Usuari:Mcapdevila/Ordinador de butxaca
Un ordinador de butxaca és un petit dispositiu programable, de la mida d'una calculadora.
Aquesta categoria d'ordinadors va tenir principalment importància en la dècada de 1980, amb fabricants, com Casio, Sharp Corporation, Tandy/Radio Shack o Hewlett-Packard. Es podien programar en BASIC o un en llenguatge especialitzat propi dels ordinadors de butxaca .
Història[modifica]
El 1991 aparegué al mercat, el primer ordinador de butxaca amb un display prou gran per visualitzar un full de càlcul, o un document de word i que tot i tenint teclat es podia emprar sobre la palma de la mà: el Psion Series 3.una pantalla (amb gràfics) de 16 files per 40 columnes i funcionava amb el sistema operatiu Psion OS (s'alimentava amb dues piles).
El gener de 1996 la companyia 3Com presentava el primer organitzador personal de la sèrie Palm Pilot, que un temps després passaria a dir-se simplement Palm. Incorporava una memòria RAM de 128 kB, un processador de 4 MHz i una pantalla de 8 files per 40 columnes. Funcionava amb dues piles, i funcionava amb el sistema operatiu Palm OS.
El concepte d'ordinador de butxaca arribaria al nostre país uns anys més tard. Una mostra d'això és que fins al 2003 no es normalitza el terme "ordinador de butxaca". El DOGC núm. 3970 - 18/09/2003, va normalitzar aquest concepte tan habitual en el sector.
Dades tècniques típiques (1980)[modifica]
- Memòria RAM: 0,9-1,9 MB KB (PC-1211)
- Memòria ROM : 11 KB
- CPU: bit 256 kHz / 4
- Visualitzador: display gràfic de 24 caràcters utilitzant la tecnologia LCD (matriu 5 x 7 ), amb visualització de xifres, lletres majúscules i caràcters especials, però els gràfics no. Els càlculs es mostren amb un màxim de deu dígits per mantissa i un exponent de dos dígits.
- So: piezoelèctric timbre sona de senzill, accessible a través d'un "xiulet" La comanda bàsic
- Teclat: teclat QWERTY + teclat numèric i tecles de funció i especials
- Font d'alimentació: 5,4 volts de corrent continu per a quatre piles pila de mercuri i zinc de tipus MR-44 amb una durada de 300 hores.
- Preu (1980) des d'al voltant de 200 US$
Exemples[modifica]
- Casio: AI-1000, FX-700p, Casio FX-702P, FX-710P, FX-720p, FX-730p, FX-750P, FX-785P, FX- 790P, 795P, FX, FX-802P, FX-820P, 840P-FX, Casio FX-850P, FX-880P, FX-890P, FX 991ES, PB-80, PB-100, PB-500F, PB-700, PB-770, PB-1000
- Elektronika: MK-85, MK-85M, el MK-90, MK-95, MK-98
- Hewlett Packard: HP41, HP41C,
- Kikuichi: PC-A10, PC-A2
- Olímpia: OL-H004
- Panasonic: RL-H1400 HHC, HHC RL-H1800
- Sharp PC-1211, PC-1500, PC-1500A, PC-1600, SPC-1401, PC-1403, PC-1405G, PC-1262, PC-1280, PC-1350, PC-1360, 1460, 1475 PC-PC-i PC-E500S
- Texas Instruments: TI-57, TU-58, TU-58C, TI-59, TU-74, TU-74S, IT-95
- Toshiba: IHC-8000
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Ordinador de butxaca |
- (anglès) Pocket Computer Museum
- (anglès) R/Key S
- (anglès) Calculators Collection
- (anglès) Museu dels ordinadors de butxaca
- (anglès) El Museu de calculadores HP
- (anglès) Sharp Pocket Computers