Usuari:Mcapdevila/Fal·làcia de l'home de palla

    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

    La fal·làcia de l'home de palla consisteix en caricaturitzar els arguments o la posició de l'oponent, tergiversant les seves paraules o canviant el seu significat per facilitar un atac lingüístic o dialèctic. [1]

    Per exemple:

    1. Sentència: # Cal despenalitzar el consum de drogues.
    2. Rèplica: # Els carrers són plens de delinqüents que es droguen.

    En la rèplica es caricaturitza la posició proposada en la primera sentència, per llavors atacar una posició aparentment similar però que no es deriva de la primera.

    Etimologia[modifica]

    Pren el seu nom de la analogia establerta pels retòrics entre el «combat» dialògic i un combat real, en el qual lluitar contra un ninot de palla és només una pantomima.

    La literatura lògica tradicional designa amb aquest nom només a l'acció de representar de manera incorrecta un argument, per extensió, s'empra també per a la pràctica de refutar una versió restringida («més dèbil», en l'argot epistemològica) de l'argument, encara que en realitat la refutació d'una versió restringida pot ser una eina cabal en l'argumentació, reduint l'abast de les afirmacions de l'interlocutor com part d'una prova casuística o d'una demostració d'irrellevància.

    Altres variants retòriques de la fal·làcia de l'home de palla inclouen el rebatre les afirmacions d'un interlocutor, i prendre això com prova que s'han rebatut totes les defenses possibles de les mateixes, o elaborar una imatge caricaturesca que s'assembli en alguns aspectes a l'interlocutor i emprar les crítiques a aquesta (ja fal·laços com argumenta ad hominem o conclusions non sequitur ) com a proves de refutació. [2]

    Ús en la vida quotidiana[modifica]

    Aquesta fal·làcia, de manera deliberada o inconscient, és molt utilitzada en diferents àmbits.

    Militarisme[modifica]

    1. Necessitem un servei militar obligatori
    2. Però recolzar la legalització de l'ús d'armes simplement portarà més morts.

    El primer interlocutor va proposar el servei militar, però no va dir res sobre legalitzar l'ús de les armes en general.

    Consum de drogues il·legals[modifica]

    1. Cal despenalitzar el consum de drogues.
    2. Els carrers són plens de delinqüents que es droguen.

    Que hi hagi delinqüents que es droguin no afirma ni nega res del que va dir el primer interlocutor.

    Altres exemples[modifica]

    1. Crec que és dolent que els adolescents vagin sols de vacances
    2. Obligar als nostres fills a quedar tancats a casa és perjudicial per al seu desenvolupament emocional.

    El primer interlocutor en cap moment va proposar que els adolescents havien de quedar tancats a casa.

    Referències[modifica]

    {{amaga}

    1. Sagan, Carl. El món i els seus dimonis. Barcelona: Planeta, 1997. ISBN 84-08-02043-9. 
    2. JFAK van Benthem et al. «Logic and argumentation». A: {{{títol}}}. pp. 115-128. ISBN 0-444-85814-8.