Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Modelisme ferroviari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una maqueta d'escala H0 de 1955.

El modelisme ferroviari és una activitat recreativa que té per objecte imitar a escala trens i els seus entorns. Els trens poden ser estàtics o en moviment. En aquest últim cas, normalment s'utilitza electricitat de baix voltatge (entre 9 i 24 volt s) tant per al moviment com per als accessoris, il·luminació, etc. Durant part del segle XX també han estat populars els de corda i existeixen models de locomotores propulsades per vapor real.

Escales[modifica]

L'escala normalitzada més popular a finals del segle XX i principis del XXI és la H0, seguida de la N. Però hi ha altres.

Escales i amples de vies
Nom Escala Ample de via (mm)
G 1:22,5 45
I (un) 01:32 45
0 (zero) 1:43,5 32
H0 (half zero/mitjà zero) 1:87 16,5
TT 1:120 12
N 1:160 9
Z 1:220 6
T 1:450 3


Al Regne Unit, les escales habituals són diferents i estan basades en la reducció de mesures imperials a sistema mètric. Se solen anomenar pel nombre de mil·límetres a escala que corresponen a un peu real:

Escales i amples de via usuals en el Regne Unit
Nom Escala Ample de via (mm)
4 mm (00) 1:76 16,5
N britànica 1:144 9


Escales i amples de via usuals[modifica]

Les principals escales normalitzades a Europa:

Nom Escala Ample Designació Ample de via Difusió
2 o II
1:22,5 II
IIM
IIe
IIi
Via normal
Via mètrica
Via estreta
Fc industrial
64 mm
45 mm
32 mm
22,5 mm
IIM és una escala per a trens a l'aire lliure. També se l'anomena G ( Garden , trens de jardí)
1 o I
01:32 I
Im
Ie
Ii
Via normal
Via mètrica
Via estreta
Fc industrial
45 mm
32 mm
22,5 mm
16,5 mm
La més difosa de les escales grans
0
(pronunciat "zero")
01:48,
01:45,
1:43,5
0
0m
0e
0i
Via normal
Via mètrica
Via estreta
Fc industrial
32 mm
22,5 mm
16,5 mm
12 mm
Avui preferentment en les associacions d'Europa i en maquetes modulars. A Amèrica del Nord segueix estant molt difosa
S abans també H1
1:64 S
Sm
Es
Si
Via normal
Via mètrica
Via estreta
Fc industrial
22,5 mm
16,5 mm
12 mm
9 mm
Va tenir certa difusió a Europa des dels dècada del 1950 fins als 1980. A Amèrica del Nord té una petita participació de mercat
H0
(pronunciat "hac zero")
1:87 H0
H0m
H0e
H0i
Via normal
Via mètrica
Via estreta
Fc industrial
16,5 mm
12 mm
9 mm
6,5 mm
La més difosa a Europa, juntament amb l'ample habitual 00 a Gran Bretanya en lloc del H0, així com a Amèrica del Nord
TT (" Tabletop ") 1:120 TT
TTM
TTE
TTI
Via normal
Via mètrica
Via estreta
Fc industrial
12 mm
9 mm
6,5 mm
4,5 mm
Desenvolupada a Amèrica del Nord, difosa a l'Europa oriental, menys a l'Europa occidental, Amèrica del Nord i Japó
N 1:160 N
Nm
Ne
Via normal
Via mètrica
Via estreta
9 mm
6,5 mm
4,5 mm
A l'Europa occidental, Japó i Amèrica del Nord
Z 1:220 Z
Zm
Via normal
Via mètrica
6,5 mm
4,5 mm
A l'Europa occidental, Japó i Amèrica del Nord

Sistemes d'alimentació i control[modifica]

Control tradicional[modifica]

Des dels principis dels trens elèctrics, la velocitat dels trens es controla variant la tensió present en la via, de la qual els motors dels mateixos prenen la seva alimentació. Hi ha dos sistemes principals: L'anomenat de dos carrils, de corrent continu, i el de tres carrils, de corrent altern.

El sistema de dos carrils usa corrent continu i alimenta les locomotores i vagons per un dels carrils i retorna per l'altre. Els carrils tenen, per tant, polaritat. Variant aquesta polaritat s'aconsegueix invertir el sentit de la marxa.

El sistema de tres carrils utilitza corrent altern que alimenta pels carrils de circulació d'una banda i té un tercer carril central, entre ells, per a la tornada. Atès que el corrent altern no té una polaritat constant, per invertir el sentit de la marxa s'envia a la locomotora una sobretensió d'aproximadament 20 a 24 volts que activa un mecanisme mecànic o electrònic d'inversió.

Les locomotores de dos carrils i les de tres carrils no són compatibles entre si. Els vagons poden ser-ho, d'acord amb les següents regles:

  • Els vagons amb presa en tres carrils en vies de presa en dues funcionaran si les seves rodes estan aïllades i no porten cap presa d'alimentació per a llums, etc.
  • Els vagons de dos carrils en vies de tres funcionen sempre, però en cas d'estar dotats d'il·luminació, aquesta no funcionarà.

Control electrònic[modifica]

Xassís d'una locomotora escala N amb decodificador DCC.

A mitjans dels 90, es van començar a popularitzar els sistemes de control basats en l'electrònica i, actualment, s'ha passat als que usen microcontroladors. Aquest sistema s'ha normalitzat en gran part gràcies a la [1] (North American Model Railways Association, o associació nord-americana de modelisme ferroviari). Els sistemes normalitzats reben el nom genèric de DCC (Digital Command Control). El sistema requereix que les locomotores tinguin instal·lat un circuit electrònic capaç de moure el motor o els accessoris (llums, generadors de fum, etc.) D'acord a les ordres digitals rebudes per la via mitjançant circuits electrònics. El circuit de la locomotora rep el nom de decodificador, i l'operació de instal se sol denominar "digitalitzar".

Els sistemes DCC també existeixen en versions de dues i de tres carrils. A diferència dels sistemes tradicionals, el tipus de corrent que circula per la via pot ser en ambdós casos la mateixa. En realitat els sistemes de dos i tres carrils tradicionals tenien cadascun els seus avantatges en la manera de moure les composicions de maneres diferents en el mateix circuit. Els sistemes digitals porten el control individualitzat mitjançant microcircuits, independentment del sistema d'alimentació.

Pel que fa al sistema de control tradicional, el control DCC presenta les següents avantatges:

  • Pot controlar independentment diverses locomotores en la mateixa via, molt a prop unes de les altres.
  • Locomotores i vagons poden mantenir enceses les seves llums i altres accessoris mentre estan detinguts, i la seva intensitat no varia amb la velocitat.
  • Pot controlar també altres accessoris, com desviaments, desenganxats, etc.
  • Permet altres possibilitats de joc, com grues funcionals i altres accessoris elèctrics alimentats per la mateixa font que el ferrocarril.

Els inconvenients del sistema DCC enfront del tradicional són:

  • Necessitat de digitalitzar totes les locomotores, alguna cosa especialment difícil amb locomotores antigues o de les escales més petites.
  • Major complexitat per a la comprensió del seu funcionament i per a la seva operació.

Vegeu també[modifica]