université Notre-Dame-du-Lac (États-Unis), Biblioteca de Hesburgh, ms. 58, s. XV2, ff. 104v-123v: Tractatus de compositione vinorum... ad Carolum Francorum regem