Usuari:Mcapdevila/Hipaspista
Els hipaspistes formen part d'un cos militar de la infanteria macedònia, la funció i equipament no està encara del tot clar. El seu nom complet era ὑπασπισταὶ τῶν ἑταίρων, hupaspistaì ton hetaírôn («els escuders dels Companys»). Originalment eren els servents dels falangites. En fonts antigues no trobem detalls clars i per això els especialistes en el tema es mouen en l'especulació: uns suposen que formen una unitat d'elit dins de la falange macedònia, mentre que altres es decanten per la tesi que eren una unitat d'infanteria lleugera de tipus comando. El que podem treure en net de les fonts clàssiques és que formaven a la dreta de la línia principal, fet que pot indicar que fos una formació de infanteria pesant (cal recalcar la importància de l'ala dreta en els exèrcits amb la falange com a espina dorsal), però possiblement diferent a la falange. Les seves característiques li donaven major mobilitat a l'exèrcit, doncs malgrat el potent impacte de la falange macedònia, aquests eren més ràpids i flexibles. Els hipaspistes eren instruïts així mateix en la lluita en ordre lleuger, amb llances curtes i javelines, prenent caràcters tàctics propers a la escaramussa. Per tant, formaven el perfecte nexe d'unió entre la falange macedònia i la seva pertinent cavalleria pesada. L'ús d'aquests soldats va ser impulsat en un principi per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, i portat al cim pel seu fill. No obstant això, perviure en temps dels diàdocs i de Pirros. A la peça coneguda com "Sarcòfag d'Alexandre", on s'hi representa l'estrateg macedoni acompanyat per unes tropes protegides amb armadures de cuir o lli i amb pteryges, cascs tracis i cnèmides portant el hopla, si eren hipaspistas combatien com hoplites.
Bibliografia[modifica]
- S. Anglim, P. G. Jestice, R. S. Rice, S. M. Rusch, J. Serrati. Tècniques bèl·liques del món antic, Editorial Libsa)
- E. Foulon, Hypaspistes, peltastas, chrysaspides, argyraspides, chalcaspides, Revue des Études Anciennes, n. 98 (1996), p. 53-63.
- EM Anson, Alexander 's Hypaspists and the Argyraspids , Història, n. 30 (1981), p.117-120.